L’escola t\u00e9 el nom de Teresa Godes i Dom\u00e8nech, des de principis dels anys 90, quan es va decidir al ple municipal posar el nom de la mestra Teresa Godes que hi va treballar a la Joncosa entre l’any 1932 i el 1955 i sent molt recordada entre les persones que la van tenir de mestra.<\/p>\n
Tot i aix\u00ed la hist\u00f2ria del Montmell \u00e9s molt extensa…<\/p>\n
El Montmell d’ahir \u00e9s hist\u00f2ricament medieval<\/strong>, el Baix Pened\u00e8s, com tota la Catalunya Nova i part de la Vella, visqu\u00e9 fins a principi del segle IX sota el domini musulm\u00e0. A comen\u00e7ament del segle X, Guifr\u00e8 II Borrell, port\u00e0 les fronteres m\u00e9s enll\u00e0 del Llobregat. A mitjan segle X, el poder reial dels francs damunt el territori de la Marca era pr\u00e0cticament inexistent.<\/p>\n En aquest context, l\u2019any 974, el bisbe Vives atorga la Carta de poblaments i franqueses als habitants del Castell del Montmell. El motiu es l\u2019inter\u00e8s que tenien els governants a repoblar les zones frontereres. La Carta de poblaci\u00f3 i franqueses del Montmell, com a tal, \u00e9s la m\u00e9s antiga coneguda de Catalunya i el seu contingut i abast jur\u00eddic responen clarament a una finalitat politicomilitar d\u2019aquell moment: repoblar les fronteres. Tamb\u00e9 a l\u2019edat mitjana els templers van establir-hi una comanda. De totes maneres, l\u2019orde incorporada a la Corona. Els bisbat barcelon\u00ed mantingu\u00e9 el seu domini sobre el Castell del Montmell al llarg dels segles. El senyor feudal, en aquest cas el bisbe de Barcelona, tenia tota una s\u00e8rie de drets i prerrogatives sobre els habitants del terme, les collites, el bestiar i altres afers casolans.<\/p>\n En les Ordenacions compilades el 1447 es regulen tots els aspectes relatius a l\u2019activitat econ\u00f2mica de la zona. El Castell del Montmell va ser utilitzat encara durant la Guerra de la Successi\u00f3. Els soldats alemanys hi vivien amb les fam\u00edlies, i a l\u2019arxiu parroquial hi constaven les actes de naixement de tres infants vinguts al m\u00f3n al castell entre els anys 1715 i 1720.<\/p>\n Respecte de l\u2019etimologia de Montmell<\/strong>, el Diccionari catal\u00e0- valenci\u00e0- balear ens indica que deriva de Mont Maell, procedent del llat\u00ed Monte Macelli, nom propi d\u2019home. En els documents medievals apareix esmentat Monte Macellum i, tamb\u00e9, \u201ctermino Montis Macelli\u201d.La poblaci\u00f3 i l\u2019economia ( montmellencs), amb un poblament al terme antic i dispers, ha experimentat diferents fluctuacions que en alguns casos han minvat d\u2019una manera alarmant el nombre d\u2019habitants i, m\u00e9s que regressiva, ha esdevingut, fins i tot, residual. El 1370 foren comptabilitzats 65 focs, els quals davallaren a 39 el 1553. Dos segles despr\u00e9s, el 1718, el total municipal era de 181 focs, que el 1787 havien augmentat fins a 202. Durant la segona meitat del segle XIX la poblaci\u00f3 s\u2019increment\u00e0, fins que el 1887 assol\u00ed la m\u00e0xima fita demogr\u00e0fica amb 1.127 h. A partir d\u2019aquesta data minv\u00e0 progressivament, i el decreixement demogr\u00e0fic s’acceler\u00e0 a la d\u00e8cada del 1920 i durant els anys posteriors al decenni del 1950, quan es produ\u00ed un important moviment migratori a causa de la manca d\u2019infraestructures productives i l\u2019atracci\u00f3 de certs municipis propers amb una economia puixant. A partir del 1981, quan s\u2019arrib\u00e0 al m\u00ednim demogr\u00e0fic amb 164 h, la poblaci\u00f3 va anar augmentant paral\u00b7lelament a la tend\u00e8ncia de crear un espai residencial d\u2019estiueig. El 1991 hi havia 280 h censats i el 2001 n’eren 721 h. L\u2019any 2005 es comptabilitzaren 1065 h.\u00a0Als darrers\u00a0 anys hi\u00a0 ha hagut un augment de prop de 500 persones al municipi, passant de 1492 habitants al 2015 fins el prop de 2000 censats a l’any 2022.<\/p>\n D\u2019altra banda, el terreny,<\/strong> predominantment calcari, \u00e9s propici a fen\u00f2mens c\u00e0rstics en gran quantitat, amb coves i avencs que els espele\u00f2legs s\u2019han preocupat d\u2019explorar, cartografiar i catalogar i que han proporcionat, en alguns casos, vestigis d\u2019antigues cultures.<\/p>\n Aix\u00ed, a la cova de l\u2019Olla, al barranc de Sant Marc, hom trob\u00e0 cer\u00e0mica de l\u2019Eneol\u00edtic, de l\u2019edat del bronze i de la primera edat del ferro. Tamb\u00e9 van donar vestigis cer\u00e0mics la cova d\u2019en Pedrafita, a l\u2019extrem occidental del terme, a prop del Mas d\u2019’n Pedrafita, i les coves de Santsuies (prop de Santsuies) i de les Ventoses (tocant al mas de les Ventoses). L\u2019avenc de Carles V, al N de Santsuies, s\u2019ha identificat amb una pres\u00f3 subterr\u00e0nia usada pels carlins durant la primera guerra Carlina per a retenir ostatges a l\u2019espera que fos pagat el rescat. Altres s\u00f3n curiositats geol\u00f2giques com les Boques Calentes, forats situats a sota el castell, on la temperatura \u00e9s uns 13 \u00b0C superior a l\u2019externa. S’han trobat i classificat interessants exemplars de la peculiar fauna cavern\u00edcola.<\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n