{"id":897,"date":"2022-04-05T12:59:41","date_gmt":"2022-04-05T10:59:41","guid":{"rendered":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ie-piera\/?p=897"},"modified":"2022-06-30T13:33:20","modified_gmt":"2022-06-30T11:33:20","slug":"problemes-del-mon","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ie-piera\/secundaria\/comunitat-joves\/eso-1-comunitat-joves\/problemes-del-mon\/","title":{"rendered":"PROBLEMES DEL M\u00d3N"},"content":{"rendered":"

INCENDIS<\/strong>\"\"<\/a><\/span><\/h3>\n

Els incendis forestals s\u00f3n focs fora de control en una \u00e0rea natural, com boscos, pastures o praderies. Sovint comencen desprevinguts. Es propaguen r\u00e0pidament i poden fer malb\u00e9 recursos naturals, destruir llars i amena\u00e7ar la seguretat de la poblaci\u00f3 i dels bombers<\/span><\/p>\n

Un incendi \u00e9s una ocurr\u00e8ncia de foc no controlada que pot afectar o abrasar una cosa que no est\u00e0 destinada a cremar-se. Pot afectar estructures i \u00e9ssers vius<\/span><\/p>\n

L’exposici\u00f3 dels \u00e9ssers vius a un incendi pot produir danys molt greus fins a la mort, generalment per inhalaci\u00f3 de fum o per esva\u00efment produ\u00eft per la intoxicaci\u00f3 i posteriorment cremades greus.<\/span><\/p>\n

Perqu\u00e8 s’inicia un foc cal que es donin conjuntament tres components: combustible, oxigen i calor o energia d’activaci\u00f3, el que s’anomena triangle del foc.<\/span><\/p>\n

DESGLA\u00c7<\/strong>\"\"<\/a><\/span><\/h3>\n

La desgla\u00e7 glacera als pols est\u00e0 alentint els corrents oce\u00e0nics, un fenomen relacionat amb l’alteraci\u00f3 de la previsi\u00f3 del temps mundial i la successi\u00f3 d’episodis meteorol\u00f2gics cada cop m\u00e9s extrems a tot el globus <\/span>terraq\u00fci.\u00a0<\/span><\/p>\n

Una de les conseq\u00fc\u00e8ncies principals del canvi d’estat de l’aigua \u00e9s que augmenta el nivell dels mars i dels oceans. Una altra de les conseq\u00fc\u00e8ncies del desgla\u00e7 \u00e9s que la superf\u00edcie de la Terra reflecteix menys energia del sol, cosa que, alhora, augmenta l’escalfament global<\/span><\/p>\n

L’augment de la temperatura terrestre ha estat, sens dubte, el responsable de la fosa de les glaceres al llarg de la hist\u00f2ria. Avui la rapidesa amb qu\u00e8 avan\u00e7a el canvi clim\u00e0tic podria extingir-los en un temps r\u00e8cord.<\/span><\/p>\n

PL\u00c0STIC<\/strong><\/h3>\n

\"\"<\/a><\/span><\/p>\n

Una bossa de pl\u00e0stic, pot durar m\u00e9s de 50 anys al mar.<\/span><\/p>\n

S\u00f3n objectes que poden causar danys greus a la fauna marina. Cada any m\u00e9s d’un mili\u00f3 d’aus i m\u00e9s de 100.000 mam\u00edfers marins moren com a conseq\u00fc\u00e8ncia de tots els pl\u00e0stics que arriben al mar. Estimar quant de pl\u00e0stic hi ha al mar actualment \u00e9s complicat.<\/span><\/p>\n

Un cop els objectes de pl\u00e0stic arriben al mar poden ser ingerits per la fauna marina i acumular-se al seu interior, poden quedar-se en suspensi\u00f3 o flotant a la superf\u00edcie, poden finalment enfonsar-se i romandre al fons mar\u00ed, o fins i tot poden quedar atrapats al gel de l\u00b4\u00c0rtic.<\/span><\/p>\n

Es desconeix la quantitat exacta de pl\u00e0stics als mars per\u00f2 s’estimen uns 5-50 bilions de fragments de pl\u00e0stic, sense incloure els trossos que hi ha al fons mar\u00ed o a les platges. El 70% queda al fons mar\u00ed, el 15% a la columna d’aigua i el 15% a la superf\u00edcie<\/span><\/p>\n

Cada any acaben a l’oce\u00e0 uns vuit milions de tones de pl\u00e0stic, un material que pot trigar segles, o m\u00e9s, a desapar\u00e8ixer.<\/span><\/p>\n

Younes, Jozef, Marc, Ylenia i Oscar<\/p>\n

1r ESO B<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

INCENDIS<\/a>
\nEls incendis forestals s\u00f3n focs fora de control en una \u00e0rea natural, com boscos, pastures o praderies. Sovint comencen desprevinguts. Es propaguen r\u00e0pidament i poden fer malb\u00e9 recursos naturals, destruir llars i amena\u00e7ar la seguretat de la poblaci\u00f3 i dels bombers
\nUn incendi \u00e9s una… Llegeix m\u00e9s\u00bb<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":16,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_bbp_topic_count":0,"_bbp_reply_count":0,"_bbp_total_topic_count":0,"_bbp_total_reply_count":0,"_bbp_voice_count":0,"_bbp_anonymous_reply_count":0,"_bbp_topic_count_hidden":0,"_bbp_reply_count_hidden":0,"_bbp_forum_subforum_count":0,"footnotes":""},"categories":[130],"tags":[],"class_list":["post-897","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-eso-1-comunitat-joves"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ie-piera\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/897","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ie-piera\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ie-piera\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ie-piera\/wp-json\/wp\/v2\/users\/16"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ie-piera\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=897"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ie-piera\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/897\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":925,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ie-piera\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/897\/revisions\/925"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ie-piera\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=897"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ie-piera\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=897"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ie-piera\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=897"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}