{"id":5961,"date":"2019-09-30T13:23:25","date_gmt":"2019-09-30T11:23:25","guid":{"rendered":"http:\/\/agora.xtec.cat\/escolapoblenou\/?p=5961"},"modified":"2019-09-30T15:06:57","modified_gmt":"2019-09-30T13:06:57","slug":"comencem-amb-verdi","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/agora.xtec.cat\/escolapoblenou\/infantil\/comencem-amb-verdi\/","title":{"rendered":"Comencem amb Verdi"},"content":{"rendered":"

Els nostres alumnes de 5\u00e8 i 6\u00e8 aniran el 29 de novembre a veure una obra anomenada “Allegro Vivace”: Aquest \u00e9s l’argument:<\/p>\n

En l\u2019afany de trobar un local abandonat on poder celebrar una gran festa, una noia s\u2019aventura a entrar dins un teatre abandonat. Alla\u0300, de sobte, hi troba en Vivace, un personatge ma\u0300gic que encarna l\u2019esperit de l\u2019o\u0300pera.<\/em><\/p>\n

Ella, molt afeccionada a les noves tende\u0300ncies musicals, i ell, erudit del mo\u0301n operi\u0301stic, inicien un viatge de descoberta i aprenentatge mutu en que\u0300 la passio\u0301 per la mu\u0301sica esdeve\u0301 l\u2019element comu\u0301.<\/em><\/p>\n

\"\"<\/a>Amb aquest inici, ens faran rec\u00f2rrer les hist\u00f2ries de diferents \u00f2peres emblem\u00e0tiques,\u00a0i volem que coneguin els seus autors. Comen\u00e7arem amb Giuseppe Verdi<\/a>, un compositor d’\u00f2pera itali\u00e0 del segle XIX<\/p>\n

El primer fragment que escoltarem pertany a l’\u00f2pera “Il trovatore”<\/em><\/a> (a l’enlla\u00e7 trobareu el seu argument i molta m\u00e9s informaci\u00f3), concretament “El cor de gitanos” <\/em>de l’acte II. Per a qu\u00e8 us siteu, l’argument d’aquest acte \u00e9s el seg\u00fcent:<\/p>\n

Els gitanos canten el fam\u00f3s cor de l’enclusa. Manrico \u00e9s al costat de sa mare, Azucena. Azucena \u00e9s la filla de la gitana cremada pel pare del comte de Luna. \u00c9s vella, per\u00f2 encara cova desitjos de venjan\u00e7a. Els gitanos aixequen el campament mentre Azucena confessa a Manrico que poc despr\u00e9s de n\u00e0ixer ell, va intentar cremar el germ\u00e0 petit del comte de Luna, per\u00f2 que es va confondre i va llan\u00e7ar el seu propi fill a la foguera. Manrico s’adona que no \u00e9s el vertader fill d’Azucena, aix\u00f2 no obstant, l’estima com si fos la seua vertadera mare, perqu\u00e8 sempre ha tingut cura d’ell i l’ha estimat. Arriba un missatger i informa que Leonora, que creu que Manrico \u00e9s mort, est\u00e0 a punt de prendre els vots en un convent. Manrico s’afanya a c\u00f3rrer per tal d’impedir-ho. Canvi d’escena: davant del convent. El comte de Luna i els seus escuders intenten raptar Leonora. Leonora i les monges apareixen en process\u00f3, per\u00f2 Manrico impedeix al comte de Luna portar a terme els seus plans; es retroba amb Leonora i li proposa matrimoni. <\/em><\/p>\n

\u00a0