Avui hem tornat a sortir al nostre entorn més immediat. Dia de boira pixanera, d’aquella que et dóna la sensació que poc a poc et deixa el cos ben moll i empapa tot el que duus a sobre.
Sortíem per observar, des de la sala Montserrat, la vista espectacular que hi ha del Pla de Bages i fer un exercici de situació i orientació. Massa núvols ens han fet variar la ruta, i hem baixat a fer l’altra activitat planificada al bosc que hi ha just entre Santpedor i Castellnou a la zona que els veïns del poble de baix anomenen La costa de la vila.
Allà hem posat fil a l’agulla: avui tocava parar atenció a dues plantes (un arbust i un arbre) que abunden qui-sap-lo als nostres boscos: el garric i el llentiscle. Les fulles. L’anvers i el revers. Els aglans. I mil coses més que no es planifiquen però que en un moment donat surten a conversa. El xicots de la foto i jo ens meravellàvem amb la perfecció de la teranyina que alguna aranya havia teixit entre les fulles del garric.
Després d’un bon esmorzar hem fet una estona d’esbarjo i el Toni, pare del Jon, s’ha animat amb les cabanes. Equilibris de branques i ja la tenim muntada. Per entrar-hi calia saber la contrasenya, no us ho perdeu: “dos zombies i quatre morts”!
Després d’una foto de grup amb el sol de cara (ara sí que picava amb ganes!) hem enfilat camí amunt. No hem fet ben bé el que teníem previst, però sí que hem pogut gaudir de les vistes, que us recomanem que visiteu en família. Un matí especial, un cop més, per a recordar. Mil gràcies a l’Ester, la Rosa, la Julia i el Toni per la vostra constància, feina i suport.
A la tarda hem posat color un cop més a la nostra aula, que poc a poc es va vestint amb treballs preciosos com el d’avui (un cor gegant de mil colors). I és que el cor serà aquest curs un múscul que farem treballar fort.
I així anem avançant. Fins la setmana vinent 🙂
Genial, com sempre. L’Arnau encara reia ara menbtre llegíem l’article, al recordar la contrasenya per entrar a la cabana! Moltes gràcies x la iniciativa, empenta i ganes Joan!!