ACOMPANYAMENT ALS INFANTS

Com a escola entenem l’acompanyament als infants com la capacitat d’estar presents i disponibles davant de tots els processos que succeeixen en qualsevol moment del dia a dia en el nostre entorn escolar.

Diferents processos de reflexió del claustre ens han portat a tenir clar i de manera present quin és el nostre paper com adult de cara als nostres infants. Busquem relacions en què l’adult sempre estigui disponible, que estigui present, una presència respectuosa i no invasiva que permeti als infants expressar allò que senten, acompanyant-los a posar paraules a les seves emocions davant d’un fet i que perdin la por a expressar-les. Per aconseguir-ho la nostra presència implica una escolta amb atenció plena, identificant quines són les necessitats bàsiques de cada infant que no s’estan cobrint i sense emetre judicis davant d’una situació o actuació. 

Respectem als infants i els hem de deixar l’espai necessari per créixer i vetllar perquè aquest espai sigui segur, evitant la sobreprotecció d’aquests i oferir-los l’oportunitat de superar els petits reptes que es van trobant al davant, reptes que els ajudaran a empoderar-se d’ells mateixos  i a fer-se grans.  Aquesta idea dibuixa el nostre rol, el d’un adult que observa per detectar potencialitats i necessitats que seran les nostres guies per oferir els recursos oportuns a cada un dels infants, personalitzant així els aprenentatges. Vetllem per oferir-los l’espai i el temps que necessiten perquè cada infant és únic i tenim presents les seves necessitats bàsiques.

 

L’ambient és un gran aliat d’aquest acompanyament respectuós. Hem de poder gaudir d’un ambient agradable, on l’infant se senti escoltat, estimat i segur, on pugui gaudir d’unes relacions sanes. Per tal d’aconseguir un ambient òptim donem molta importància a les normes i als límits i l’adult és el responsable de posar aquests límits i vetllar pel seu compliment. Considerem important fer arribar aquests límits als infants expressant-los amb seguretat, tranquil·litat i respecte, generant igualtat i equitat, sense jutjar, sense desvaloritzar…

Com a escola tenim unes normes bàsiques de convivència que afavoreixen establir aquests límits per a una bona relació entre totes les persones que hi som presents. Comptem amb tres grans normes compartides i reflexionades amb els infants. Són unes normes que afavoreixen el bon clima dins dels grups, la no exclusió de cap membre, el respecte cap als altres i l’aprendre a mirar als altres amb empatia.

No obstant això, els conflictes com en qualsevol relació humana hi són presents. No tenim por d’aquests, ben al contrari, la nostra mirada cap aquests és com una oportunitat que se’ls dona als infants per créixer, per relacionar-se i per comunicar-se, per expressar emocions i parlar d’aquestes. Davant d’un conflicte  la nostra figura com adult tornar a esdevenir rellevant i es torna a destapar aquest adult vetllador, observador, facilitador del diàleg, facilitador de l’espai i temps necessari per resoldre el conflicte, un adult empoderador i que no emet judicis ni dóna solucions, un adult que s’ofereix com a model… Un adult que acompanya en aquest creixement personal a cada un dels infants amb una mirada respectuosa.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

XHTML: Trieu una d'aquestes etiquetes <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>