{"id":33665,"date":"2025-03-30T23:24:57","date_gmt":"2025-03-30T21:24:57","guid":{"rendered":"https:\/\/agora.xtec.cat\/escolamartamata\/?p=33665"},"modified":"2025-03-30T23:28:49","modified_gmt":"2025-03-30T21:28:49","slug":"el-tancat-del-sorral","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/agora.xtec.cat\/escolamartamata\/tanits25-26\/24-25-reconstruim-el-nostre-jardi\/el-tancat-del-sorral\/","title":{"rendered":"EL TANCAT DEL SORRAL"},"content":{"rendered":"\n
\n

“L’aprenentatge \u00e9s experi\u00e8ncia, la resta \u00e9s informaci\u00f3”, Albert Einstein.<\/em><\/p>\n<\/blockquote>\n\n\n\n

Quan les Al\u00edcies ens hem centrat en la recerca d’un tancat pel jard\u00ed, hem arribat a la conclusi\u00f3 que en necessitem de dos tipus: un per tancar la zona del sorral i un altre per senyalitzar la zona de jard\u00ed. Aquesta decisi\u00f3 provoca que h\u00e0gim de tornar a baixar al jard\u00ed i tornar a prendre una mesura important; la llargada del sorral. <\/p>\n\n\n\n

Aquest cop, per\u00f2, som m\u00e9s r\u00e0pids. Ara ja dominem la col\u00b7locaci\u00f3 de la cinta m\u00e8trica, sabem ajudar-nos i llegir les mesures que apareixen. Ho tenim: la llargada del sorral \u00e9s de 10 metres i 46 cent\u00edmetres.<\/strong> Podem tornar a la classe.<\/p>\n\n\n\n

La mesura de l’amplada ja la ten\u00edem d’aquella primera vegada que vam prendre mesures, la recuperem de la documentaci\u00f3 de la llibreta i la compartim en veu alta: l’amplada del sorral \u00e9s de 276 cent\u00edmetres<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n

“I ara qu\u00e8 hem de fer per saber els metres de fusta que necessitem per tancar el sorral?”, <\/em>preguntem. I la resposta no es fa esperar, “Hem de sumar-ho tot!”<\/em>, responen una majoria. Les Al\u00edcies ho veuen f\u00e0cil, i com ara estem engrescats i engrescades amb les sumes en aranya, ja imaginem emocionats aquesta suma de tres sumands. Per\u00f2, atenci\u00f3! Tenim dues mesures en cent\u00edmetres i una en metres, “Podem sumar metres amb cent\u00edmetres?”<\/em>… la resposta sembla negativa, per\u00f2 dubtem, i posem un exemple: “Podem sumar patates amb cogombres?”<\/em>… Ara s\u00ed, la resposta \u00e9s clara, “NO!”.<\/em><\/p>\n\n\n

\n
\"\"<\/a><\/figure><\/div>\n\n\n

Se’ns planteja una situaci\u00f3 matem\u00e0tica complexa, passar de metres a cent\u00edmetres<\/em>, hem de transformar els 10 metres en cent\u00edmetres per poder sumar totes les mesures. Comencem recordant aquell saber que ja hav\u00edem treballat: en un metre hi ha 100 cent\u00edmetres<\/strong>. I busquem un material per poder representar aquesta equival\u00e8ncia<\/em>, un material que ens ajuda a posar imatge a conceptes que a priori poden ser dif\u00edcils de comprendre. Agafem els reglets de les centenes i anem representant metre a metre la conversi\u00f3<\/em> a cent\u00edmetres. Alhora, anem sumant de 100 en 100. Aquest proc\u00e9s l’anem construint entre tots lentament, incidint en la comprensi\u00f3 i interpretaci\u00f3 del que estem fent. Les mestres tenim clar que aquest aprenentatge \u00e9s complex i que, segurament, caldr\u00e0 buscar altres situacions en qu\u00e8 calgui fer aquesta conversi\u00f3 per tal d’interioritzar aquest proc\u00e9s, per\u00f2 sempre hi ha una primera vegada i \u00e9s aquesta que se’ns planteja. A m\u00e9s a m\u00e9s, sorgeix fruit de la necessitat, i aix\u00f2 sempre \u00e9s una oportunitat.<\/p>\n\n\n\n

Finalment arribem al resultat: 10 metres s\u00f3n 1000 cent\u00edmetres<\/strong>. Per\u00f2 abans juguem amb el llenguatge matem\u00e0tic, exagerem la vocalitzaci\u00f3 de cada paraula per perdre la por als n\u00fameros grans… “DOOOOOS CENTS, TREEEEES CENTS, QUAAAAATRE CENTS”<\/em>… En realitat, el nom dels n\u00fameros ja ens donen pistes de com s’escriuen… “CIIIIINC CENTS, SIIIIS CENTS, SEEEEET CENTS, VUUUUIIIIT CENTS, NOOOOUUUU CENTS”<\/em>… I arribem al DEU CENTS<\/em>! Per\u00f2 no, el DEU CENTS<\/em> no existeix, podria dir-se aix\u00ed, per\u00f2 tenim una altra paraula, el MIL<\/strong>. I un cop tenim els metres transformats, afegim els cent\u00edmetres de la llargada que ja ten\u00edem, 46. Finalment arribem a tota la mesura de la llargada: 1046cm.<\/p>\n\n\n

\n
\"\"<\/a><\/figure><\/div>\n\n\n

Amb totes les mesures en cent\u00edmetres podem passar, ara s\u00ed, a fer la suma en aranya de les tres mesures. Aquesta suma la fem junts a la pissarra, \u00e9s la primera vegada que la fem amb tres sumands i s\u00f3n n\u00fameros grans. Aquest c\u00e0lcul ens ajuda a parlar de la import\u00e0ncia de ser endre\u00e7ats i endre\u00e7ades quan descomposem, aix\u00ed com quan fem les teranyines buscant les sumes f\u00e0cils entre nombres. De l’ordre dependr\u00e0 l’\u00e8xit en el resultat, per tant, calma i atenci\u00f3. De mica en mica anem desenvolupant-la fins a aconseguir el resultat final: 1598cm. Algunes Al\u00edcies veuen clarament els 15m i 98cm, i ens adonem que pr\u00e0cticament aix\u00f2 s\u00f3n 16 metres i ho arrodonim. Ara b\u00e9, si ens fixem en el nostre sorral, tenim dues files de llistons de fusta per tal de tenir certa al\u00e7ada i que no s’escapi la fusta. “Necessitem el doble de fusta!”<\/em>, responen alguns. I compartim qu\u00e8 vol dir aix\u00f2 del doble i com trobar-lo, finalment acordem que demanarem 32 metres de fusta per tancar el sorral. Aquest tancat el demanarem a Fustes Closa, una empresa que tenim a prop. Quant ens costar\u00e0?…<\/em><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

“L’aprenentatge \u00e9s experi\u00e8ncia, la resta \u00e9s informaci\u00f3”, Albert Einstein.<\/p>\n

Quan les Al\u00edcies ens hem centrat en la recerca d’un tancat pel jard\u00ed, hem arribat a la conclusi\u00f3 que en necessitem de dos tipus: un per tancar la zona del sorral i un altre per senyalitzar la… Llegeix m\u00e9s\u00bb<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":5,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_bbp_topic_count":0,"_bbp_reply_count":0,"_bbp_total_topic_count":0,"_bbp_total_reply_count":0,"_bbp_voice_count":0,"_bbp_anonymous_reply_count":0,"_bbp_topic_count_hidden":0,"_bbp_reply_count_hidden":0,"_bbp_forum_subforum_count":0,"footnotes":""},"categories":[606],"tags":[],"class_list":["post-33665","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-24-25-reconstruim-el-nostre-jardi"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/escolamartamata\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/33665","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/escolamartamata\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/escolamartamata\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/escolamartamata\/wp-json\/wp\/v2\/users\/5"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/escolamartamata\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=33665"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/escolamartamata\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/33665\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":33669,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/escolamartamata\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/33665\/revisions\/33669"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/escolamartamata\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=33665"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/escolamartamata\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=33665"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/escolamartamata\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=33665"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}