{"id":36306,"date":"2025-12-04T18:18:53","date_gmt":"2025-12-04T17:18:53","guid":{"rendered":"https:\/\/agora.xtec.cat\/escolamartamata\/?p=36306"},"modified":"2026-01-30T10:21:14","modified_gmt":"2026-01-30T09:21:14","slug":"qui-vivia-al-paleolitic","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/agora.xtec.cat\/escolamartamata\/blog_comunitats\/mitjans\/25-26-arqueolegs\/qui-vivia-al-paleolitic\/","title":{"rendered":"QUI VIVIA AL PALEOL\u00cdTIC?"},"content":{"rendered":"\n

\u201cLa prehist\u00f2ria no \u00e9s nom\u00e9s l\u2019estudi de pedres i ossos, sin\u00f3 l\u2019estudi dels primers humans i de com van aprendre a viure.\u201d – Andr\u00e9 Leroi-Gourhan <\/em><\/p>\n\n\n\n

Aquest dimecres vam comen\u00e7ar la sessi\u00f3 recordant una pregunta que ens havia quedat pendent: els Homo habilis<\/em> i els Homo erectus<\/em> eren els \u00fanics que havien viscut al Paleol\u00edtic? <\/strong>A partir d\u2019aqu\u00ed vam reprendre el nostre projecte sobre la prehist\u00f2ria.<\/p>\n\n\n\n

Primer vam recordar qu\u00e8 significa prehist\u00f2ria<\/strong> i que el Paleol\u00edtic<\/strong> \u00e9s una de les seves etapes, la que vol dir \u201cpedra antiga\u201d. Tamb\u00e9 vam repassar que ja sab\u00edem que al Paleol\u00edtic hi havien viscut els Homo habilis<\/em> i els Homo erectus<\/em>. Per\u00f2 durant la conversa ens van apar\u00e8ixer molts dubtes: alguns de nosaltres pens\u00e0vem que eren els \u00fanics, altres d\u00e8iem que tamb\u00e9 hi vivien els Homo sapiens<\/em> i uns quants assegur\u00e0vem que tamb\u00e9 hi havia els Homo neandertals<\/em>.<\/p>\n\n\n\n

Per ajudar-nos a aclarir totes aquestes idees, la L\u00eddia ens va projectar una imatge. De seguida vam veure clar que era un mapa del m\u00f3n. A mesura que l\u2019an\u00e0vem observant, vam descobrir que hi sortien els quatre hom\u00ednids: Homo habilis<\/em>, Homo erectus<\/em>, Homo neandertal<\/em> i Homo sapiens<\/em>.<\/p>\n\n\n\n

El Juan es va fixar en les fletxes del mapa i va dir una frase que ens va fer pensar molt: <\/strong>\u201cQuan es menjaven tots els animals, havien de marxar a un altre lloc.\u201d Aix\u00f2 ens va ajudar a entendre que les fletxes representaven els moviments que feien per buscar aliments.<\/p>\n\n\n\n

Despr\u00e9s vam descobrir que els colors del mapa ens mostraven on havia viscut cada hom\u00ednid. Gr\u00e0cies a aix\u00f2 ens vam adonar que alguns d\u2019ells havien coincidit en el mateix territori, com els Homo neandertals<\/em> i els Homo sapiens<\/em>. Aquesta descoberta ens va despertar encara m\u00e9s preguntes. A continuaci\u00f3, cadasc\u00fa de nosaltres va pensar i escriure la seva hip\u00f2tesi responent: \u201cQuin va ser el primer hom\u00ednid que va viure al Paleol\u00edtic?\u201d<\/strong> Despr\u00e9s ho vam compartir en rotllana, escoltant-nos i respectant els torns de paraula.<\/p>\n\n\n\n

La majoria vam ordenar els hom\u00ednids aix\u00ed:
Homo habilis \u2192 Homo erectus \u2192 Homo neandertal \u2192 Homo sapiens<\/p>\n\n\n

\n
\"\"<\/a><\/figure><\/div>\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

Amb la conversa final vam arribar a una conclusi\u00f3 conjunta: no tots van viure al mateix temps, per\u00f2 s\u00ed que alguns van coincidir. Els Homo habilis<\/em> van conviure amb els Homo erectus<\/em>, i els Homo neandertals<\/em> amb els Homo sapiens<\/em>. I, sobretot, vam aprendre que no eren els \u00fanics hom\u00ednids del m\u00f3n, per\u00f2 s\u00ed els m\u00e9s coneguts. <\/p>\n\n\n\n

Continuarem investigant per con\u00e8ixer amb m\u00e9s profunditat els altres dos hom\u00ednids que hem descobert, els Homo neandertals<\/em> i els Homo sapiens<\/em><\/strong>, i aix\u00ed entendre millor com eren i com vivien.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

\u201cLa prehist\u00f2ria no \u00e9s nom\u00e9s l\u2019estudi de pedres i ossos, sin\u00f3 l\u2019estudi dels primers humans i de com van aprendre a viure.\u201d – Andr\u00e9 Leroi-Gourhan <\/p>\n

Aquest dimecres vam comen\u00e7ar la sessi\u00f3 recordant una pregunta que ens havia quedat pendent: els Homo habilis i els Homo… Llegeix m\u00e9s\u00bb<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":60,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_bbp_topic_count":0,"_bbp_reply_count":0,"_bbp_total_topic_count":0,"_bbp_total_reply_count":0,"_bbp_voice_count":0,"_bbp_anonymous_reply_count":0,"_bbp_topic_count_hidden":0,"_bbp_reply_count_hidden":0,"_bbp_forum_subforum_count":0,"footnotes":""},"categories":[699],"tags":[],"class_list":["post-36306","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-25-26-arqueolegs"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/escolamartamata\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/36306","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/escolamartamata\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/escolamartamata\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/escolamartamata\/wp-json\/wp\/v2\/users\/60"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/escolamartamata\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=36306"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/escolamartamata\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/36306\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":36814,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/escolamartamata\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/36306\/revisions\/36814"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/escolamartamata\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=36306"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/escolamartamata\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=36306"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/escolamartamata\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=36306"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}