{"id":31660,"date":"2024-11-14T16:54:12","date_gmt":"2024-11-14T15:54:12","guid":{"rendered":"https:\/\/agora.xtec.cat\/escolamartamata\/?p=31660"},"modified":"2024-11-14T16:54:12","modified_gmt":"2024-11-14T15:54:12","slug":"quants-anys-va-viure-herge","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/agora.xtec.cat\/escolamartamata\/petitsprinceps25-26\/24-25vidaaula4t\/quants-anys-va-viure-herge\/","title":{"rendered":"QUANTS ANYS VA VIURE HERG\u00c9?"},"content":{"rendered":"\n

Fa uns dies que vam descobrir que l’autor d’en Tint\u00edn, el belga Georges Remi, feia servir un pseud\u00f2nim per signar els seus c\u00f2mics: Herg\u00e9. Es tracta d’un joc de lletres amb les primeres grafies del seu nom i cognom, posades del dret o del rev\u00e9s. Despr\u00e9s de saber aquesta curiositat, llegint, llegint, hem trobat l’any que va n\u00e9ixer i l’any de la seva mort per\u00f2, quants anys va viure?<\/p>\n\n\n\n

\u00c9s una pregunta que ens ha interessat i hem decidit calcular, cadasc\u00fa partint de les seves idees i camins matem\u00e0tics. El resultat, tot i que ens interessava, no ha estat el m\u00e9s important ja que escoltar i entendre les diverses maneres de posar en joc les habilitats matem\u00e0tiques, \u00e9s una experi\u00e8ncia enriquidora per tots i totes. <\/p>\n\n\n\n

Primerament algunes persones han hagut de rumiar tot aquest problema aplicat a ells mateixos. Alg\u00fa no recordava l’any que havia nascut i pr\u00e8viament ha hagut de calcular-lo. Sabent que quan acabi el 2024 far\u00e9 9 anys vaig fent la relaci\u00f3 endarrere i arribo a l’any que vaig n\u00e9ixer. <\/p>\n\n\n

\n
\"\"<\/a><\/figure><\/div>\n\n\n

A partir d’aqu\u00ed, fent una relaci\u00f3 semblant, vaig fent la correspond\u00e8ncia amb el cas d’Herg\u00e9: a l’any que va n\u00e9ixer, el1907 tenia 0 anys, al 1908 1 any… i aix\u00ed fins al final. \u00c9s una estrat\u00e8gia per resoldre-ho! Per\u00f2 vegem-ne d’altres…<\/p>\n\n\n\n

Sumant per exemple els anys de 10 en 10, que molts ja ho sabem fer. Des que Herg\u00e9 va n\u00e9ixer fins que ens apropem a l’any de la seva mort: 1907, 1917, 1927, 1937, 1947,1957, 1967, 1977, … i aqu\u00ed ja no en podem sumar deu m\u00e9s que ens passar\u00edem! En faltaran 6 per arribar al 1983. Per tant tenim 7 vegades el 10 que aix\u00f2 s\u00f3n 70, m\u00e9s els 6 que quedaven = 76.<\/p>\n\n\n\n

Una altra manera d’arribar-hi \u00e9s arrodonint nombres per fer-nos la feina m\u00e9s f\u00e0cil. Sabem que el 1907 el podem arrodonir a 1900, per calcular millor. Fins a 1983 hi van 83 nombres. Si hagu\u00e9s nascut l’any 1900 i hagu\u00e9s mort l’any 1983 hauria viscut 83 anys. Doncs ara al 83 li hem de treure aquest 7 anys que ens “molestaven per calcular”. Tamb\u00e9 ens dona 76 i \u00e9s un amanera molt m\u00e9s r\u00e0pida d’arribar-hi.<\/p>\n\n\n\n

Tamb\u00e9 hi ha persones que utilitzen diverses maneres d’arribar al 1983, partint del 1907. Tenen habilitats per sumar combinant diferents nombres: de vint, en vint, de 10 en 10, fins arribar al 1977, que si n’hi restem 4 ens dona 1973, i amb 10 m\u00e9s ja fem el 1983. Els c\u00e0lculs serien: 1907 + 20 + 20= 1947 + 10 + 10 + 10= 1977-4= 1973 + 10= 1983.<\/p>\n\n\n

\n
\"\"<\/a><\/figure><\/div>\n\n\n

I per \u00faltim hi ha qui descobreix que si es col.loquen b\u00e9 tots els nombres des del 1907 al 1983, es pot construir una taula de 6 columnes x 12 files, aix\u00f2 dona un total de 72 per\u00f2 hi hem d’afegir els 4 nombres finals que ens han sobrat per completar el que seria la fila 13. Tamb\u00e9 aix\u00ed arribem al 76. En aquest cas recordem com ens v\u00e0rem construir les taules de multiplicar en cursos anteriors. La soluci\u00f3 tamb\u00e9 es pot trobar multiplicant.<\/p>\n\n\n

\n
\"\"<\/a><\/figure><\/div>\n\n\n

<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Fa uns dies que vam descobrir que l’autor d’en Tint\u00edn, el belga Georges Remi, feia servir un pseud\u00f2nim per signar els seus c\u00f2mics: Herg\u00e9. Es tracta d’un joc de lletres amb les primeres grafies del seu nom i cognom, posades del dret o del rev\u00e9s.… Llegeix m\u00e9s\u00bb<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":4,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_bbp_topic_count":0,"_bbp_reply_count":0,"_bbp_total_topic_count":0,"_bbp_total_reply_count":0,"_bbp_voice_count":0,"_bbp_anonymous_reply_count":0,"_bbp_topic_count_hidden":0,"_bbp_reply_count_hidden":0,"_bbp_forum_subforum_count":0,"footnotes":""},"categories":[571],"tags":[],"class_list":["post-31660","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-24-25vidaaula4t"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/escolamartamata\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/31660","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/escolamartamata\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/escolamartamata\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/escolamartamata\/wp-json\/wp\/v2\/users\/4"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/escolamartamata\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=31660"}],"version-history":[{"count":5,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/escolamartamata\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/31660\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":31698,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/escolamartamata\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/31660\/revisions\/31698"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/escolamartamata\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=31660"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/escolamartamata\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=31660"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/escolamartamata\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=31660"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}