{"id":2322,"date":"2017-02-20T09:02:28","date_gmt":"2017-02-20T08:02:28","guid":{"rendered":"http:\/\/agora.xtec.cat\/escolaponent\/?p=2322"},"modified":"2017-02-22T12:15:46","modified_gmt":"2017-02-22T11:15:46","slug":"team-adn-una-de-grecs","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/agora.xtec.cat\/escolaponent\/teamadnponent\/simuladors\/team-adn-una-de-grecs\/","title":{"rendered":"TEAM ADN – UNA DE GRECS"},"content":{"rendered":"

UNA DE GRECS :<\/strong><\/p>\n

\"dsc_1601\"<\/a><\/p>\n

El cicle de tallers que tot just finalitzem l\u2019hem dedicat a alguns de les invencions i descobriments dels grecs. Si voleu ampliar us deixem el seg\u00fcent vincle :<\/p>\n

http:\/\/kotsanas.com\/gb\/categories.php<\/a><\/p>\n

Principi d’Arqu\u00edmedes<\/h2>\n

Flotabilitat<\/h1>\n

L’impuls hidrost\u00e0tic, ve del fet de que la pressi\u00f3 del fluid augmenta amb la profunditat i del fet de que aquesta presi\u00f3 augmentada, s’exerceix en totes les direccions\u00a0(Principi de Pascal<\/a>) de forma que hi ha una for\u00e7a de desequilibri cap a dalt, exercida sobre el fons de l’objecte submergit..<\/p>\n

Donat que la bola d’aigua, a l’esquerra, est\u00e0 en equilibri, i exactament soportada a la pressi\u00f3 a tots els seus punts, i l’objecte s\u00f2lid, a la dreta, experimenta el mateix entorn de pressi\u00f3, es dedueix que la for\u00e7a d’empenta sobre l’objecte s\u00f2lid \u00e9s igual al pes de l’aigua despla\u00e7ada ( pes de la bola d’aigua. Princip d’Arqu\u00edmedes.\"teamadnflotabiltat\"<\/a>
\nAPLICACIONS FLOTABILITAT<\/strong><\/p>\n

Objectes d’igual volum , experimente iguals empentes hidrost\u00e0tics.<\/p>\n\n\n\n
\n

Volumens iguals senten empentes\u00a0hidrost\u00e0tics iguals<\/h1>\n

Suposem que tenim boles d’igual mida<\/strong>, suro, alumini i plom, amb els seus pesos espec\u00edfics de<\/p>\n

Suro : 0,2 grams<\/p>\n

Alumini : 2.7 grams<\/p>\n

Plom 11. 3 grams<\/p>\n

Si el volum de cada una d’elles \u00e9s de 10 cent\u00edmetres \u00fabics, les seves masses seran, 2, 27 i 113 grs.<\/p>\n

Cadascun desallotjar\u00e0 10 grams d’aigua, produint masses aparents de -8( el suro flotaria )de 17 i 103 grams<\/p>\n

Si en re\u00f3s a l’aigua alliberem les tres boles, els seus comportaments serien diferents. El suro pujaria a la superf\u00edcie, l’alumini s’enfonsaria, i el plom tamb\u00e9 s’enfonsaria per\u00f2 m\u00e9s r\u00e0pidament. Per\u00f3 la for\u00e7a d’empena sobre cadascuna d’elles \u00e9s la mateixa, degut a que els entorns de pressi\u00f3 s\u00f3n id\u00e8ntics \u00a0i el dessallotjament d’agua igual. La difer\u00e8ncia en el comportament prov\u00e9 de la comparaci\u00f3 d’aquesta for\u00e7a d’empenta amb el pes de l’objecte.<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n

\"teamadnvolums\"<\/a><\/p>\n

Principi d’ Arqu\u00edmedes<\/h1>\n

\u00a1Hmm! \u00a1La corona sembla m\u00e9s lleugera sota de l’aigua!<\/h2>\n

La fuerza de\u00a0d’empenta hidrost\u00e0ticsobr un objecte submergit, \u00e9s igual al pes del l\u00edquid desallotjat per l’objecte. Per a l’aigua amb una densitat d’un gram per cent\u00edmetre c\u00fabic, aix\u00f2 proporciona una manera convenient de determinar el volum d’un objecte amb forma irregular i per tant determinar despres la seva densitat.<\/p>\n

\"teamadncoronahiero\"<\/a><\/p>\n

\"teamadnarquimedes\"<\/a><\/p>\n

TEOREMA DE PIT\u00c0GORES<\/strong><\/p>\n

El teorema de Pit\u00e0gores<\/strong> relaciona els costats d’un triangle rectangle. Un triangle rectangle \u00e9s el triangle que t\u00e9 un angle recte (). Als costats que formen l’angle recte se’ls crida catets i al costat restant hipotenusa. Doncs b\u00e9, el teorema de Pit\u00e0gores relaciona la hipotenusa amb els dos catets. Anem ara a descobrir aquesta relaci\u00f3. Imaginem un triangle rectangle, per exemple de catets i cm i amb una hipotenusa d’cm, i dibuixem un quadrat sobre cadascun dels seus costats. Ens queda una figura aix\u00ed:<\/p>\n

\"teamadnpitagoras\"<\/a><\/p>\n

MOL\u00cd D\u2019AIGUA<\/h2>\n

Els molins d’aigua tamb\u00e9 s\u00f3n un invent grec, que data del segle III abans de Crist, encara que es creu que podrien ser fins i tot m\u00e9s antics.\u00a0El primer del que es t\u00e9 coneixement va ser creat per Philo de Bizanci<\/strong> i, eren utilitzats amb freq\u00fc\u00e8ncia a Alexandria ..<\/p>\n

\"teamadnmolinoagua\"<\/a><\/p>\n

FARS<\/h2>\n

Els fars s\u00f3n indispensables perqu\u00e8 els vaixells puguin guiar-se a l’hora d’apropar a terra ferma i, tamb\u00e9 van ser inventats pels grecs al segle III abans de Crist.<\/p>\n

 <\/p>\n

Alexandre el Gran el va construir a Alexandria<\/strong>. Utilitzava foc per a ser visible a la nit, i durant el dia, el fum que quedava despr\u00e9s d’apagar el foc, servia per a ser albirat des del mar.<\/p>\n

\"teamadnalejandria\"<\/a><\/p>\n

OD\u00d2METRE<\/strong>
\nL\u2019od\u00f2metre \u00e9s un instrument molt utilitzat actualment. S’utilitzen per mesurar la dist\u00e0ncia recorreguda per vehicles com autom\u00f2bils o bicicletes. Encara que ara s\u00f3n digitals en el seu origen eren mec\u00e0nics. Es tracta d’un instrument grec descrit per primera vegada per Vitruvi <\/strong>entorn de l’any 27 abans de Crist. El seu inventor sembla que va ser Arqu\u00edmedes de Siracusa<\/strong> al voltant de la Primera Guerra P\u00fanica, encara que altres historiadors atribueixen la seva autoria a Her\u00f3n<\/strong>.<\/p>\n

\"teamadnodometro\"<\/a><\/p>\n

 <\/p>\n

CARGOL D\u2019ARQU\u00cdMEDES<\/h2>\n

 <\/p>\n

Un cargol d’Arqu\u00edmedes \u00e9s una m\u00e0quina gravim\u00e8trica helico\u00efdal utilitzada per a l’elevaci\u00f3 d’aigua, farina, cereals o material excavat. Va ser inventat al segle III a. C. per Arqu\u00edmedes, del que rep el seu nom, encara que existeixen hip\u00f2tesi que ja era utilitzat en l’Antic Egipte. Es basa en un cargol que es fa girar dins d’un cilindre buit, situat sobre un pla inclinat, i que permet elevar el cos o fluid situat per sota de l’eix de gir. Des de la seva invenci\u00f3 fins ara s’ha emprat per al bombament. Tamb\u00e9 \u00e9s anomenat cargol sense fi per la seva circuit infinit.<\/p>\n

\"teamadntornillo-arquimedes\"<\/a><\/p>\n

https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Tornillo_de_Arqu%C3%ADmedes<\/a><\/p>\n

 <\/p>\n

POLITGES<\/h2>\n

 <\/p>\n

L’\u00fanica nota hist\u00f2rica sobre el seu \u00fas es deu a Plutarc, qui en la seva obra Vides paral\u00b7leles (c. 100 a. C.) relata que Arqu\u00edmedes, en carta al rei Hier\u00f3 de Siracusa, a qui l’unia gran amistat, va afirmar que amb una for\u00e7a donada podia moure qualsevol pes i fins i tot va presumir que si exist\u00eds una altra Terra, anant a ella podria moure aquesta. Hier\u00f3, sorpr\u00e8s, va sol\u00b7licitar a Arquimedes que realitz\u00e9s una demostraci\u00f3.<\/p>\n

Van acordar que l’objecte a moure fos un vaixell de l’armada del rei, ja que Hier\u00f3 creia que aquest no podria treure de la d\u00e0rsena i portar-se a dic sec sense l’ocupaci\u00f3 d’un gran esfor\u00e7 i nombrosos homes. Segons relata Plutarc, despr\u00e9s de carregar el vaixell amb molts passatgers i amb els cellers replets, Arqu\u00edmedes es va asseure a certa dist\u00e0ncia i tirant de la corda va al\u00e7ar sense gran esfor\u00e7 el vaixell, traient-lo de \u00a0l’aigua tan dret i estable com si encara romangu\u00e9s en el mar.<\/p>\n

\"teamadnpoleas\"<\/a><\/p>\n

 <\/p>\n

Enlla\u00e7os per practicar<\/p>\n

<\/h2>\n

<\/h2>\n

<\/h2>\n

http:\/\/concurso.cnice.mec.es\/cnice2005\/93_iniciacion_interactiva_materia\/curso\/materiales\/intro.htm<\/a><\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

<\/h2>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

UNA DE GRECS : El cicle de tallers que tot just finalitzem l\u2019hem dedicat a alguns de les invencions i descobriments dels grecs. Si voleu ampliar us deixem el seg\u00fcent vincle : http:\/\/kotsanas.com\/gb\/categories.php Principi d’Arqu\u00edmedes Flotabilitat L’impuls hidrost\u00e0tic, ve del fet de que la pressi\u00f3 del fluid augmenta amb la profunditat i del fet de […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":2323,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_bbp_topic_count":0,"_bbp_reply_count":0,"_bbp_total_topic_count":0,"_bbp_total_reply_count":0,"_bbp_voice_count":0,"_bbp_anonymous_reply_count":0,"_bbp_topic_count_hidden":0,"_bbp_reply_count_hidden":0,"_bbp_forum_subforum_count":0,"site-sidebar-layout":"default","site-content-layout":"","ast-site-content-layout":"","site-content-style":"default","site-sidebar-style":"default","ast-global-header-display":"","ast-banner-title-visibility":"","ast-main-header-display":"","ast-hfb-above-header-display":"","ast-hfb-below-header-display":"","ast-hfb-mobile-header-display":"","site-post-title":"","ast-breadcrumbs-content":"","ast-featured-img":"","footer-sml-layout":"","theme-transparent-header-meta":"","adv-header-id-meta":"","stick-header-meta":"","header-above-stick-meta":"","header-main-stick-meta":"","header-below-stick-meta":"","astra-migrate-meta-layouts":"default","ast-page-background-enabled":"default","ast-page-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-4)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"ast-content-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"footnotes":""},"categories":[120,104,97,128],"tags":[134,154,155,118],"class_list":["post-2322","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-team-adn-aparells","category-experiments-a-lescola-ponent","category-simuladors","category-znr-enigmates","tag-experiments","tag-grecs","tag-tallers","tag-team-adn"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/escolaponent\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2322","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/escolaponent\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/escolaponent\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/escolaponent\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/escolaponent\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2322"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/escolaponent\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2322\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2357,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/escolaponent\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2322\/revisions\/2357"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/escolaponent\/wp-json\/wp\/v2\/media\/2323"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/escolaponent\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2322"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/escolaponent\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2322"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/escolaponent\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2322"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}