{"id":911,"date":"2017-10-30T17:02:00","date_gmt":"2017-10-30T16:02:00","guid":{"rendered":""},"modified":"2017-12-15T09:59:52","modified_gmt":"2017-12-15T08:59:52","slug":"castanyada","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/agora.xtec.cat\/escolarubendario\/primaria\/6e\/castanyada\/","title":{"rendered":"CASTANYADA!"},"content":{"rendered":"

Aquest any, els nois i noies de 6\u00e8 hem escrit un conte per al dia de la Castanyada.<\/p>\n

Dem\u00e0, dimarts 31 el representarem davant dels nens i nenes de l’escola. Per si voleu fer una ullada, aqu\u00ed el teniu.<\/p>\n

<\/p>\n

<\/p>\n

La recepta perduda de la Castanyera<\/span><\/b><\/div>\n
<\/div>\n
Hi havia una vegada<\/span>\u00a0una castanyera molt vella, molt vella que vivia al barri del Raval. Quan va arribar la tardor, la castanyera estava molt malalta, per\u00f2\u00a0aix\u00ed i tot, volia fer panellets i vendre castanyes i\u00a0moniatos.
\nDe cop i volta, es va adonar que tenia un problema. No era capa\u00e7 de recordar la recepta dels panellets. Recordava que l’havia escrit en un paper, per\u00f2 no el trobava. On estaria el paperet dels panellets? Va remenar tota la casa: el sof\u00e0, el llit, totes les coses la cuina… Fins i tot va anar a buscar a un rac\u00f3 secret on a vegades, amagava petits tresors. I res, la recepta no apareixia enlloc.\u00a0La pobra\u00a0castanyera es va posar molt trista.
\nUns dies abans de la Castanyada, va arribar a la casa de la castanyera, el president de la tardor. Era un senyor alt i ben vestit que s’encarregava d’organitzar les festes de la tardor a tota la ciutat de Barcelona. Era molt misteri\u00f3s i seri\u00f3s i ning\u00fa mai l’havia vist riure.
\nEl president de la tardor va convidar a la castanyera a un concurs de panellets que havien organitzat pel dia de la Castanyada. I clar, la vella castanyera va dir que\u00a0s\u00ed\u00a0que aniria.\u00a0Aix\u00f2\u00a0si, com que encara no havia trobat la recepta de panellets, i no era capa\u00e7 de recordar com es feien, no tenia molt clar que guany\u00e9s el concurs.
\nLa tarda del dia de la Castanyada es va celebrar el concurs de panellets. La Castanyera, 5 nens, una bruixa i un pallasso eren\u00a0els participants\u00a0del concurs. A m\u00e9s, hi havia 2 jutges que s’encarregaven de valorar els panellets dels diferents participants.
\nTots els participants estaven fent els panellets ben contents i nerviosos, menys\u00a0la pobra\u00a0castanyera que encara pensava on estaria la seva recepta. Aix\u00f2 si, la castanyera tenia ben clar que necessitava, ametlles, sucre i pinyons. Aix\u00ed que almenys podria fer uns panellets senzills i ben bons que agradessin al jurat.
\nQuan el jurat va comen\u00e7ar a tastar els plats, la castanyera estava ben preocupada per veure qu\u00e8 dirien.
\nVan tastar els panellets de la bruixa, que eren ben grossos i plens de xocolata.\u00a0El jurat es va\u00a0posar molt content i no va deixar ni un.
\nEls panellets del pallasso, no els hi van agradar gaire, ja que feien m\u00e9s por que\u00a0gana\u00a0de menjar-los.
\nI despr\u00e9s, estaven els panellets dels 5 nens, que eren molt semblants als de la Castanyera. De sobte, un dels membres del jurat, va posar cara d’estar molt sorpr\u00e8s i li va comentar a l’altre que aquells panellets li recordaven molt a uns que havia tastat de petit, per\u00f2 no recordava on.
\nTots dos membres del jurat van coincidir que eren bon\u00edssims, si els hagu\u00e9s fet la iaia d’una gran fam\u00edlia de cuiners.
\nLa castanyera, ben sorpresa, va demanar tastar els panellets dels 5 amics. I va rebre una sorpresa: aquells panellets tenien el mateix gust que els de la seva recepta secreta. Com haurien esbrinat aquells nens la seva estimada i secreta recepta de panellets?
\nMolt preocupada, la castanyera els hi va dir\u00a0als membres\u00a0del jurat i tamb\u00e9 al president de la tardor, que aquella recepta era seva.\u00a0El jurat va\u00a0preguntar al grup dels 5 amics, per\u00f2 4 d’ells van dir que la recepta era del Marc.
\nEl Marc molt avergonyit i m\u00e9s vermell que un tom\u00e0quet, va confessar que havia robat la recepta secreta de casa de la castanyera i que per aix\u00f2 aquells panellets eren tan semblants.
\nEl pallasso, la bruixa, els membres del jurat, el president de la tardor i els 4 amics del Marc es van posar molt tristos en veure que un nen havia robat a la Castanyera. Per aix\u00f2 el Marc, plorant molt, va demanar perd\u00f3 a la castanyera davant dels altres. La Castanyera que estava molt enfadada, en veure com el nen plorava, va decidir perdonar-lo, ja que ella sempre havia sigut bona amb els nens.
\nDespr\u00e9s, tots junts van celebrar la Castanyada, menjant-se tots\u00a0els panellets\u00a0que havien fet al concurs i ballant can\u00e7ons t\u00edpiques del dia de la Castanyada. I tots feli\u00e7os i contents, van tornar l’alegria a la vella castanyera, que va recuperar la seva recepta secreta de panellets i com a agra\u00efment els hi va donar moltes castanyes torrades d’aquelles que agafava a la muntanya i venia a la pla\u00e7a de la ciutat.<\/span><\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Aquest any, els nois i noies de 6\u00e8 hem escrit un conte per al dia de la Castanyada. Dem\u00e0, dimarts 31 el representarem davant dels nens i nenes de l’escola. Per si voleu fer una ullada, aqu\u00ed el teniu. La recepta perduda de la Castanyera Hi havia una vegada\u00a0una castanyera molt vella, molt vella que […]<\/p>\n","protected":false},"author":5,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_bbp_topic_count":0,"_bbp_reply_count":0,"_bbp_total_topic_count":0,"_bbp_total_reply_count":0,"_bbp_voice_count":0,"_bbp_anonymous_reply_count":0,"_bbp_topic_count_hidden":0,"_bbp_reply_count_hidden":0,"_bbp_forum_subforum_count":0,"site-sidebar-layout":"default","site-content-layout":"","ast-site-content-layout":"","site-content-style":"default","site-sidebar-style":"default","ast-global-header-display":"","ast-banner-title-visibility":"","ast-main-header-display":"","ast-hfb-above-header-display":"","ast-hfb-below-header-display":"","ast-hfb-mobile-header-display":"","site-post-title":"","ast-breadcrumbs-content":"","ast-featured-img":"","footer-sml-layout":"","theme-transparent-header-meta":"","adv-header-id-meta":"","stick-header-meta":"","header-above-stick-meta":"","header-main-stick-meta":"","header-below-stick-meta":"","astra-migrate-meta-layouts":"default","ast-page-background-enabled":"default","ast-page-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-4)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"ast-content-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"footnotes":""},"categories":[15],"tags":[],"class_list":["post-911","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-6e"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/escolarubendario\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/911","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/escolarubendario\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/escolarubendario\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/escolarubendario\/wp-json\/wp\/v2\/users\/5"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/escolarubendario\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=911"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/escolarubendario\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/911\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1343,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/escolarubendario\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/911\/revisions\/1343"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/escolarubendario\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=911"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/escolarubendario\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=911"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/escolarubendario\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=911"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}