{"id":26,"date":"2014-09-18T12:24:32","date_gmt":"2014-09-18T11:24:32","guid":{"rendered":"http:\/\/agora.xtec.cat\/escolapablopicasso\/\/?page_id=26"},"modified":"2020-01-29T18:06:06","modified_gmt":"2020-01-29T17:06:06","slug":"historia","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/agora.xtec.cat\/escolapablopicasso\/lescola\/historia\/","title":{"rendered":"Hist\u00f2ria"},"content":{"rendered":"

La construcci\u00f3 de la nostra escola comen\u00e7a en els anys 80-81. S’inaugura l’escola al mar\u00e7 de l’any 1982.\"picasso<\/a><\/p>\n

Les necessitats de l’escola porta\u00a0a reivindicar una escola p\u00fablica, laica, gratu\u00efta…\u00a0En aquells anys hi havia aules distribu\u00efdes en diferents locals del poble, antics jutjats, oficines de les piscines municipals i inclusivament a l’Ajuntament.
\nEs va obrir pr\u00e0cticament sense acabar, sobretot, els patis que semblaven terres de cultiu i que, donat el seu aspecte fins avui, els ha quedat el nom de “Los Monegros”.
\nA la zona on est\u00e0 ubicada l’escola Pablo Picasso era impensable aconseguir l’escolaritzaci\u00f3 de tots els nens i nenes i que les escoles que existien estaven massificades.
\nEls Ajuntaments de Sabadell i Barber\u00e0 van recollir en part les reivindicacions dels pares i mares d’alumnes i cal recon\u00e8ixer que va ser un gran encert la construcci\u00f3 de l’escola\u00a0en aquesta ubicaci\u00f3.
\nCal recon\u00e8ixer la tasca que van fer els regidors de cultura Sr. Roda i Sr. \u00c1lvarez de Barber\u00e0 i Sabadell, respectivament. Amb una dedicaci\u00f3 admirable perqu\u00e8 calia conv\u00e8ncer i acontentar a tots\/es. Recordem amb satisfacci\u00f3 les reunions que celebr\u00e0vem fins que es va decidir la construcci\u00f3 del mateix.
\nL’Ajuntament, a trav\u00e9s del Sr. Roda, va buscar la forma d’aconseguir els terrenys, i la inauguraci\u00f3 del Pablo Picasso va ser un fet. Es va celebrar una festa organitzada, pels professors\/es i l’APA que llavors es denominava Associaci\u00f3 de Pares, recentment fundada, pels quals la nostra major consideraci\u00f3 i reconeixement a la seva tasca.<\/p>\n

La mateixa situaci\u00f3 de manca de places escolars que hi havia a Barber\u00e0, es donava a Sabadell, zona de la Rom\u00e0nica. Com a conseq\u00fc\u00e8ncia d’aquesta situaci\u00f3, al Picasso s’agafaven nens i nenes de les dues poblacions i no existien nivells paral\u00b7lels, doncs ja que hi havia 6 classes de Primer que 2 de P-4, 2 de P-5 i 1 tercer, que era el curs m\u00e9s alt.
\nArribaven a l’escola mitjan\u00e7ant autobusos que va posar l’Ajuntament i que els recollien en diferents punts del poble. Hi havia monitors\/es que els acompanyaven i identificaven mitjan\u00e7ant targetes de diferents colors, segons el punt del qual procedien.<\/p>\n

En aquell temps no existien ni els professors\/es de m\u00fasica o d’esports i menys d’inform\u00e0tica. Tampoc hi havia els espais adequats, la m\u00fasica s’impartia directament a les classes. Les classes les feien monitors\/es dependents d’una incipient “Escola de M\u00fasica” de Barber\u00e0, al cap dels quals hi havia el company entranyable i bromista Blai que tots\/es coneixem. L’Educaci\u00f3 F\u00edsica la impartien monitors\/es dependents del Patronat d’Esports de Barber\u00e0, monitors\/es com l’Encarna i el Pepe, m\u00e9s coneguts i que tan entranyables records d’ells guarda el Picasso.
\nLes classes les impartien a les pistes quan el temps ho permetia o en una aula gran adequada per a aix\u00f2, “la sala del suro”, anomenada aix\u00ed per tenir el s\u00f2l folrat d’aquest material.<\/p>\n

Els nens i nenes, no se sap per quina ra\u00f3, tenien una idea estranya, creien que li professorat vivia a l’escola i que l’escola era del “Manolo”, el conserge, possiblement era perqu\u00e8 aix\u00ed se’ls deia, tractant de conscienciar-los que era de tots\/es i que calia cuidar-lo, no trencant arbres o plantes ni llen\u00e7ant coses a terra.<\/p>\n

Va ser una \u00e8poca molt enriquidora. Hi havia mancances de tot, per\u00f2 moltes ganes de fer coses, de reivindicar, de lluitar per les millores de l’ensenyament en tots els seus vessants.
\nLes AAPP i les fam\u00edlies estaven molt implicades en la vida escolar, eren reivindicatives i lluitadores, amb bona voluntat i ganes de fer coses, com ara la sociabilitzaci\u00f3 de llibres usats per atendre les necessitats d’alumnes amb dificultats per comprar-los.
\nEn les diferents festes, sobretot en Carnestoltes, els vestits o disfresses es feien per motius i per aules tots iguals, no hi havia distincions segons el poder adquisitiu de les fam\u00edlies, i tota la comunitat educativa col\u00b7laborava en la seva confecci\u00f3.<\/p>\n

Quan els\/les alumnes arribaven a set\u00e8 i a vuit\u00e8, a l’espai que despr\u00e9s va ocupar el “Pati dels petits”, hi havia un petit hort en el qual la meitat ho plantaven el Manolo i l’altra meitat, els\/les alumnes. Era interessant que veiessin cr\u00e9ixer les seves faves, alls, enciams i altres hortalisses de temporada de manera que trencaven amb la idea que el que els seus pares i mares porten a casa creix a les parades del mercat.
\nQuins bons records!!! Oi????<\/p>\n

D’en\u00e7\u00e0 d’aix\u00f2, el Picasso ha passat per diferents moments: obres, alumnes, mestres, pares\/mares, festes, sortides… fins arribar a ara!<\/p>\n