Avui ja fa m\u00e9s de dues setmanes que estic en quarantena, dues setmanes sense veure els meus amics, fer classe, entrenar, i en resum, el que \u00e9s el meu dia a dia.
\nHe hagut de quedar-me amb la meva \u00e0via perqu\u00e8 els meus pares segueixen treballant, ja que s\u00f3n de primers serveis. Intento ajudar-la en tot el possible, per exemple, treure a la mascota o anar a comprar, sempre amb molta precauci\u00f3 i cura davant el virus. A part, tots els matins faig els deures que ens indiquen els diferents professors. El millor de les xarxes \u00e9s que gr\u00e0cies a elles podem seguir aprenent, aix\u00f2 s\u00ed, \u00e9s molt diferent a trav\u00e9s d’una pantalla a qu\u00e8 t’ho expliquin personalment.
\nEl meu gran problema en aquests moments \u00e9s l’Internet. A casa de la meva \u00e0via per desgr\u00e0cia no tenim WiFi i un cop se m’acabin les dades tinc por que em perjudiqui a les notes…
\nSento que no estic tan b\u00e9 com abans, com que alguna cosa ha canviat i ha despertat en mi. Durant aquests dies m’he parat a pensar moltes vegades en el que est\u00e0 passant i encara no m’acaba d’entrar al cap. M’he adonat que moltes coses no les valorava el m\u00e0xim possible, una simple abra\u00e7ada, una quedada amb amics, … En conclusi\u00f3, trobo a faltar la meva vida normal.
\nEl meu ambient a casa \u00e9s tranquil per\u00f2 al mateix temps jo i la meva \u00e0via tenim por, por que els meus pares agafin aquest terrible virus, qui pensaria que un miserable microbi microsc\u00f2pic ens portaria a la ru\u00efna tan r\u00e0pid, tant sanit\u00e0riament com socialment i econ\u00f2micament. D’altra banda penso que el karma ha vingut a l’\u00e9sser hum\u00e0, ara la natura ha donat un respir i aix\u00f2 ho agraeixo.
\nL’avorriment i la manca de sortir i gaudir est\u00e0 fent canviar una mica la meva manera de ser, em sento cansada i angoixada. Segueixo els meus entrenaments a les tardes i parlo per v\u00eddeo trucada amb els meus amics de fora, explicant-me com els va i els diferents casos d’infectats que coneixen de persones properes a ells, per\u00f2 arriba un moment en qu\u00e8 ja no s\u00e9 qu\u00e8 m\u00e9s fer.
\nAra mateix, a difer\u00e8ncia d’abans, m’encantaria tenir un germ\u00e0, aix\u00ed almenys tindria amb qui jugar i entretenir-me. Per\u00f2 el que m\u00e9s trobo a faltar aquests dies \u00e9s veure la meva fam\u00edlia
\nd’Extremadura, aquesta Setmana Santa anava a anar per primera vegada, era el meu gran desig aquests dies, per\u00f2 no ha pogut ser aix\u00ed… Estic trista i apagada, pensant que d’aqu\u00ed a uns dies estaria en bra\u00e7os del meu cos\u00ed, oncles i avis, noto la seva abs\u00e8ncia a quil\u00f2metres. I finalment, a partir d’ara, valorar\u00e9 cada minut de la meva rutina, i aquells petits detalls que no els donava tanta import\u00e0ncia. Vull que aix\u00f2 acabi ja, arribar a la meta, aturar els infectats i morts per poder sortir i abra\u00e7ar amb for\u00e7a els meus \u00e9ssers estimats, vull que tot surti b\u00e9 i donar les gr\u00e0cies a tots els sanitaris i que estan de primers serveis.<\/p>\n
Gr\u00e0cies un cop m\u00e9s, us mereixeu cada aplaudiment de les vuit.
\nTot sortir\u00e0 b\u00e9, ho tinc molt clar, per\u00f2 ara m\u00e9s que mai cal lluitar quedant-se a casa, perqu\u00e8 aquesta lluita \u00e9s de tots!?<\/p>\n
Ainhoa 4t d’ESO<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Avui ja fa m\u00e9s de dues setmanes que estic en quarantena, dues setmanes sense veure els meus amics, fer classe, entrenar, i en resum, el que \u00e9s el meu dia a dia.
\nHe hagut de quedar-me amb la meva \u00e0via perqu\u00e8 els meus pares segueixen treballant,… Llegeix m\u00e9s\u00bb<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_bbp_topic_count":0,"_bbp_reply_count":0,"_bbp_total_topic_count":0,"_bbp_total_reply_count":0,"_bbp_voice_count":0,"_bbp_anonymous_reply_count":0,"_bbp_topic_count_hidden":0,"_bbp_reply_count_hidden":0,"_bbp_forum_subforum_count":0,"footnotes":""},"categories":[7,29,113],"tags":[],"class_list":["post-9585","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-eso-4","category-portada","category-st-jordi"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/escsol-ixent\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9585","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/escsol-ixent\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/escsol-ixent\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/escsol-ixent\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/escsol-ixent\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=9585"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/escsol-ixent\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9585\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":9586,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/escsol-ixent\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9585\/revisions\/9586"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/escsol-ixent\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=9585"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/escsol-ixent\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=9585"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/escsol-ixent\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=9585"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}