{"id":726,"date":"2012-11-15T20:55:43","date_gmt":"2012-11-15T19:55:43","guid":{"rendered":"http:\/\/blocs.xtec.cat\/saavedra\/?p=726"},"modified":"2012-11-15T20:55:43","modified_gmt":"2012-11-15T19:55:43","slug":"les-radios-comunitaries-tracten-de-fer-comunicacio-popular","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/agora.xtec.cat\/escolasaavedra\/cicle-mitja\/les-radios-comunitaries-tracten-de-fer-comunicacio-popular\/","title":{"rendered":"“Les r\u00e0dios comunit\u00e0ries tracten de fer comunicaci\u00f3 popular”"},"content":{"rendered":"
\""Les <\/a><\/div>\n

<\/p>\n

\n

\u201cMentre les grans r\u00e0dios imposen la seva agenda, la r\u00e0dio comunit\u00e0ria proposa altres temes perqu\u00e8 els t\u00e9 i els treballa de manera directa\u201d<\/strong><\/p>\n


\n<\/strong><\/p>\n

Per Eduard Boada \/ El d’Alexander Hern\u00e1ndez \u00e9s un car\u00e0cter que traspua vitalitat, com vital i dilatada \u00e9s la seva experi\u00e8ncia en el m\u00f3n de la r\u00e0dio. Comunicador social, Alexander Hern\u00e1ndez va n\u00e9ixer a Maracaibo \u2013al nord-oest de Vene\u00e7uela\u2013 i \u00e9s professor de r\u00e0dio a la Universitat del Zulia. Va formar part de l’equip de producci\u00f3 de Radio Fe y Alegria a Maracaibo durant 13 anys, va ser director de Luz Radio (2008-2011) emissora de la Universitat del Zulia, va pert\u00e0nyer a l’Equip Llatinoameric\u00e0 de Formadors de l’Associaci\u00f3 Llatinoamericana d’Educaci\u00f3 Radiof\u00f2nica, ALER. Actualment \u00e9s a Tarragona realitzant els estudis de doctorat al Departament de Comunicaci\u00f3 de la Universitat Rovira i Virgili. I a Tarragona -a la c\u00e8ntrica pla\u00e7a de la Font- hem volgut anar a prendre un caf\u00e8 per parlar de r\u00e0dio, de r\u00e0dio comunit\u00e0ria.<\/p>\n<\/div>\n

<\/p>\n

\n

– R\u00e0dio comunit\u00e0ria, r\u00e0dio lliure, r\u00e0dio popular, r\u00e0dio educativa…? El nom fa la cosa?<\/strong><\/p>\n


\n<\/strong><\/p>\n

Aquesta “altra r\u00e0dio” que s’ha desenvolupat a Am\u00e8rica Llatina des dels anys 40 ha rebut molts sobrenoms i noms. Molts destaquen algunes de les seves caracter\u00edstiques, mentre que d\u2019altres, s\u00f3n termes despectius que han estat utilitzats per aquells que no estan d’acord amb la democratitzaci\u00f3 de la comunicaci\u00f3.\u00a0En general, el terme r\u00e0dio popular va ser el m\u00e9s est\u00e8s entre les d\u00e8cades del 70 i 80, i venia molt lligat a les r\u00e0dios educatives que neixen amb Radio SUTATENZA a Col\u00f2mbia i que es desenvoluparan especialment en els pa\u00efsos m\u00e9s pobres amb el suport de l’esgl\u00e9sia cat\u00f2lica, fins i tot als anys 70 es va crear una organitzaci\u00f3 que les aglutinava, l’Associaci\u00f3 Llatinoamericana d’Educaci\u00f3 Radiof\u00f2nica, ALER.<\/p>\n

Aquestes r\u00e0dios prendran noms segons la seva din\u00e0mica, per exemple a El Salvador en diuen r\u00e0dios participatives, essent la clau principal la participaci\u00f3 de la gent en la programaci\u00f3, i aix\u00ed arribem al terme comunit\u00e0ria, que prendr\u00e0 for\u00e7a des de l’impuls donat per l’Associaci\u00f3 Mundial de R\u00e0dios Comunit\u00e0ries, AMARC.\u00a0En certa mesura el sobrenom et d\u00f3na ja una idea del que ets. Si ets una r\u00e0dio comunit\u00e0ria, entendrem que el teu \u00e0mbit d’acci\u00f3 \u00e9s la comunitat, que l’equip de treball \u00e9s gent de la comunitat, que es parla del dia a dia de la gent, de les seves lluites, les seves alegries i frustracions. El que fa comunit\u00e0ria a una r\u00e0dio comunit\u00e0ria \u00e9s estar enmig de la gent.<\/p>\n

-A Llatinoam\u00e8rica les r\u00e0dios comunit\u00e0ries van ser les primeres a donar veu a persones que no tenien acc\u00e9s, no ja a la r\u00e0dio sin\u00f3 als mitjans de comunicaci\u00f3. Quin paper van jugar a l’hora d’utilitzar les lleng\u00fces aut\u00f2ctones d’Am\u00e8rica?<\/strong><\/p>\n

Al principi el control dels mitjans per part de les grans corporacions de la comunicaci\u00f3 era \u2013i ho segueix sent\u2013 de tal magnitud, que la consigna era poder obrir una bretxa en aquest mur i “donar veu als que no tenen veu”, en aix\u00f2 molta gent hi va treballar, com per exemple Monsenyor Oscar Arnulfo Romero d\u2019El Salvador.\u00a0Avui s’est\u00e0 treballant no en donar la veu, sin\u00f3 m\u00e9s aviat en les formes viables perqu\u00e8 la veu ressoni al m\u00f3n. Per aix\u00f2 les r\u00e0dios populars i comunit\u00e0ries comencen a fer petites fissures en el control medi\u00e0tic.<\/p>\n

A l\u2019Am\u00e8rica Llatina l\u2019oralitat \u00e9s el vehicle fonamental per a la vida; en part per aix\u00f2, la r\u00e0dio ha tingut tant d\u2019\u00e8xit i segueix poderosament viva. A la r\u00e0dio popular i comunit\u00e0ria hi va entrar l’oralitat de cada comunitat, fins i tot hi ha r\u00e0dios on es parla en tres o quatre idiomes. Conec una r\u00e0dio a M\u00e8xic, R\u00e0dio Huayacocotla a la Serra de Veracruz, que fa la seva programaci\u00f3 en castell\u00e0 mexic\u00e0, tepehua, nahuatl i otom\u00ed. O per exemple el gran projecte de la Xarxa Kiechwa Satelital de l\u2019ALER, que es transmet per sat\u00e8l\u00b7lit i on r\u00e0dios del Per\u00fa, Equador i Bol\u00edvia s’interconnecten amb programes produ\u00efts pels qu\u00edtxues i els kichwas, \u00e9s la xarxa m\u00e9s gran en idiomes originaris d’Am\u00e8rica.<\/p>\n

– Dins del m\u00f3n de les r\u00e0dios, les comunit\u00e0ries s\u00f3n les que m\u00e9s s’acosten al que avui anomenem periodisme ciutad\u00e0?<\/strong><\/p>\n


\n<\/strong><\/p>\n

Jo crec que m\u00e9s que periodisme, les r\u00e0dios comunit\u00e0ries intenten fer comunicaci\u00f3 popular. El periodisme t\u00e9 les seves regles, els seus g\u00e8neres i formats. Encara que el periodisme ciutad\u00e0 \u00e9s m\u00e9s lliure que el de les escoles de comunicaci\u00f3; tamb\u00e9 t\u00e9 els seus formes que s’han anat modelant des de fa temps. En les r\u00e0dios comunit\u00e0ries existeix m\u00e9s la llibertat expressiva que obeeix tamb\u00e9 a aquesta est\u00e8tica comunit\u00e0ria dels pobles.<\/p>\n

La comunicaci\u00f3 popular ha tingut a Llatinoam\u00e8rica grans inspiradors com el gran Paulo Freire, Mario Kapl\u00fan, Luis Ramiro Beltr\u00e1n, Daniel Prieto i tanta gent que des de cada comunitat ha lluitat per obrir espais d’expressi\u00f3.\u00a0Encara que la r\u00e0dio com a mitj\u00e0 de comunicaci\u00f3 tingui una forma i en certa manera un llenguatge propi, en el cas de la r\u00e0dio comunit\u00e0ria, hi ha una \u00e0mplia possibilitat per dialogar, comunicar-se o transmetre els missatges del que es vol explicar.<\/p>\n

– Com m\u00e9s participaci\u00f3 major possibilitat d’incorporar rumors i not\u00edcies sense contrastar?<\/strong><\/p>\n


\n<\/strong><\/p>\n

La comunicaci\u00f3 no est\u00e0 lliure de soroll. Per\u00f2 generalment, la t\u00e8cnica del rumor ha estat aplicada per les corporacions de la comunicaci\u00f3 o els grups pol\u00edtics, que planifiquen, organitzen i introdueixen com un virus, paraules clau que solen activar riscos i pors.<\/p>\n

A la r\u00e0dio comunit\u00e0ria s’est\u00e0 tan pr\u00f2xim a la realitat, que el rumor es combat molt r\u00e0pid. Recordo que en una r\u00e0dio camperola, un dia va trucar un oient per avisar a una persona que la seva vaca s’estava menjant les flors de la pla\u00e7a i que pass\u00e9s a buscar-la. A la r\u00e0dio van anar a la pla\u00e7a i van constatar que la vaca de Seferino, efectivament s’estava cruspint un banquet amb les flors de la pla\u00e7a.<\/p>\n

Per\u00f2 no tot \u00e9s tan bonic com sembla, la r\u00e0dio comunit\u00e0ria ha estat ficada en grans problemes, ha estat perseguida, destru\u00efda i tancada. El poder dir el que pensa la gent, en el seu idioma i per la r\u00e0dio no \u00e9s gaire ben rebut enlloc.<\/p>\n

– A partir de la teva experi\u00e8ncia en el proc\u00e9s d’elaboraci\u00f3 d’informaci\u00f3, en qu\u00e8 es diferencia una r\u00e0dio comunit\u00e0ria amb altres tipus de r\u00e0dios.<\/strong><\/p>\n


\n<\/strong><\/p>\n

La informaci\u00f3 en una r\u00e0dio comunit\u00e0ria, no \u00e9s nom\u00e9s el que coneixem com a not\u00edcia. En general la informaci\u00f3 \u00e9s tot el que comunica, la m\u00fasica que es col\u00b7loca, la llengua en que es parla, els comentaris, les pauses, les imatges sonores i les not\u00edcies.<\/p>\n

En la majoria dels casos les r\u00e0dios comunit\u00e0ries tenen un consell o una fundaci\u00f3 comunit\u00e0ria, que s\u00f3n membres de la comunitat, que vigilen el desenvolupament de la r\u00e0dio i la seva relaci\u00f3 amb la comunitat. Una r\u00e0dio comunit\u00e0ria debat la seva programaci\u00f3 amb la gent i els programes s\u00f3n produ\u00efts per gent de l’entorn. Solen tenir incid\u00e8ncia en un \u00e0mbit d\u2019espai concret, en general no gaire gran i la seva sostenibilitat dep\u00e8n en bona mesura de la gesti\u00f3 que realitzi la fundaci\u00f3.<\/p>\n

– L’agenda informativa permet destacar o amagar una not\u00edcia. Les r\u00e0dios comunit\u00e0ries, en ser poble, la construeixen des de baix. \u00c9s realment aix\u00ed?<\/strong><\/p>\n


\n<\/strong><\/p>\n

Hi ha de tot. Des de les r\u00e0dios comunit\u00e0ries que semblen una r\u00e0dio comercial des de la perspectiva informativa, fins les r\u00e0dios que construeixen la seva agenda sobre la base de les necessitats fonamentals de la comunitat, per\u00f2 no es queden nom\u00e9s en els laments, sin\u00f3 que tamb\u00e9 propicien la mobilitzaci\u00f3 i la resson\u00e0ncia de les accions comunit\u00e0ries que busquen canviar les situacions de vida adversa.<\/p>\n

\u00c9s dif\u00edcil anar contra el m\u00f3n, \u00e9s un David contra Goliat. Mentre les grans r\u00e0dios imposen la seva agenda, la r\u00e0dio comunit\u00e0ria proposa altres temes perqu\u00e8 els t\u00e9 i els treballa de manera directa. L’altra opci\u00f3 t\u00e9 a veure amb els enfocaments: una cosa \u00e9s com veu un tema una gran r\u00e0dio comercial i una altra, com ho veu una r\u00e0dio comunit\u00e0ria. Ambdues tenen lents diferents per mirar la realitat i interpretar-la.<\/p>\n

Tamb\u00e9 hi ha r\u00e0dios que s’autodenominen comunit\u00e0ries per\u00f2 que han perdut la seva naturalesa i s’han convertit en projectes comercials o en r\u00e0dios de grups pol\u00edtics i que promouen els seus interessos.<\/p>\n

– Les r\u00e0dios comunit\u00e0ries comencen a tenir una llarga traject\u00f2ria. Tot i que sempre \u00e9s arriscat generalitzar, com creus que s’est\u00e0 integrant el repte de les noves tecnologies pel que fa a la participaci\u00f3 de l’oient es refereix?<\/strong><\/p>\n


\n<\/strong><\/p>\n

La realitat \u00e9s diferent a cada pa\u00eds. Fins i tot en algunes comunitats la r\u00e0dio tot just comen\u00e7a a ser una nova tecnologia. El desenvolupament tecnol\u00f2gic ha perm\u00e8s que moltes r\u00e0dios comunit\u00e0ries funcionin de manera m\u00e9s f\u00e0cil, la majoria tenen sistema mixt digital i an\u00e0leg, \u00e9s a dir, elaboren la seva producci\u00f3 a trav\u00e9s de gravadores digitals, edici\u00f3 no lineal per\u00f2 transmeten en r\u00e0dio an\u00e0loga. Tamb\u00e9 algunes d’elles han optat per utilitzar el programari lliure, el qual els permet digitalitzar de manera m\u00e9s econ\u00f2mica.<\/p>\n

De totes les noves formes, \u00e9s la telefonia m\u00f2bil la que ha vingut a influir en la participaci\u00f3 de la gent a la r\u00e0dio comunit\u00e0ria. Per exemple, una persona pot participar des de qualsevol lloc i parlar per la r\u00e0dio, pot enviar missatges i sons, fins i tot pot enviar una entrevista, una conversa o una can\u00e7\u00f3 pr\u00e8viament gravada.<\/p>\n

Conec una r\u00e0dio a la Guajira vene\u00e7olana, una zona que t\u00e9 diverses comunitats disperses, on abans es comunicaven amb la r\u00e0dio a partir de missatges escrits que enviaven a trav\u00e9s d’alguna persona i ara es comuniquen amb una enorme facilitat a trav\u00e9s del m\u00f2bil, i no nom\u00e9s parlen sin\u00f3 que envien diferents tipus d’informaci\u00f3.<\/p>\n

L’\u00fas de les xarxes socials tamb\u00e9 ha perm\u00e8s interactuar a trav\u00e9s d’altres din\u00e0miques, com avaluar els programes o polsar l’opini\u00f3 sobre els temes que hauria col\u00b7locar la r\u00e0dio per al seu debat. Per\u00f2 en aquest cam\u00ed hi ha encara molt per aprendre, sobretot perqu\u00e8 la tecnologia avan\u00e7a r\u00e0pidament.<\/p>\n

– Necessiten les r\u00e0dios comunit\u00e0ries replantejar la seva ra\u00f3 de ser?<\/strong><\/p>\n


\n<\/strong><\/p>\n

Penso que en l\u00ednies generals el projecte del que \u00e9s una r\u00e0dio comunit\u00e0ria est\u00e0 bastant clar, en la pr\u00e0ctica i en la teoria. Hi ha experi\u00e8ncies molt interessants en tota Am\u00e8rica Llatina. El que si s’ha de plantejar constantment una r\u00e0dio comunit\u00e0ria \u00e9s el seu projecte pol\u00edtic comunicatiu, \u00e9s a dir: Qu\u00e8 volem fer i com ho estem fent?, cap a on anem?, com participa la comunitat en la r\u00e0dio?, quines s\u00f3n les transformacions socials que aspira la comunitat i de quina manera la r\u00e0dio incidint en aix\u00f2? Aquesta ha de ser una pr\u00e0ctica quotidiana de la r\u00e0dio per estar en sintonia amb la comunitat.<\/p>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

\u201cMentre les grans r\u00e0dios imposen la seva agenda, la r\u00e0dio comunit\u00e0ria proposa altres temes perqu\u00e8 els t\u00e9 i els treballa de manera directa\u201d Per Eduard Boada \/ El d’Alexander Hern\u00e1ndez \u00e9s un car\u00e0cter que traspua vitalitat, com vital i dilatada \u00e9s la seva experi\u00e8ncia en el m\u00f3n de la r\u00e0dio. Comunicador social, Alexander Hern\u00e1ndez va […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_bbp_topic_count":0,"_bbp_reply_count":0,"_bbp_total_topic_count":0,"_bbp_total_reply_count":0,"_bbp_voice_count":0,"_bbp_anonymous_reply_count":0,"_bbp_topic_count_hidden":0,"_bbp_reply_count_hidden":0,"_bbp_forum_subforum_count":0,"site-sidebar-layout":"default","site-content-layout":"","ast-site-content-layout":"","site-content-style":"default","site-sidebar-style":"default","ast-global-header-display":"","ast-banner-title-visibility":"","ast-main-header-display":"","ast-hfb-above-header-display":"","ast-hfb-below-header-display":"","ast-hfb-mobile-header-display":"","site-post-title":"","ast-breadcrumbs-content":"","ast-featured-img":"","footer-sml-layout":"","theme-transparent-header-meta":"","adv-header-id-meta":"","stick-header-meta":"","header-above-stick-meta":"","header-main-stick-meta":"","header-below-stick-meta":"","astra-migrate-meta-layouts":"default","ast-page-background-enabled":"default","ast-page-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-4)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"ast-content-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"footnotes":""},"categories":[25,26,27],"tags":[],"class_list":["post-726","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-cicle-mitja","category-cicle-superior","category-ceip-saavedra"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/escolasaavedra\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/726","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/escolasaavedra\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/escolasaavedra\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/escolasaavedra\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/escolasaavedra\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=726"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/escolasaavedra\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/726\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/escolasaavedra\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=726"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/escolasaavedra\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=726"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/escolasaavedra\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=726"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}