Mmmm…Per què no m’agrada tot?

“Què plantem? Què collim? Què criem? Què mengem?”

Quan vam entrar a l’escola, el primer plantejament va ser començar a planificar el dins i el fora: El dins era important, les aules, i la seva distribució, però el fora ho era tant o més, doncs ens permetria tirar endavant les idees i projectes, encara dins del cap. L’hort era primer que tot. L’hort ens permetria endegar el projecte de natura i més endavant amb el galliner i la bassa, serien el germen d’altres projectes com el que ara s’escau: el d’alimentació.

Per a nosaltres era un peix que es mossegava la cua. L’un conduïa a l’altre i a la inversa. Havia de ser així.

Projecte de Natura: L’hort i el compostador

Preparar la terra, descobrir que era molt dolenta però que es podia millorar, i fer-ho.

Començar a sembrar i a plantar. Les primeres collites. La sorpresa de veure créixer. La complicitat del temps climatològic. Les pluges, el sol, la sequera, les temperatures…

Les plagues d’alguns animalons: cargols, formigues, pugó, erugues de papallona…

El descobriment de que una eruga no és un cuc, que un cuc de terra necessita aigua i viu sota la terra. Que les papallones surten d’aquelles erugues que vam veure…

Les eines del camp. Les tasques: cavar, escardar, adobar, plantar, podar…

Ens van portar el compostador: Ara descobrim que allò que arrenquem, aquelles males herbes, o allò que deixem del menjar o al preparar el dinar i el sopar, tot es pot convertit en adob pel nostre hort, que ara no ens cal llençar-ho a la galleda de les deixalles. Que les deixalles són bones.

Si adobem la terra tot creix més de pressa i més gran.

Projecte del Galliner

Fer el galliner ha costat una mica, perquè fer-lo dins d’una escola comporta el seu risc, i cal prevenir qualsevol maldecap, diguem-li rates o altres animals, brutícia o molèsties, així que vam haver de planificar-ho pensant en tot. Ara mateix ja podem dir que el tenim en marxa, petit però ben tancat.

Un gall i cinc gallines i sis pollets en creixement. I estem a l’espera de nous pollets encara a la incubadora d’un bon amic que és qui ens ha proporcionat l’aviram.

Les gallines ja estant ponent ous, que era el primer objectiu que preteníem.

Al galliner alimentem les aus amb blat de moro i pinso, i les verdures que ens porten de casa o que es malmeten a l’hort.

També és una manera de combatre la plaga de cargols ja que les gallines se n’aprofiten bé.

El galliner, molt ben tancat gràcies a l’ajut de l’Ajuntament de Palafrugell, disposa d’una caseta on posar els ous, i estem a l’espera de que arribi el galliner gran, una caseta de fusta tancada, amb porta i finestra, d’una alçada d’un metre i mig.

El projecte està en marxa.

Projecte de tallers de cuina i alimentació.

Ens calien uns fogonets elèctrics per si havíem de coure alguna cosa.

Vam comprar olles i cassoles, paelles, pots i coberts, motlles i estris de cuina. Actualment anem augmentant el material a mida que sorgeix la necessitat.

Fins i tot ens vam fer barrets de cuiner, perquè calia mantenir les condicions higièniques del lloc i del moment.

Comencem a collir i a portar rams de verdures a casa nostra. Un ram de bledes, julivert, unes fulles d’api, espinacs. Però encara ens queda cosa i no ho volem desaprofitar a l’escola. Alguna part de la collita pot servir per menjar directament, per conèixer sabors nous, per perdre les manies a certs aliments, o per descobrir quelcom que mai havíem provat.

Un dia mengem pastanagues, un altre pomes o maduixes i préssecs, i ens preparem amanides a la classe amb la ceba, l’escarola i l’enciam, ben amanides amb oli i sal. Com som molt llaminers i la collita de tomàquet ha estat molt bona, preparem melmelada que guardarem per les nostres festes d’aniversari altres celebracions. Cada mes celebrem els anys dels alumnes i fem un berenar diferent: avui toca pa amb tomàquet i embotit, avui pizza feta amb productes de l’hort, pernil i formatge, o fem una gran taronjada amb les taronges del nostre taronger.

A fi de curs les mares han preparat una gran festa intercultural on provarem menjars diferents: aprofitem les faves tendres i els pèsols molt dolços que hem collit a l’hort. Han sortit boníssims.

Per la castanyada vam fer panellets. Encara no hem collit ametlles del nostre ametller però algun dia sí ho farem. Per pasqua vam fer bunyols i per Nadal un tronc de xocolata que ens vam cruspir del tot.

Encara no hem collit patates però quan ho fem las cuinarem de totes les maneres possibles: fregides, xips, bullides, amb pela, purés…

I de truites amb els ous de les nostres gallines, ja no us dic res: truita de botifarra per dijous gras, amb formatge, amb pernil, tota sola a la francesa, amb patates i ceba, amb espinacs…. Quantes truites podem fer!!!

OBJECTIUS GENERALS DELS PROJECTES VINCULATS

  • Promoure que els alumnes treballin en contacte amb el medi i la realitat natural i social del seu entorn.
  • Programar campanyes d’informació i formació sobre bones pràctiques alimentàries i ambientals a l’escola i a les llars de la nostra comunitat educativa.
  • Planificar visites i sortides per observar i investigar l’origen dels aliments que consumim.
  • Facilitar i aconseguir recursos variats de diferents entitats, personals i materials.
  • Promoure i desenvolupar l’existència de l’hort en el centre escolar.
  • Incentivar la participació dels alumnes en el manteniment de l’hort escolar.
  • Utilitzar un tipus de conreu el més ecològic possible.
  • Produir i utilitzar el compost orgànic per adobar l’hort.
  • Plantar arbres frondosos i fruiters.
  • Introduir a poc a poc diferents fruiters amb diferents característiques.
  • Reconèixer herbes dolentes, parasitàries o beneficioses.
  • Fer de la collita una activitat instructiva i lúdica.
  • Com treballem el sòl.
  • Endegar un petit galliner amb aus.
  • Alimentar i tenir cura dels animals
  • Netejar les dependències del galliner.
  • Propiciar la cria de noves aus.
  • Utilitzar els excrements de l’aviram en el compostador.
  • Alimentar l’aviram amb productes de l’hort.
  • Recollir consells i ajuts dels agricultors de la zona.
  • Preparar aigües amb plantes silvestres adequades: ortigues, cua de cavall… per polvoritzar sobre els cultius.
  • Preparar aigües medicinals amb herbes com la camamilla, la farigola, la Maria Lluïsa…
  • Dessecar herbes com la orenga, el romaní o la farigola, per cuinar.
  • Preparar conserves de tomàquet i melmelades.
  • Preparar colònies a partir de l’alcohol i plantes silvestres com el romaní.
  • Preparar sacs aromàtics amb lavanda.
  • Fer sucs i batuts amb les collites de fruita.
  • Fer tallers de cuina amb les diferents hortalisses, llegums i altres productes del nostre hort.
  • Establir un petit marcat setmanal per les famílies amb els productes sobrants i els ous de les gallines.
  • Dissenyar campanyes per potenciar el consum de les hortalisses, els ous, l’entrepà o la fruita.
  • Preparar debats o conferències sobre la bona alimentació, i la correcta nutrició, tan dels alumnes com dels pares.
  • Preparar xerrades sobre els bens que ens aporta la Dieta Mediterrània.
  • Cercar i proposar solucions imaginatives i adequades.