{"id":2381,"date":"2017-11-11T16:25:00","date_gmt":"2017-11-11T15:25:00","guid":{"rendered":"http:\/\/agora.xtec.cat\/escolasagarra\/general\/p4-1-2-3-accio\/"},"modified":"2017-11-11T16:25:00","modified_gmt":"2017-11-11T15:25:00","slug":"p4-1-2-3-accio","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/agora.xtec.cat\/escolasagarra\/infantil\/i4\/p4-1-2-3-accio\/","title":{"rendered":"P4. 1, 2, 3 ACCI\u00d3"},"content":{"rendered":"
Molt bona tarda families! Aquesta setmana i per finalitzar el tema de la tardor ens hem endinsat en el conte de la Castanyera. A continuaci\u00f3 podreu veure la representaci\u00f3 teatral dels nens i les nenes de p4.<\/span><\/div>\n

<\/p>\n

3, 2, 1, ACCI\u00d3. <\/span><\/b><\/div>\n
<\/div>\n
<\/div>\n
<\/div>\n
<\/a><\/div>\n
<\/div>\n

<\/a><\/p>\n

<\/p>\n


<\/span><\/div>\n

<\/span><\/div>\n
Una vegada hi havia una velleta que vivia en una caseta enmig del bosc. <\/span>Feia molt i molts anys que a la tardor feia de castanyera, malgrat la edat tenia les cames molt fortes gr\u00e0cies al fet de passejar per la muntanya per\u00f2 ja era una mica curta de vista.  <\/span><\/span>A la tardor portava sempre una faldilla molt llarga que li arribava fins als peus, un mocador al cap i un cistell a la m\u00e0.<\/span><\/div>\n

<\/span><\/div>\n
Quan arribava el temps de la tardor, de bon mat\u00ed abans de sortir el sol, la castanyera anava pel bosc a collir castanyes per despr\u00e9s poder vendre-les torrades a la seva paradeta del poble.<\/span><\/span><\/div>\n

<\/span><\/div>\n
<\/a><\/div>\n

<\/a>

<\/span><\/span>
<\/span><\/span>
<\/span><\/span>
<\/span><\/span>
<\/span><\/span>
<\/span><\/span>
<\/span><\/span>
<\/span><\/span>
<\/span><\/span>
<\/span><\/span>
<\/span><\/span>
<\/span><\/span>
<\/span><\/span><\/p>\n

Aquella nit havia plogut i encara era fosc quan la castanyera va arribar al bosc. <\/span>Quina sorpresa! N’estava ple, n’hi havia moltes, molt\u00edssimes castanyes.  <\/span>La castanyera va estar molt contenta i va comen\u00e7ar a collir les castanyes i a omplir-ne el cistell. <\/span>Quan va tenir el cistell ben ple, se’n va anar al poble, all\u00e0 on tenia la seva paradeta.<\/span><\/span><\/span><\/div>\n


<\/span><\/span>
<\/span><\/span>
<\/span><\/span><\/a>
<\/span><\/span><\/p>\n

<\/a><\/p>\n


<\/span><\/div>\n
<\/div>\n
Va encendre el foc de la torradora per a poder-les torrar i vendre-les ben calentetes. <\/span>Quan ja tenia el foc a punt va agafar el  <\/span>cistell i … <\/span>Quina sorpresa! Incr\u00e8dula va trobar el cistell completament buit, totes les castanyes havien desaparegut.<\/span><\/div>\n

<\/span><\/p>\n

Semblava com si les castanyes haguessin fugit en sentir l’escalfor del torrador.<\/span><\/span><\/div>\n

<\/span><\/p>\n


<\/span><\/span><\/div>\n

<\/span><\/span><\/p>\n

La castanyera esverada va comen\u00e7ar a buscar les castanyes per tot arreu i anava cridant:<\/span><\/span><\/div>\n

<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

– Castanyes, on sou? Castanyes, on us heu posat? On us heu amagat?<\/span><\/span><\/div>\n

<\/span><\/span><\/p>\n


<\/span><\/span><\/div>\n

<\/span><\/span><\/p>\n

Per\u00f2 les seves castanyes no les va trobar enlloc.<\/span><\/span><\/div>\n

<\/span><\/p>\n


<\/span><\/div>\n

<\/p>\n

De sobte es va posar a ploure, unes gotes ben grosses queien amb for\u00e7a a terra i feien grans esquitxos. <\/div>\n

<\/span><\/p>\n

La castanyera es va aixoplugar a la seva barraqueta de mercat. I enmig d’aquell aiguat la castanyera va veure passar davant dels seus ulls una castanya que caminava. Amb gran sorpresa va preguntar-se com podia ser que aquella castanya camin\u00e9s, si les castanyes no caminen pas! M\u00e9s enll\u00e0 va veure una altra castanya que passejava lentament sota la pluja. Llavors va ser quan va veure que aquelles castanyes que caminaven tenien banyes …<\/div>\n

<\/span><\/p>\n


<\/span><\/div>\n

<\/p>\n

I en aquell mateix instant es va adonar del seu error, enlloc de castanyes havia collit cargols. Hi havia tots els cargols del cistell passejant per all\u00e0, n’hi havia per tot arreu: per terra, a la seva caseta, a la seva cadira, … Llavors la vella castanyera va pensar que hauria de tornar al bosc a collir castanyes per poder-les vendre.<\/div>\n
<\/div>\n
<\/div>\n
<\/div>\n

<\/span><\/span><\/p>\n

<\/a><\/a><\/div>\n
<\/div>\n
Va marxar cames ajudeu-me cap al bosc amb el seu cistell buit i quan hi va arribar va pensar que degut a la seva mala vista m\u00e9s valdr\u00eda que per no equivocar-se an\u00e9s cantant la can\u00e7\u00f3 del Cargol treu banya i aix\u00ed s’assegurava que els cargols treurien les banyes i ella tan sols collliria les castanyes de deb\u00f3.<\/span>

Aix\u00ed ho va fer, va collir el cistell de castanyes i esbufegant va tornar corrents al poble. <\/span><\/span><\/div>\n

<\/span><\/span><\/div>\n

<\/span><\/span><\/div>\n

<\/span><\/span><\/div>\n
<\/a><\/a><\/div>\n
<\/div>\n
<\/div>\n
I tots tranquils que encara hi va ser a temps de torrar-les i vendre-les totes ben calentetes embolicades amb aquelles fant\u00e0stiques paperines de paper de diari. <\/span><\/div>\n

<\/span><\/div>\n

<\/span><\/p>\n

Fi<\/b><\/span><\/span><\/div>\n

<\/span><\/p>\n


<\/span><\/span><\/div>\n

<\/span><\/p>\n


<\/span><\/span><\/div>\n

<\/span><\/p>\n