Dimecres 16 de novembre. Avui toca sortida de camp i a priori tot fa bona pinta: la previsió del temps és bona i la ruta d’avui farcida de punts d’interès.
Sortim, com sempre, a les 9:30 de l’escola i marxem a la zona de la Garrigada, un bosquet on abunda el garric i on el sotabosc amaga tresors que ens parlen del passat i del present del nostre poble. I ja hi som, la maquinària del vocabulari es posa en marxa de nou: llinda, caramull, orella de llebre, barraca de vinya, bassa.
Avui la sortida s’ha centrat en elements del medi social especialment. Hem parlat de les línies d’alta tensió que travessen el nostre paisatge i que fan que l’electricitat arribi a les nostres llars. Hem tastat l’electricitat fent un senzill experiment que ens ha fet riure i respecte alhora. Però també hem parlat de les barraques de vinya que encara després de més de cent anys sorprenen els que les visiten per la seva simplicitat i la seva arquitectura meticulosa.
La Rosa intenta convèncer l’Aura perquè “tasti” l’electricitat.
El tema de l’alta tensió ha activat molt la curiositat dels alumnes.
Les barraques de vinya han estat un dels punts que hem treballat avui. Hauríeu d’haver vist les cares del vostres fills/es en entrar-hi!
Amb un esmorzar al bell mig d’un camp i en ple sol de tardor hem recuperat forces per anar a buscar pinyes i fulles d’orella de llebre, la planta en què ens hem fixat avui. I és que la manca de bolets, que aquest any han estat molt escassos, ens ha obligat a parar atenció a altres aspectes que el bosc guarda.
Amb paret de pedra seca al fons, un grup d’alumnes frissava per sortir a la foto. Quina colla de presumits!
Ja de tornada hem pogut fixar-nos en les piles i piles de pedra que trobem al llarg de camins i enmig dels boscos: les parets de pedra seca. A la tarda, a classe, hem complementat l’explicació i hem fet un collage divertit i senzill amb les orelles de llebre recol.lectades.
El Quim ensenya orgullós el seu collage. Hem rigut amb les orellotes provinents de la planta!
Des d’aquí com sempre un agraïment a les voluntàries d’avui: la Rosa i l’Ester. Sense elles això no hauria anat igual de bé. Fins dimecres vinent!
