Pràctica Psicomotriu

 

La PRACTICA PSICOMOTRIU té com a objectiu el desenvolupament psíquic dels nens a través del cos. Es refereix a una concepció unitària de la persona, la psique és inseparable de les seves arrels corporals.

L’objectiu general de la Psicomotricitat és afavorir el desenvolupament global i harmònic dels infants. Es refereix a una concepció unitària de la persona, la ment és inseparable del cos.

Els continguts de la Pràctica Psicomotriu es basen en el joc lliure, és una activitat espontània i permissiva que s’organitza progressivament a partir dels objectes disposats pel joc dels infants. Es tracta de deixar desenvolupar al grup un joc espontani, sense ser jutjats i sense tenir consignes precises. Basant-se en el cos, el moviment i l’espai, es poden emmarcar, però, diferents aspectes que es treballen, de manera global, a les sessions de Psicomotricitat:

  • El cos, l’esquema corporal
  • El moviment amb el control postural, l’equilibri, el control del to muscular,…
  • Estructuració perceptiva amb el treball de l’espai i el temps.

I COM HO FEM?

Es comença pel ritual d’entrada on els infants busquen el seu espai i treballen el control de la postura i el to muscular. En aquests moments es poden convertir en una papallona, un pal fort i recte, un globus que s’infla i explota,…

A continuación a la FASE D’IMPULSIVITAT es busca la cohesió de grup i el reforç que entre tots podem fer coses que no podem fer sols. Es busca l’enfrontament d’un (la mestra) contra el grup. Intenten ensorrar un Castell o matalàs que aguanta la mestra i que junts poden enderrocar. Es treballa la unitat del grup en contra de les individualitats: “junts som més forts”.

En la FASE MOTRIU els infants van passant pels espais muntats, adaptant el seu cos i els seus moviments a les diferents activitats proposades. És el momento de rodolar, saltar, treballar l’equilibri, caure,… Amb aquesta activitat van descobrint i desenvolupant les seves possibilitats motrius i creen una imatge de si mateix. Aquí sorgeixen jocs de persecució, d’amagar-se, d’omplir, buidar, de representació “com si…” i es donen uns rols i unes accions.  L’adult acompaña i dona seguretat als que ho necessiten, també es busca la independencia d’aquells infant més insegurs i l’autoconfinaça de que poden fer el que volen sense fer-se mal ni fer mal als altres.

Acabem amb la FASE DE REPRESENTACIÓ i el RITUAL DE SORTIDA en la que els alumnes expresen a través del dibuix el que han viscut o expliquen les seves vivències abandonant l’activitat motriu i tornant al lloc on hem començat la sessió. Aquesta fase, tot i que hauria de ser la més extensa i tant imporatnt com les altres, no sempre es pot portar a terme per manca de temps. És la mestra d’aula que tot sovint entoma aquesta part demanant que expliqui què han fet o fent-los fer un dibuix, modelatge amb pastilina,…

Al gimnas de psicomotricitat hi tenim:

Material tou com els blocs d’escuma folrats amb teles que permet crear torres, cases, … Altres estructures d’escuma: cilindres, escales, arcs, etc. Matalassos d’escuma: aquest material té l’objectiu de protegir de les caigudes dels infants, però també serveix per a construir elements. Teles de color,: Pilotes,…

Material dur com anelles de plàstic, de diferents diàmetres. calaixos i caixes de plàstic o cartró,…

Material de dibuix i modelat: Fulls de paper, material d’escriptura i dibuix: retoladors, llapis de colors i de grafit, plastilina, fang,…