\n\u00c9s ara m\u00e9s que mai quan tenim la necessitat de potenciar els valors que ajudin a constru\u00efr un m\u00f3n m\u00e9s just. Des de l’escola estem conven\u00e7uts.
\nPer aix\u00f2 potenciem celebracions com el DENIP<\/strong>, dia escolar de la no viol\u00e8ncia i de la pau, que cada 30 de gener \u00e9s celebra, commemorant la mort d’un home de pau, Gandhi.<\/p>\n
Nosaltres ho vam celebrar!, aquest any un senyor anomenat Carlets, i carregat amb una maleta, ens va explicar un conte amb molt de suc!, sopa de pedres, ens ho vam passar molt b\u00e9 i ens va fer rumiar.
\nUs deixem el conte per llegir-lo, amb el desig que us desperti les millors intencions.
\nQue vagi de gust!.<\/p>\n
La sopa de pedres.<\/strong><\/p>\n Vet aqu\u00ed una vegada un soldat que fugint de la guerra va arribar a un poble petit. Mort de fam, truc\u00e0 la porta d\u2019una casa i deman\u00e0 un tros de pa. La mestressa a puntades de peu i empentes el tragu\u00e9 fora. Ho va provar en una altra porta, en dues, en tres, en quatre i en cinc. I a totes les portes va rebre la mateixa resposta. El soldat, cansat i afamat, es va asseure al costat de la font de la pla\u00e7a del poble i es va posar a plorar fins que uns nens se li van acostar.<\/p>\n \u2013 Soldat, perqu\u00e8 plores?<\/p>\n \u2013 Volia fer una sopa de pedres, que em surt molt bona, per\u00f2 no puc\u2026<\/p>\n \u2013 Que et podem ajudar? \u2013 pregunt\u00e0 en Mart\u00ed.<\/p>\n \u2013 I tant! Necessito que porteu una perola grossa, aigua, un grapat de pedres i llenya per fer foc.<\/p>\n En un tres i no res els vailets van anar a buscar les coses que havia demanat el soldat. Encenen foc, posen la perola al damunt, i hi fiquen l\u2019aigua i les pedres.<\/p>\n \u2013 Mmm! Que bona\u2026 Per\u00f2 jo diria que hi falta un punt de sal.<\/p>\n \u2013 Jo en tinc a casa meva! \u2013 digu\u00e9 una noia<\/p>\n La noia agaf\u00e0 la sal i la port\u00e0 al soldat. Al cap d\u2019una estona, el soldat torn\u00e0 a tastar la sopa i digu\u00e9:<\/p>\n \u2013 Li falta una mica de tom\u00e0quet.<\/p>\n \u2013 Vaig a casa a buscar-ne! \u2013 va dir en Llu\u00eds \u2013<\/p>\n I tamb\u00e9 faltarien patates i arr\u00f2s.<\/p>\n \u2013 Jo puc treure les patates de l\u2019hort \u2013 digu\u00e9 l\u2019Anna. \u2013<\/p>\n I jo a casa tinc arr\u00f2s. El vaig a buscar! \u2013 exclam\u00e0 l\u2019Ester.<\/p>\n Els vailets van portar pastanagues, cebes, mongetes, cigrons, naps, i fins i tot un tros de pollastre.<\/p>\n -Aquesta sopa ja est\u00e0. Ens ha quedat bon\u00edssima! \u00c9s la millor sopa de pedres que he tastat mai! Ara dieu als pares, avis i oncles que vinguin amb plats i culleres, que avui hi ha sopa de pedres per a tothom!<\/p>\n I aix\u00ed va ser com gr\u00e0cies als nens, aquell soldat i tot el poble van poder menjar per tota la gana que la guerra els feia passar! Des d\u2019aquell dia, la gent del poble, grans i petits, va aprendre a compartir una mica m\u00e9s el que cadasc\u00fa tenia.<\/p>\n
![\"\"](\"http:\/\/agora.xtec.cat\/escolaprincepdeviana\/wp-content\/uploads\/usu737\/2018\/02\/IMG-20180212-WA0001.jpg\")
<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"