Joc de probabilitats, 2007

A la imatge, com a la paraula, se li encomana una enorme responsabilitat: totes dues han de deixar constància de l’existència, del que ha passat, de la veritat. No obstant això Oscar Muñoz posa en dubte aquesta premissa, perquè en l’instant de fixació a la fotografia o assecat de la tinta en el dibuix hi ha un moment crític en què el procés es pot paralitzar o desvirtuar. D’aquesta manera el fet o l’individu retratat no poden arxivar ni formar part de la memòria del món. La imatge es troba en lluita contra el record no documentat i el temps que actua com a agent invasiu . Els adversaris s’enfronten en una pulsió vital incessant en l’obra de Muñoz.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

XHTML: Trieu una d'aquestes etiquetes <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>