MOMENTS DE ROTLLANA

Se sent sonar un instrument o s’inicia una petita cançó que invita als membres de la tribu a venir a la rotllana, el nostre espai de reunió i diàleg. A l’escoltar-ho, totes i tots seiem a terra en forma de cercle per poder-nos sentir i veure unes i altres. Ens asseiem en ordre sistèmic, de gran a petit. Per tenir present que sempre tenim el nostre lloc a la tribu, alhora prenem consciència que a la natura i a la vida tot té un ordre que hem de respectar.

Comença la màgia del moment: una pregunta, un silenci o un petit misteri desvetllen la curiositat dels infants. S’inicia una conversa, en què totes podem fer sentir la nostra veu i esdevenir-ne les protagonistes mentre narrem experiències pròpies o transmetem els nostres coneixements. En aquests moments, sense adonar-nos-en, sorgeix l’aprenentatge mutu entre els membres de la tribu. Alhora fomentem la capacitat de pensar i comunicar es desplega al nostre currículum.

Dia a dia, les rotllanes generen sentiment de pertinença al grup que accepta i cuida a tots els seus membres. Al mateix temps, cadascun dels seus integrants cuida d’ell mateix, dels altres i del grup en si. Per fomentar la cura i el respecte mutu, des de les primeres rotllanes, establim normes consensuades per tota la comunitat. Aquestes ens proporcionen un clima de confiança en què totes sumem i podem aportar les nostres vivències, sentiments, coneixements… per poder conèixer-nos millor i enriquir-nos plegats. Alhora que fomentem la capacitat d’aprendre a conviure i habitar el món que també es recull en el currículum.

A les rotllanes, el llenguatge oral esdevé el protagonista. Però aquestes també estan plenes de llenguatge no verbal, com gestos i mirades que ens apropen els uns als altres, fent-nos sentir que totes i tots formem part de la tribu. Així, quan algun membre està trist, és bonic veure com els ulls dels altres s’entelen amb ell i entre totes, amb les nostres mirades, carícies i abraçades, intentem donar-li l’escalfor que necessita en aquell moment. De la mateixa manera els nostres ulls brillen d’alegria quan algú vol explicar que ha aconseguit el que s’havia proposat, com una passejada en bici, una bona notícia com l’arribada d’un germà o simplement una anècdota. De forma natural, van sorgint totes les nostres emocions a les quals donem nom i, entre tots i totes anem aprenent a gestionar-les. És en aquests moments en què la tribu creix i es cohesiona. Junts ens fem grans!

 

Ens encanta compartir aquest moment tan màgic!

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

XHTML: Trieu una d'aquestes etiquetes <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>