{"id":5308,"date":"2021-03-10T16:52:15","date_gmt":"2021-03-10T15:52:15","guid":{"rendered":"http:\/\/agora.xtec.cat\/escolasetelsis\/?p=5308"},"modified":"2021-03-17T10:01:28","modified_gmt":"2021-03-17T09:01:28","slug":"el-pont-de-lafrau","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/agora.xtec.cat\/escolasetelsis\/portada\/el-pont-de-lafrau\/","title":{"rendered":"EL PONT DE L’AFRAU"},"content":{"rendered":"

Dilluns passat vam fer una excursi\u00f3 al Pont de l’Afrau. Despr\u00e9s, cadasc\u00fa va escriure un text que podia ser de qualsevol tipologia, nom\u00e9s hi havia una condici\u00f3: el t\u00edtol era<\/span> El pont de l’Afrau.<\/strong><\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

A partir d’aqu\u00ed calia fer volar la imaginaci\u00f3, la mem\u00f2ria i les ganes d’escriure.<\/p>\n

Us deixem un tastet dels textos:<\/p>\n

EL PONT DE L’AFRAU<\/strong><\/h2>\n

Segons la llegenda, a finals de l\u2019Edat Moderna, aproximadament l\u2019any 1777 (segle XVIII), el bisbe de Solsona, Lasala, va veure que a Solsona no hi havia prou aigua per a tothom, ni tan sols per a qu\u00e8 els animals poguessin beure, ni per regar plantes, ni horts… Al cap d\u2019uns dies de pensar, va tenir una idea: a Lladurs hi havia molta aigua, i a m\u00e9s a m\u00e9s ell era el propietari d\u2019aquelles terres, per\u00f2, \u00e9s clar, en aquells anys no hi havia res amb qu\u00e8 es pogu\u00e9s transportar tanta quantitat d\u2019aigua, aix\u00ed que va decidir que faria un pont que baix\u00e9s de Lladurs fins a Solsona, creuant la rasa de Cirera i arribant fins al riu Negre. Des d\u2019all\u00ed, l\u2019aigua que no s\u2019utilitz\u00e9s seguiria el seu cam\u00ed cap al Cardaner, despr\u00e9s fins el Llobregat i per \u00faltim desembocaria a la mar Mediterr\u00e0nia, molt a prop de Barcelona. <\/span><\/p>\n

Per tal que l\u2019aigua pogu\u00e9s anar a parar a Solsona es va haver de construir aquest aq\u00fceducte i, un cop acabat, es va poder transportar l\u2019aigua de Lladurs fins a Solsona.\u00a0<\/span><\/p>\n

\n

Aquestes s\u00f3n les dades del pont de l\u2019Afrau: d’al\u00e7ada fa uns\u00a0 35 m, d\u2019amplada fa uns 1,5 m i la llargada del pont \u00e9s d\u2019uns 15 m aproximadament.\u00a0<\/span><\/p>\n

Ara us explicar\u00e9 que es diu aix\u00ed perqu\u00e8 \u00e9s un pont que creua una frau: s\u00f3n dues muntanyes amb un riu que hi passa pel mig, i precisament aquesta formaci\u00f3 rep el nom d\u2019afrau. (N\u00faria)<\/em><\/span><\/p>\n

L\u2019antiga conducci\u00f3 d\u2019aig\u00fces de la Mare de la Font (el pont dels Frares) va ser constru\u00efda el segle Xlll – XlV. No hi havia suficient aigua i el pont s\u2019havia fet vell. El Bisbe Lassala va donar aigua de la Font de Lladurs, que li pertanyia, aleshores (entre el 1776 i el 1779) es va fer una obra admirable, a base de canals de pedra i aq\u00fceductes, entre els quals el de la Frau. Anomenat aix\u00ed pel lloc on est\u00e0 situat, consta de sis arcades; la central d\u2019uns 35 metres d\u2019al\u00e7ada i uns 14 metres de llum, tot fet amb pedra i d\u20191,60 metres d\u2019ample a dalt. (Andrea)<\/em><\/span><\/p>\n

Ahir va ser un dia molt bonic per\u00f2 molt cansat perqu\u00e8 vam anar d\u2019excursi\u00f3 al Pont de l\u2019Afrau i vam caminar molt.\u00a0<\/span><\/p>\n

Vam sortir de l\u2019escola a les 9 del mat\u00ed i vam comen\u00e7ar a caminar sense parar.\u00a0<\/span><\/p>\n

Vam esmorzar quan est\u00e0vem a punt d\u2019arribar al Pont de l\u2019Afrau.\u00a0<\/span><\/p>\n

Quan vaig veure el Pont no em va semblar gaire gran perqu\u00e8 hi ha coses m\u00e9s grans i perilloses.\u00a0<\/span><\/p>\n

Crec que si posessin unes baranes al costat aniria millor i magradaria m\u00e9s, perqu\u00e8 sense baranes es perill\u00f3s.\u00a0<\/span><\/p>\n

\u00a0<\/span>Tornant vam dinar a la Mare de la Font i vam jugar una mica.\u00a0<\/span><\/p>\n

L\u2019excursi\u00f3 va ser “xula” per\u00f2 molt llarga. (Ruth)<\/em><\/span><\/p>\n

 <\/p>\n

El dilluns 1 de mar\u00e7, vam anar d’excursi\u00f3 al Pont de la Frau. Al ser una sortida de tot el dia, vam haver de portar esmorzar\u00a0 i dinar. Va ser una sortida en qu\u00e8 est\u00e0vem envoltats de natura. Vam anar caminant des de l’escola fins al Pont de la Frau. Despr\u00e9s vam anar fins a la Mare de la Font on vam dinar i jugar per all\u00e0.<\/span><\/p>\n

Va ser una sortida que vam fer amb els de cinqu\u00e8 A, B i C junts. El grup A i C, ens vam perdre perqu\u00e8 an\u00e0vem molt separats del grup B, per\u00f2 al final ens vam trobar. Durant l’excursi\u00f3 els mestres ens feien fotos amb les vistes. (Bernat)<\/em><\/span><\/p>\n

El pont de l\u2019Afrau t\u00e9 moltes hist\u00f2ries, reals i inventades, per\u00f2 jo, la periodista Sira Pisa Cardona, us explicar\u00e0 la famosa hist\u00f2ria del pont de l\u2019Afrau. Fa uns quants anys els arque\u00f2legs van descobrir que: el bisbe Lasala va fer aquest meravell\u00f3s pont, per\u00f2 no \u00e9s un pont, \u00e9s un aq\u00fceducte!!! El pont fa 15 o 16 m de longitud, d\u2019altura 35 o 36 m i d\u2019amplada 1,25 cm. El pont de l\u2019Afrau es diu aix\u00ed perqu\u00e8 una afrau significa que dues muntanyes molt properes s\u00f3n separades per un riu, un torrent i\/o una ribera. La que passa per all\u00e0 es diu el torrent de Cirera, Una dada curiosa \u00e9s: les cosines de la meva mare viuen all\u00e0. Despr\u00e9s, el torrent de Cirera es creua amb un altre riu, el riu Negre, darrere de correus, m\u00e9s endavant, a Cardona, s\u2019uneix al riu Cardener, i finalment, a Manresa, al riu Llobregat, que desemboca a prop de Barcelona, al mar Mediterrani.<\/span><\/p>\n

Descripci\u00f3: El pont de l\u2019Afrau podr\u00edem dir que \u00e9s un pont semblant al de T\u00e0rraco, per\u00f2 no t\u00e9 tants arcs.\u00a0<\/span><\/p>\n

Hist\u00f2ria: Fa molts i molts anys, a Solsona, no hi havia prou aigua, a mesura que les empreses van anar creixent, llavors s\u00ed que necessitaven aigua. El bisbe Lasala, que era un bon arquitecte, va descobrir que a una de les dues muntanyes del pont de l\u2019Afrau, nom\u00e9s si es busca b\u00e9, es poden trobar unes misterioses fonts. All\u00e0 hi havia molta aigua i per aix\u00f2 el bisbe va decidir fer un aq\u00fceducte. Ara ja no es fa servir per\u00f2 abans els servia de molta ajuda.<\/span><\/p>\n

I fins aqu\u00ed les not\u00edcies del dia 8 de mar\u00e7 de 2021 (Sira)<\/em><\/span><\/p>\n

 <\/p>\n

Hi havia una vegada una nena que es deia Lisa, la seva fam\u00edlia era molt aventurera i els agradava anar a caminar y fer excursions, en canvi a ella no li agradava gens ja que per a ella era molt cansat. Un dia els seus pares van decidir anar al pont de l\u2019Afrau. Ella va dir que no ja que va mirar algunes fotos i va veure que hi havia moltes pujades, el seu germ\u00e0 li va dir demanar que hi an\u00e9s ja que seria molt divertit, aix\u00ed que finalment va acceptar. Quan va arribar el dia de l\u2019excursi\u00f3 van fer moltes pujades fins arribar al pont, per\u00f2 en arribar-hi va veure que tot era molt bonic i que l\u2019esfor\u00e7 havia valgut la pena. Des d\u2019aquell dia sempre va voler anar d’excursi\u00f3 amb la seva fam\u00edlia, i fins i tot va escriure un text explicant aquella aventura que mai no oblidar\u00e0. (Bianca)<\/em><\/span><\/p>\n

 <\/p>\n

Hi havia una vegada una nena\u00a0 que vivia en una ciutat molt petitona. A\u00a0 ella li agradava molt el bosc, un dels llocs preferits era el pont de l\u2019Afrau, un pont que mesurava 35 metres d\u2019altura i d’amplada 1 metre i mig. No era el seu lloc preferit perqu\u00e8 hi havia molts pl\u00e0stics i molta contaminaci\u00f3 a la vora del rierol. Ella va decidir que aix\u00f2 s\u2019havia de solucionar, va reunir molta m\u00e9s gent per recollir tots els pl\u00e0stics possibles i va enganxar fulls per demanar col\u00b7laboraci\u00f3. Algunes persones li feien cas, d\u2019altres no, per\u00f2 tot i aix\u00f2 ella va seguir endavant. La gent que no li feia cas\u00a0 li donava moltes m\u00e9s forces per seguir ajudant el planeta, ella era una nena molt petitona per\u00f2 era intel\u00b7ligent i sabia com planificar les coses. Va decidir que encara necessitava m\u00e9s gent, aix\u00ed que tota la classe de la seva escola es va unir i van anar al pont de l\u2019Afrau a agafar tot el pl\u00e0stic que anaven trobant, per\u00f2 ella no s\u2019ho podia creure! hi havia molts m\u00e9s pl\u00e0stics del que es podia imaginar, i aix\u00f2 que amb els companys van estar recollint moltes hores, fins i tot es va fer de nit! <\/span><\/p>\n

Quan va arribar a casa, els pares van veure l\u2019esfor\u00e7 que estava fent i evidentment la van recolzar, fins i tot li van donar una idea: podia anar a l\u2019escola i explicar tot el que estava passant als boscos de la ciutat. I aix\u00ed ho va fer, es va preparar un discurs i per fi va arribar el dia de pronunciar-lo. Tota l\u2019escola es va unir per netejar el bosc i la veritat \u00e9s que va funcionar! Cada vegada el bosc estava m\u00e9s net, fins i tot es va penjar un v\u00eddeo a la web sobre la contaminaci\u00f3 i a molta gent li va agradar,\u00a0 cada cop m\u00e9s i m\u00e9s gent de la ciutat els va ajudar en la seva iniciativa. Tamb\u00e9 es van sensibilitzar i, cada cop m\u00e9s, la gent va comen\u00e7ar a tirar els pl\u00e0stics i les deixalles a les deixalles corresponents, de manera que de seguida, la ciutat i els seus boscos van quedar ben nets.\u00a0<\/span><\/p>\n

Tant va ser aix\u00ed que van passar a ser una de les localitats m\u00e9s netes de totes les que existeixen i fins i tot van rebre un premi per ser la ciutat m\u00e9s neta. I tot gr\u00e0cies a aquella nena que va fer obrir els ulls a tothom. (Inasse)<\/em><\/span><\/p>\n

\n<\/div>\n

Hi havia una vegada un noi alt, simp\u00e0tic, p\u00e8l roig, ulls blaus que feia una exploraci\u00f3 pel Solsones, perqu\u00e8 en aquells moment no se\u2019l coneixia.<\/span><\/p>\n

Ell portava dos cavalls que tivaven una carrosseria.<\/span><\/p>\n

El primer dia va anar molt b\u00e9: van descobrir la Mare de la Font, la Font de la Mina i la Font del Corb.<\/span><\/p>\n

Els segon dia va ser interessant, va descobrir unes muntanyes bastant grans: Sant Bartomeu i el Port del Comte. El segon dia va acabar cansat d\u2019estar tanta estona en un carro.<\/span><\/p>\n

Nom\u00e9s sortia per fer les necessitats b\u00e0siques.\u00a0<\/span><\/p>\n

El tercer dia va anar per unes muntanyes molt humides. Ja n\u2019havia investigat una a fons i volia anar a la del costat, per\u00f2 havia de passar per a un pont llarg i estret, ho va provar per\u00f2 no hi passava.<\/span><\/p>\n

Va estar una hora pensant. Se li va acudir de reformar el pont amb fustes i fer-lo m\u00e9s gran\u2026 Per\u00f2 s\u2019hi estaria massa estona.\u00a0 Fins que al final se li va acudir una idea molt boja i arriscada. Com que la muntanya feia pendent i molta, la podria aprofitar per agafar impuls des de dalt i fer una gran rampa per saltar tot el pont. Era l\u2019\u00fanic que se li acudia.<\/span><\/p>\n

\u00c9s va posar mans a l\u2019obra. Primer va escollir els troncs m\u00e9s gruixuts i amb unes eines ben afilades aniria afinant les fustes perqu\u00e8 es pogu\u00e9s passar per sobre.\u00a0<\/span><\/p>\n

Tot aquest treball li va costar cinc hores ben bones.<\/span><\/p>\n

Quan ja ho tenia tot preparat va passar a la seg\u00fcent fase que era comprovar que funcionaria, que tamb\u00e9 aix\u00f2 li va costar una hora. A ell li costava decidir-se perqu\u00e8 li feia molta por. Per\u00f2 tamb\u00e9 sabia que seria l\u2019home m\u00e9s fam\u00f3s i victori\u00f3s del m\u00f3n.\u00a0<\/span><\/p>\n

Va pujar a la carrosseria i els cavalls els va apartar perqu\u00e8 despr\u00e9s passessin caminant ells d\u2019un en d\u2019un.\u00a0<\/span><\/p>\n

Des de dalt del cim va comen\u00e7ar a agafar molta embranzida i va fer un salt gegant.<\/span><\/p>\n

Es va quedar parat, sorpr\u00e8s: sabia que ho havia aconseguit, que podria seguir explorant i que havia descobert el <\/span>Pont de l\u2019Afrau. (Xavi)<\/em><\/span><\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Dilluns passat vam fer una excursi\u00f3 al Pont de l’Afrau. <\/p>\n","protected":false},"author":5,"featured_media":5309,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_bbp_topic_count":0,"_bbp_reply_count":0,"_bbp_total_topic_count":0,"_bbp_total_reply_count":0,"_bbp_voice_count":0,"_bbp_anonymous_reply_count":0,"_bbp_topic_count_hidden":0,"_bbp_reply_count_hidden":0,"_bbp_forum_subforum_count":0,"site-sidebar-layout":"default","site-content-layout":"","ast-site-content-layout":"","site-content-style":"default","site-sidebar-style":"default","ast-global-header-display":"","ast-banner-title-visibility":"","ast-main-header-display":"","ast-hfb-above-header-display":"","ast-hfb-below-header-display":"","ast-hfb-mobile-header-display":"","site-post-title":"","ast-breadcrumbs-content":"","ast-featured-img":"","footer-sml-layout":"","theme-transparent-header-meta":"","adv-header-id-meta":"","stick-header-meta":"","header-above-stick-meta":"","header-main-stick-meta":"","header-below-stick-meta":"","astra-migrate-meta-layouts":"default","ast-page-background-enabled":"default","ast-page-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-4)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"ast-content-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"footnotes":""},"categories":[62,14,4],"tags":[120,186,16],"class_list":["post-5308","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-grans","category-p5","category-portada","tag-entorn","tag-ods","tag-sortides"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/escolasetelsis\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5308","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/escolasetelsis\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/escolasetelsis\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/escolasetelsis\/wp-json\/wp\/v2\/users\/5"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/escolasetelsis\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5308"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/escolasetelsis\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5308\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5387,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/escolasetelsis\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5308\/revisions\/5387"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/escolasetelsis\/wp-json\/wp\/v2\/media\/5309"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/escolasetelsis\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5308"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/escolasetelsis\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5308"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/escolasetelsis\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=5308"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}