{"id":9535,"date":"2020-04-22T17:02:40","date_gmt":"2020-04-22T15:02:40","guid":{"rendered":"http:\/\/agora.xtec.cat\/escsol-ixent\/?p=9535"},"modified":"2020-04-22T17:08:12","modified_gmt":"2020-04-22T15:08:12","slug":"inexplicable","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/agora.xtec.cat\/escsol-ixent\/eso\/eso-3\/inexplicable\/","title":{"rendered":"Inexplicable"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a><\/p>\n

2020\u00a0 \u00a0 Dia 31 de gener. Encara recordo aquell dia en qu\u00e8 tothom esperava en fam\u00edlia un nou any, un any on tindr\u00edem noves oportunitats, experi\u00e8ncies… L’esper\u00e0vem tant sense saber qu\u00e8 ens portaria… Segueixo pensant el desig que vaig cremar: Vull un any diferent, que em porti moments inesperats, que em sorprengui. I cal dir que realment el meu desig es va complir! Aquest any de moment ha estat carregat de sorpreses, moltes de les quals eren inimaginables i no gaire positives.<\/span><\/p>\n

Una de les m\u00e9s inesperades ha estat el coronavirus, un virus que est\u00e0 acabant amb la vida de moltes persones a tot el m\u00f3n. Un virus no reconegut que ens ha fet quedar-nos a casa fins a un temps que encara no s’ha concretat.<\/span><\/p>\n

No he decidit fer un diari perqu\u00e8 realment, tot el que s’explicaria seria gaireb\u00e9 el mateix:<\/span><\/p>\n

Depenent de si he de fer alguna cosa com deures, trucada amb els professors… La nit abans em poso l’alarma per aix\u00ed llevar-me quan cal. Esmorzo, faig deures i just despr\u00e9s intento fer esport o algun tipus de treball f\u00edsic, un objectiu que em vaig proposar feia ja molt de temps i que mai vaig arribar a complir. Per\u00f2 com sempre em passa, m’acabo desanimant i si, ho he deixat de fer. Seguidament menjo, veig s\u00e8ries, m’intento arreglar, escolto molta m\u00fasica i m\u00e9s tard acabo altres deures que em quedaven. Despr\u00e9s de sortir al balc\u00f3 a prendre l\u2019aire, vaig a sopar i un cop al llit faig trucades, miro m\u00e9s series… Vaig variant.<\/span><\/p>\n

El que acabo d’explicar, no \u00e9s res m\u00e9s que un dia en la meva vida ara en la quarentena. La ra\u00f3 per la qual he decidit no fer un diari, \u00e9s perqu\u00e8 d’una manera o altra els meus dies s’han tornat una rutina, \u00e9s a dir que he acabat fent-me un propi horari que es repeteix cada dia de qu\u00e8 faig estant a casa. Gaireb\u00e9 tots els meus dies els passo de la mateixa manera, alguns m\u00e9s contenta, altres els passo amb nost\u00e0lgia, altres m\u00e9s descontenta, d’altres em sento molt angoixada… Aquesta situaci\u00f3 em provoca moltes emocions, tot el que est\u00e0 passant \u00e9s molt preocupant i el no tenir una resposta o soluci\u00f3 clara de vegades em provoca por, por a qu\u00e8 passar\u00e0, a com se solucionar\u00e0 tot.<\/span><\/p>\n

La situaci\u00f3 en la qual ens trobem, crec que a tothom ens ha deixat una mica desconcertats, perqu\u00e8 qui podria imaginar que un virus provocaria tot el que est\u00e0 passant? Les dist\u00e0ncies, el no poder caminar pels carrers, no poder veure a persones que estimes i estan a dist\u00e0ncia, perdre el contacte.<\/span><\/p>\n

\u00c9s incre\u00efble com en tan poc temps, com en un tancar i obrir els ulls tot el que mai hem trobat important s’ha esfumat, perqu\u00e8 ara que estic tancada a casa, m’he adonat i crec que en si la societat ha arribat a la conclusi\u00f3 de qu\u00e8 tot all\u00f2 que ens semblava obvi tenir o per entendre millor, que tot all\u00f2 que don\u00e0vem per fet que sempre tindr\u00edem, se’ns ha prohibit i m\u00e9s que mai ho trobem a faltar, ho desitgem. Ara que em fa falta tot aix\u00f2, m’adono que el que abans valor\u00e0vem tant, \u00e9s a dir les coses materials, no tenen ni punt de comparaci\u00f3 amb el que realment des de la meva opini\u00f3 d\u00f3na sentit a la vida. Ara trobo a faltar moments, abra\u00e7ades, amics, passejar… Coses que en un passat no valorava tant.<\/span><\/p>\n

Ara \u00e9s el moment en el qual hem de fer servir els valors que tenim, on hem de ser responsables, solidaris i ajudar a fer que aquest mal son pugui marxar com m\u00e9s aviat millor.<\/span><\/p>\n

Hospitals plens, persones que es deixen la seva pell per complir amb la seva feina, el sofriment de moltes fam\u00edlies i persones…<\/span><\/p>\n

Ara que estic tot el dia a casa, les hores s\u00f3n molt lentes i els dies llargs, intento ser positiva, no pensar en els dies que queden o quan passar\u00e0 tot aix\u00f2, per\u00f2 s\u00f3c humana, i com a tal hi ha dies que els pensaments negatius m’omplen i em creen malestar. Tamb\u00e9 sento moltes vegades impot\u00e8ncia, trobo a faltar a molta gent: avis, amics, fam\u00edlia… per\u00f2 per exemple trobo molt a faltar al meu pare, que ja fa molts dies que no el puc veure i el fet d’estar a pocs quil\u00f2metres, de qu\u00e8 estigui a casa i estar b\u00e9, no el puc veure.<\/span><\/p>\n

Aquests dies, la m\u00fasica m’ha ajudat molt a mantenir la calma, m’ha ajudat a veure les coses d’una altra manera, a desfogar-me. Com sempre, em fa sentir b\u00e9, no hi ha cap altra cosa que durant aquests dies em permeti veure-ho tot diferent o simplement oblidar qu\u00e8 est\u00e0 passant.<\/span><\/p>\n

Durant aquests dies la meva ment ha estat pensant molt, m’he fet moltes preguntes i he raonat moltes coses de la vida. A les nits quan est\u00e0 tot a les fosques i estic sola, seguit de qu\u00e8 est\u00e0 passant, em v\u00e9nen pensaments al cap. D’alguna manera aquest virus m’ha demostrat molt, com per exemple el qui est\u00e0 i estar\u00e0 sempre. He estat tamb\u00e9 pensant en el meu futur, en si realment estic gastant el meu temps en fer i estar amb aquelles persones que realment m’aporten i a les que estimo.<\/span><\/p>\n

En fi, ara mateix no podria concretar millor tot el que estic sentint que amb la paraula “estranya” perqu\u00e8 tot el que est\u00e0 passant em crea un c\u00famul de sentiments que gaireb\u00e9 jo no entenc. Tot ha estat molt r\u00e0pid i sento intranquil\u00b7litat i por per com est\u00e0 afectant i de quina manera podria acabar. Per mi \u00e9s molt dif\u00edcil no poder sortir de casa ja fa molts dies que no surto al carrer o que no veig el m\u00f3n sin\u00f3 \u00e9s des de la finestra. De moment, tinc la sort de qu\u00e8 tota la meva fam\u00edlia estigui b\u00e9 i sana.<\/span><\/p>\n

 <\/p>\n

En conclusi\u00f3, estic impactada per veure la situaci\u00f3 en la qual ens trobem, encara que des de casa no s\u00e0piga quina \u00e9s la situaci\u00f3 real paraules de sanitaris i imatges d’hospitals, em deixen clar que el grau de preocupaci\u00f3 davant aquesta situaci\u00f3, ha de ser el m\u00e0xim i per aix\u00f2 ens hem de quedar a casa. Aquest virus de moment no t\u00e9 una soluci\u00f3, ni respostes i ning\u00fa ho ha viscut, nom\u00e9s amb paci\u00e8ncia i deixant-li la feina al temps, podrem saber com acabar\u00e0 aquesta pand\u00e8mia.<\/span><\/p>\n

 <\/p>\n

\u00a0 An\u00f2nim confinat\u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 3r ESO.\u00a0<\/span><\/p>\n

\u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0\u00a0<\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

<\/a>
\n2020\u00a0 \u00a0 Dia 31 de gener. Encara recordo aquell dia en qu\u00e8 tothom esperava en fam\u00edlia un nou any, un any on tindr\u00edem noves oportunitats, experi\u00e8ncies… L’esper\u00e0vem tant sense saber qu\u00e8 ens portaria… Segueixo pensant el desig que vaig cremar: Vull un any diferent,… Llegeix m\u00e9s\u00bb<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_bbp_topic_count":0,"_bbp_reply_count":0,"_bbp_total_topic_count":0,"_bbp_total_reply_count":0,"_bbp_voice_count":0,"_bbp_anonymous_reply_count":0,"_bbp_topic_count_hidden":0,"_bbp_reply_count_hidden":0,"_bbp_forum_subforum_count":0,"footnotes":""},"categories":[6,29,113],"tags":[],"class_list":["post-9535","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-eso-3","category-portada","category-st-jordi"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/escsol-ixent\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9535","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/escsol-ixent\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/escsol-ixent\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/escsol-ixent\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/escsol-ixent\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=9535"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/escsol-ixent\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9535\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":9538,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/escsol-ixent\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9535\/revisions\/9538"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/escsol-ixent\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=9535"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/escsol-ixent\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=9535"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/escsol-ixent\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=9535"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}