{"id":24,"date":"2014-09-18T12:23:15","date_gmt":"2014-09-18T11:23:15","guid":{"rendered":"http:\/\/agora.xtec.cat\/escteresagodes\/?page_id=24"},"modified":"2023-07-07T10:55:17","modified_gmt":"2023-07-07T08:55:17","slug":"on-som","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/agora.xtec.cat\/escteresagodes\/lescola\/on-som\/","title":{"rendered":"On som"},"content":{"rendered":"

Escola Teresa Godes i Dom\u00e8nech<\/strong>
\nEl poble de la Joncosa de Montmell \u00e9s el lloc del Montmell on es troba l’escola.\u00a0 \u00c9s situat en un altipl\u00e0, a 429 m d\u2019altitud, al peu del Montmell.<\/p>\n

El Montmell d’avui cobreix la part septentrional de la comarca del Baix Pened\u00e8s amb una extensi\u00f3 de 72,76 km2, la tercera part de la superf\u00edcie comarcal, i \u00e9s el m\u00e9s gran dels municipis. A la part meridional, el Puig Franc\u00e0s (550 m), contrafort de la serra del Montmell, i el coll de Vilafranca constitueixen el l\u00edmit amb el municipi de la Bisbal del Pened\u00e8s. Al puig de l\u2019\u00c0liga, a l\u2019extrem m\u00e9s septentrional, convergeixen els termes del Montmell, Aiguam\u00farcia (Alt Camp), Pontons i Torrelles de Foix (els dos de l\u2019Alt Pened\u00e8s). A ponent, el l\u00edmit del Montmell amb el municipi de Vila-rodona (Alt Camp) passa a prop del Mas d\u2019en Pedrafita i pel puig del Mas d\u2019en Guerra. Al SW, el terme del Montmell confronta amb Rodony\u00e0 (Alt Camp), coincidint la divis\u00f2ria amb una antiga carrerada. A llevant, el l\u00edmit amb Sant Mart\u00ed Sarroca i Castellv\u00ed de la Marca (de l\u2019Alt Pened\u00e8s) segueix, en part, el curs de la riera de Marmellar, i al SE passa pel Puig de Tiula, contrafort de la serra del Montmell i parti\u00f3 amb Sant Jaume dels Domenys. A migdia, el terme confronta, a m\u00e9s, amb el de la Bisbal del Pened\u00e8s.El territori, for\u00e7a accidentat, \u00e9s travessat per la serra del Montmell \u2014que pertany a la Serralada Prelitoral\u2014 i participa de les caracter\u00edstiques de l\u2019anomenat Bloc del Gai\u00e0, on un s\u00f2col paleozoic \u00e9s recobert per capes tri\u00e0siques coronades per calc\u00e0ries cret\u00e0cies. El terreny, predominantment calcari, \u00e9s propici a fen\u00f2mens c\u00e0rstics, amb una gran abund\u00e0ncia de coves i avencs. A la carena del Montmell, a la part central del terme, hi ha el puig on s\u2019alcen les restes de l\u2019antic castell del Montmell (781 m), i al NE trobem la Talaia del Montmell (861 m), cim culminant de la serra. Hi destaquen tamb\u00e9 la Torre Mil\u00e0 (762 m), la Vall de Sant Marc (711 m), Puigmolt\u00f3 (682 m), el puig de la Cova (673 m), el Puigfiguera (653 m), el pla dels Pallerets (639 m) i les Roques Altes (610 m). La serra de Montmell ha estat inclosa en el Pla d\u2019Espais d\u2019Inter\u00e8s Natural (PEIN).<\/p>\n

Les aig\u00fces configuren diversos conjunts muntanyosos separats per altituds de diferent consideraci\u00f3. El terme pertany a diverses conques hidrogr\u00e0fiques. A la part oriental, la riera de Marmellar, que procedeix del terme d\u2019Aiguam\u00farcia, \u00e9s tribut\u00e0ria del riu de Foix. La part occidental t\u00e9 alguns torrents que aboquen al Gai\u00e0 i tota la part central i meridional \u00e9s regada per un conjunt de barrancs i torrenteres que s\u2019ajunten m\u00e9s avall per a formar la riera de la Bisbal que aboca directament a la mar, a la platja de Sant Salvador (el Vendrell).<\/p>\n

El cap de municipi \u00e9s el poble de la Joncosa (o Juncosa) de Montmell. El terme compr\u00e8n a m\u00e9s les caseries d\u2019Aiguaviva, Can Ferrer de la Cogullada i la Vall de Sant Marc, els masos de Cal Sumoi, les Ventoses i les masies de Santsuies, els antics pobles de Marmellar i del Montmell i un bon nombre d\u2019urbanitzacions, com Mas Mateu, el Mirador del Pened\u00e8s, la Moixeta, la Talaia Mediterr\u00e0nia i les Pinedes Altes. Una carretera local uneix el poble de la Joncosa amb la C-51 (la carretera segueix cap a Maslloren\u00e7) i amb la Bisbal del Pened\u00e8s. De la carretera local de Sant Jaume dels Domenys cap al Pla de Manlleu en surt un brancal cap a Aiguaviva, que despr\u00e9s de passar la caseria i de travessar el terme pel sector septentrional es dirigeix cap a Rodony\u00e0 i cap a Vila-rodona. Al sector meridional circula la AP-2, a tocar amb el l\u00edmit municipal, per\u00f2 no hi t\u00e9 acc\u00e9s.<\/p>\n

Bona part del terme correspon a terres incultes; els antics alzinars han estat substitu\u00efts per pinedes de pi blanc (Pinus halepensis), amb sotabosc de bruc d\u2019hivern (Erica multiflora) i boix (Buxus sempervirens), i garrigues, on predominen els coscolls ( Quercus cocciferae), la mata i l\u2019argelaga ( Genista scorpius). L\u2019economia del municipi s\u2019ha basat tradicionalment en l\u2019agricultura, que es dedica principalment als conreus de sec\u00e0. Predomina la vinya, seguida de les oliveres, els cereals i els ametllers. La ramaderia, encara que en regressi\u00f3, mant\u00e9 una certa import\u00e0ncia dins el total de l\u2019economia municipal. Es crien gallines, porcs i conilles mares. De fet, bona part de la gent que viu a Montmell treballa en ind\u00fastries ubicades en municipis de les contrades.<\/p>\n

El Montmell \u00e9s , una de les poblacions m\u00e9s castigades per l\u2019atur a tota Catalunya, sent un dels municipis de m\u00e9s de 1000 habitants amb l\u2019\u00edndex d\u2019atur m\u00e9s elevat de Catalunya, el 17.5 % segons dades de l\u2019IDESCAT del novembre de 2022. Tamb\u00e9 s\u2019ha frenat el despoblament que havia comen\u00e7at anys enrere, sent quasi 2000 habitants censats a finals de 2022.<\/span><\/p>\n

La dispersi\u00f3 de les fam\u00edlies que assisteixen a l\u2019escola s\u2019ha accentuat en els\u00a0 darrers anys, ja que afegit a la mateixa extensi\u00f3 del municipi, hem d\u2019afegir que l\u2019escola acull alumnes de proced\u00e8ncies molt diverses, un 35% del total dels alumnes provenen de fora del municipi, la gran majoria del Vendrell, tot i que venen alumnes de fins altres 5 municipis de diferents comarques.<\/span><\/p>\n

Malgrat les dificultats de tenir la majoria de poblaci\u00f3 dispersa pel municipi i les dificultats econ\u00f2miques existents, hem de destacar que en l\u2019actualitat hi ha un nucli de fam\u00edlies col\u00b7laboradores molt actiu que generen propostes i accions tan importants com s\u00f3n: la maquetaci\u00f3 o la recerca de recursos econ\u00f2mics per imprimir la revista Bocinets, la celebraci\u00f3 de les festes,\u00a0 organitzaci\u00f3 de xerrades per a fam\u00edlies, espais com el Va de Roba i les extraescolars. Hi ha for\u00e7a fam\u00edlies associades a l\u2019AFA.<\/span><\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n