{"id":9303,"date":"2019-05-06T15:42:25","date_gmt":"2019-05-06T13:42:25","guid":{"rendered":"http:\/\/agora.xtec.cat\/escsol-ixent\/?p=9303"},"modified":"2020-04-22T09:04:15","modified_gmt":"2020-04-22T07:04:15","slug":"segon-premi-sant-jordi-2019","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/agora.xtec.cat\/escsol-ixent\/general\/segon-premi-sant-jordi-2019\/","title":{"rendered":"Segon premi Sant Jordi 2019"},"content":{"rendered":"

UNA NOIA I TRES DRACS <\/span><\/p>\n

 <\/p>\n

El fred vent em va donar una bufetada al sortir per la porta \u00a0de casa. Sempre passava fred al principi de la nit, per\u00f2 sabia que despr\u00e9s amb l\u2019alcohol en sang i la festa, tot aniria escalfant-se. Vaig trobar-me amb les meves amigues; Carol i Nat\u00e0lia, a la parada d\u2019autob\u00fas ,la qual agaf\u00e0vem per arribar al gran local. Era divendres, per tant tothom sortia de festa.<\/span><\/p>\n

Quan vam arribar semblava que feia m\u00e9s fred i jo anava amb faldilla. Poc m\u2019importava, nom\u00e9s pensava en passar-m\u2019ho b\u00e9 amb les meves amigues. Vam entrar per fi i vam beure uns xupitos que donaven amb les entrades. Estaven dolent\u00edssims, per\u00f2 ja que eren gratis no an\u00e0vem a menysprear-los. A poc a poc la temperatura dels nostres cossos va anar pujant i la diversi\u00f3 igual. Tot aquest \u00e8xtasi va acabar quan vaig veure a en Franc, el meu suposat n\u00f2vio, besant-se amb una altre noia. R\u00e0pidament, el meu cor va fer un tomb i, amb les mans en forma de puny (per la r\u00e0bia del moment), vaig anar a on estaven ells. \u2018\u2019Qu\u00e8 cony fas?\u2018\u2019 vaig poder dir jo amb els ulls cristal\u00b7litzats. Ell, al veure\u2019m, va sorprendre\u2019s, per\u00f2 en una mil\u00b7l\u00e8sima de segon, la seva cara va canviar a una d\u2019inexpressiva i, segons el meu parer, amb una mica de mal\u00edcia. <\/span><\/p>\n

\u2018\u2019Aix\u00f2 \u00e9s el que passa quan ets una <\/span>guarra<\/span><\/i> i prefereixes quedar amb el teu amic en comptes del teu n\u00f2vio. Apa, ja ets lliure per anar-te\u2019n amb el Joan\u2018\u2019 va dir-me a l\u2019o\u00efda. Em vaig quedar parada. \u00bfQui dimonis era ell per fotre\u2019m les banyes i a sobre ser jo la culpable per quedar amb el meu amic? Volia creuar-li la cara, per\u00f2 sincerament, no tenia la for\u00e7a necess\u00e0ria per fer-ho. <\/span><\/p>\n

Vaig tornar amb les meves amigues i vaig comen\u00e7ar a plorar.<\/span><\/p>\n

Van passar una, dues hores\u2026 no ho s\u00e9. No estava gens d\u2019humor, per\u00f2 les meves amigues no volien anar-se\u2019n i jo no volia tornar sola a casa. Un noi es va asseure al sof\u00e0 on jo era i vam comen\u00e7ar a parlar. Era un noi agradable, se\u2019l veia informat de molts temes i no era gens avorrit, per\u00f2, com no, havia de cagar-la. Va intentar besar-me i jo amb un \u00e0gil moviment, em vaig separar. Els meus ulls indicaven incertesa, mentre que els seus, f\u00faria. Es va aixecar i, sense esperar-m\u2019ho, va dir-me \u2018\u2019Ets una escalfa-braguetes\u2018\u2019. Ja\u00a0<\/span>havia of\u00e8s la seva feble masculinitat.<\/span><\/p>\n

Per a mi era suficient. Vaig enviar-li un <\/span>whatsapp <\/span><\/i>a la Carol que me n\u2019anava i tota trista i enfadada, vaig baixar les escales i vaig sortir al carrer. Feia molt m\u00e9s fred que abans. <\/span><\/p>\n

No sabia ni com sentir-me; primer el meu \u2018\u2019estimat\u2018\u2019 n\u00f2vio em fot les banyes i em diu <\/span>guarra<\/span><\/i>, i despr\u00e9s un imb\u00e8cil em diu \u2018\u2019escalfa-braguetes\u2018\u2019. Per\u00f2, qui cony es creien aquests nanos d\u2019avui dia?<\/span><\/p>\n

Mentre que arribava a la parada de bus, vaig notar unes passes darrere meu. Sutilment vaig mirar i eren tres nois. Per acte reflex vaig comen\u00e7ar a caminar m\u00e9s de pressa, per\u00f2 seguia sentint-los. Van comen\u00e7ar a xiular. No hi havia ning\u00fa al carrer, nom\u00e9s ells i jo. <\/span><\/p>\n

Molt espantada vaig agafar el clauer en forma de defensa. Estaven m\u00e9s a prop. Sabia que jo sola contra tres nois no podria fer gran cosa per defensar-me, per\u00f2 encara quedaven uns tres-cents metres per arribar a la estaci\u00f3 i em trobava molt atacada per la situaci\u00f3. \u2018\u2019Per qu\u00e8 tens tanta pressa, guapa?\u2018\u2019, \u2018\u2019Quina faldilla m\u00e9s bonica, oi, nanos?\u2018\u2019, \u2018\u2019Potser el que busca \u00e9s que la hi treiem\u2018\u2019. Aquests comentaris em van gelar la sang, per\u00f2 m\u00e9s freda em vaig quedar quan vaig notar que ficaven la m\u00e0 sota la faldilla. Amb un moviment r\u00e0pid em vaig girar i amb les claus a la m\u00e0 dreta amb forma de puny, les hi vaig clavar a un d\u2019ells a la cara. <\/span><\/p>\n

Era fosc, per\u00f2 gr\u00e0cies a la pobre llum dels fanals vaig poder veure que li havia fet sang. No sabia on era, ni com em trobava, ni com sortiria d\u2019all\u00e0. M\u2019estava donant un atac d\u2019ansietat. <\/span><\/p>\n

Vaig enrecordar-me del bus i amb una mica d\u2019esperan\u00e7a vaig girar el cap direcci\u00f3 a la parada, per trobar-me-la (encara a uns quants metres) amb el vehicle esperant. No vaig pensar gens en el tio que vaig ferir i molt menys en els altres dos. Vaig c\u00f3rrer com mai a la vida. <\/span><\/p>\n

Notava les c\u00e0lides ll\u00e0grimes corrents pel meu rostre. Els meus llavis titubejant, el meu pit pujant i baixant sense control per culpa de la ansietat; no sabia gens com seguia corrents. <\/span><\/p>\n

Finalment, vaig arribar al bus i, com una nena petita, vaig comen\u00e7ar a plorar desconsoladament mentre m\u2019abra\u00e7ava pels genolls. <\/span><\/p>\n

El que m\u00e9s em feia patir era pensar que en veritat havia tingut molta sort. S\u00ed, m\u2019havia passat tot all\u00f2, per\u00f2 havia pogut arribar al bus sana i salva i, no totes les noies poden dir el mateix. Alomillor perqu\u00e8 finalment s\u00ed han sigut violades o maltractades, o directament perqu\u00e8 ja no es troben aqu\u00ed per explicar-ho. <\/span><\/p>\n

La moralina d\u2019aquesta hist\u00f2ria \u00e9s que les princeses no s\u2019haurien d\u2019amagar si no fos pels dracs. <\/span><\/p>\n

 <\/p>\n

\u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0Xavier Torres Caballero\u00a0<\/span>\u00a0 \u00a0\u00a0<\/span><\/p>\n

\u00a04t ESO<\/span><\/p>\n

H<\/span><\/i>ist\u00f2ria de Sant Jordi dedicada a totes les noies que han\u00a0 <\/span><\/i><\/p>\n

patit qualsevol tipus de situaci\u00f3 masclista i injusta <\/span><\/i><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

UNA NOIA I TRES DRACS
\n 
\nEl fred vent em va donar una bufetada al sortir per la porta \u00a0de casa. Sempre passava fred al principi de la nit, per\u00f2 sabia que despr\u00e9s amb l\u2019alcohol en sang i la festa, tot aniria escalfant-se. Vaig trobar-me amb… Llegeix m\u00e9s\u00bb<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_bbp_topic_count":0,"_bbp_reply_count":0,"_bbp_total_topic_count":0,"_bbp_total_reply_count":0,"_bbp_voice_count":0,"_bbp_anonymous_reply_count":0,"_bbp_topic_count_hidden":0,"_bbp_reply_count_hidden":0,"_bbp_forum_subforum_count":0,"footnotes":""},"categories":[1,29,113],"tags":[],"class_list":["post-9303","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general","category-portada","category-st-jordi"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/escsol-ixent\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9303","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/escsol-ixent\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/escsol-ixent\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/escsol-ixent\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/escsol-ixent\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=9303"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/escsol-ixent\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9303\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":9311,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/escsol-ixent\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9303\/revisions\/9311"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/escsol-ixent\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=9303"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/escsol-ixent\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=9303"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/escsol-ixent\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=9303"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}