La Comissi\u00f3 Groga t\u00e9 per objectiu fomentar el debat de l\u2019escola p\u00fablica i contribuir a les reivindicacions del moviment de fam\u00edlies per a la defensa de l\u2019escola p\u00fablica de qualitat i per a tothom.<\/p>\n
Des de la Comissi\u00f3 Groga de l\u2019AFA Nab\u00ed us volem explicar perqu\u00e8 en el context d\u2019escola p\u00fablica la nostra escola surt del model habitual. Per aix\u00f2, cal primer con\u00e8ixer el funcionament del sistema educatiu pel que fa a la titularitat i la gesti\u00f3 de les escoles a Catalunya. Volem fer-vos una petita explicaci\u00f3 per m\u00e9s endavant poder comprendre qu\u00e8 \u00e9s diferent a la Nab\u00ed. Com a breu anotaci\u00f3 cal dir que parlarem de les escoles per a infants de 3-18 anys, i per tant, deixem de banda les escoles per a persones adultes, d\u2019educaci\u00f3 especial, d\u2019ensenyaments art\u00edstics, cicles formatius, etc.<\/p>\n
A Catalunya conflueixen tres tipus d\u2019escola segons la seva titularitat i el seu finan\u00e7ament:<\/p>\n
– L\u2019escola privada: finan\u00e7ada \u00edntegrament amb les quotes de les fam\u00edlies. Moltes escoles internacionals (Liceu Franc\u00e8s, Escola Su\u00efssa, British School\u2026) son privades. A part dels requisits econ\u00f2mics, aquestes escoles sovint tenen dret d\u2019admissi\u00f3 si els infants no presenten les caracter\u00edstiques que l\u2019escola considera adients. Aquests centres representen una minoria dels centres educatius de Catalunya.<\/p>\n
– L\u2019escola privada: finan\u00e7ada \u00edntegrament amb les quotes de les fam\u00edlies. Moltes escoles internacionals (Liceu Franc\u00e8s, Escola Su\u00efssa, British School\u2026) son privades. A part dels requisits econ\u00f2mics, aquestes escoles sovint tenen dret d\u2019admissi\u00f3 si els infants no presenten les caracter\u00edstiques que l\u2019escola considera adients. Aquests centres representen una minoria dels centres educatius de Catalunya.<\/p>\n
– L\u2019escola p\u00fablica: finan\u00e7ada amb diners p\u00fablics i gestionats directament pel Departament d\u2019Educaci\u00f3 o, en el cas de Barcelona, el Consorci d\u2019Educaci\u00f3 de Barcelona (conegut com a Consorci), una instituci\u00f3 que agrupa la Generalitat de Catalunya i l\u2019Ajuntament de Barcelona. Entre d\u2019altres funcions el Consorci \u00e9s responsable del tot el personal docent i vetlla per la correcta execuci\u00f3 dels programes educatius d\u2019acord a la legislaci\u00f3 vigent. L\u2019acc\u00e9s a l\u2019escola p\u00fablica es du a terme a trav\u00e9s d\u2019un sistema de barem (m\u00e9s un concurs en cas d\u2019empat), segons puntuaci\u00f3 d\u2019una s\u00e8rie d\u2019\u00edtems predeterminats (proximitat, pres\u00e8ncia de germans\u2026). La llei actual garanteix el dret a l\u2019educaci\u00f3 gratu\u00efta a tots els infants dels 3-18 anys a trav\u00e9s de la Xarxa p\u00fablica d\u2019escoles, durant 5h lectives di\u00e0ries al llarg del curs escolar a Infantil i Prim\u00e0ria i 6h a Secund\u00e0ria. Els docents i personal d\u2019administraci\u00f3 i serveis que hi treballen son funcionaris p\u00fablics o interins. La resta de serveis de les escoles p\u00fabliques (menjador, extraescolars, acollida) els acostumen a gestionar les Associacions de Fam\u00edlies d\u2019Alumnes (AFA) i es paguen segons si la fam\u00edlia decideix fer-ne \u00fas. Algunes despeses de material, llibres de text o sortides les acostumen a pagar les fam\u00edlies directament. A m\u00e9s, les fam\u00edlies poden formar part de l\u2019AFA de manera volunt\u00e0ria, pagant una aportaci\u00f3 volunt\u00e0ria d\u2019entre 20-50 euros anuals. Al nostre entorn, son escoles p\u00fabliques d\u2019infantil i prim\u00e0ria, l\u2019escola Els Xiprers, Dolors-Monserd\u00e0 , Orlandai i Costa-Llobera.<\/p>\n
– L\u2019escola concertada: \u00c9s una escola privada que rep finan\u00e7ament p\u00fablic (en forma de concert), \u00e9s a dir, que a trav\u00e9s del Departament o el Consorci rep els diners estipulats per cada pla\u00e7a escolar p\u00fablica. Per aix\u00f2 ha de seguir els mateixos criteris d\u2019acc\u00e9s que l\u2019escola p\u00fablica i el seu personal ha de complir amb els mateixos requisits de titulaci\u00f3 per impartir la doc\u00e8ncia, per\u00f2 no forma part del cos de treballadors p\u00fablics ja que la part contractant \u00e9s l\u2019escola en q\u00fcesti\u00f3 que en fa la selecci\u00f3 segons el perfil que m\u00e9s s\u2019ajusta al seu projecte educatiu. At\u00e8s que forma part de les places d\u2019educaci\u00f3 obligat\u00f2ria gratu\u00efta (finan\u00e7ament p\u00fablic), la llei regula que no poden cobrar a les fam\u00edlies per l\u2019escolaritat. Ara b\u00e9, les fam\u00edlies paguen quotes mensuals. Amb aquestes aportacions extres de les fam\u00edlies amplien les hores lectives fins a 6 di\u00e0ries i paguen altres activitats que no es contemplen habitualment en l\u2019escola p\u00fablica com ara nataci\u00f3 (l\u2019Ajuntament de Barcelona paga un curs escolar de piscina), sortides, etc. \u00c9s l\u2019escola qui gestiona directament els serveis com el menjador, l\u2019acollida i les extraescolars. Moltes escoles concertades son cat\u00f2liques, algunes son laiques. Per exemple, en el nostre entorn, l\u2019escola Montserrat, el Padre Dami\u00e1n o el Sant Ignasi son escoles concertades.<\/p>\n
La realitat del model educatiu \u00e9s complexa i com sempre s\u2019hi superposen interessos diversos i diferents visions de model social. Potser amb aquesta breu explicaci\u00f3 us adoneu que hi ha coses de la Nab\u00ed que no encaixen exactament en cap model. En el proper post us intentarem explicar quines i perqu\u00e8.<\/p>\n
\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"