I comencen a sorgir les primeres idees: \u201cPels nostres noms segons l\u2019abecedari\u201d, \u201cMillor el cognom que el nom\u201d, \u201cPer data de naixement\u201d, \u201cNenes i nens\u201d, \u201cMorenos i rossos\u201d…<\/em> \u201cPel n\u00famero del nostre peu!\u201d, i aquesta \u00faltima idea ens agrada. Perqu\u00e8 implicar\u00e0 pensar, perqu\u00e8 q\u00fcestionar\u00e0 les nostres idees inicials, perqu\u00e8 sorgiran dubtes i un repte per endavant.<\/p>\n\n\n\n Decidim experimentar amb els nostres peus i les nostres petjades, i organitzem una sessi\u00f3 ben sensorial. Entre nosaltres ens pintem les plantes dels peus i ens ajudem a caminar sobre un gran paper d’embalar est\u00e8s a terra, un cop arribem al final del cam\u00ed, uns altres companys i companyes ens esperen per netejar-nos-els. Tots i totes coincidim en l’agradable sensaci\u00f3 de caminar descal\u00e7os deixant les nostres petjades, diferents en color, per\u00f2 tamb\u00e9 en la mida!<\/p>\n\n\n\n En la seg\u00fcent sessi\u00f3 ens posem per parelles per tal de trobar la mida dels nostres peus. Resseguim la silueta de la planta dels nostres peus i despr\u00e9s… “Com podem mesurar ara?”… “amb un regle”<\/em>, diu alg\u00fa, “o amb una cinta amb n\u00fameros!”<\/em>, diu alg\u00fa altre. Els ajudem una mica, “deu ser una cinta m\u00e8trica?”<\/em>, i afirmen amb entusiasme. “I qu\u00e8 mesura aquesta cinta?”, “metres”, “els n\u00fameros petits s\u00f3n cent\u00edmetres, i les ratlles m\u00e9s petites s\u00f3n milicent\u00edmetres o alguna cosa aix\u00ed…”<\/em>. En aquest punt \u00e9s important aclarir conceptes i corregim els “milicent\u00edmetres” per “mil\u00b7l\u00edmetres” per poder seguir. Amb una cinta m\u00e8trica, busquem la mesura des del dit gros del peu fins al tal\u00f3. A mesura que les trobem anem compartint les dades i ens adonem que molts i moltes coincidim en la mida.<\/p>\n\n\n\n Tenim clar que ara ja podem ordenar les mides trobades. A terra sobre la catifa, anem posant les nostres siluetes en fila segons el n\u00famero, si coincidim amb algun company, decidim col\u00b7locar-les apilades formant columnes. Quan ja tenim totes les mides ordenades, ens adonem que necessitem un segon criteri per ordenar els peus que tenen la mateixa mida. Una al\u00edcia proposa fer servir la data de naixement i col\u00b7locar l’al\u00edcia m\u00e9s gran al davant. I aix\u00ed ho fem. Despr\u00e9s, ordenem tots els calaixos del passad\u00eds amb el nou ordre que hem decidit.<\/p>\n\n\n\n A mesura que hem anat trobant les nostres mides de peu, hem descobert que aquestes no corresponen amb el n\u00famero que apareix en les nostres sabates, la talla<\/strong>. Per aix\u00f2, hem decidit buscar respostes fora de l’escola! “Com sap un sabater la talla que tenim?”<\/em>, ha estat la pregunta que alguns hem fet a botigues de sabates i altres l’hem recercat a internet. Davant del grup hem pogut exposar oralment tot el que hem trobat, la resta hem hagut de posar molta atenci\u00f3 per fixar-nos en si coincidia amb les nostres dades i aix\u00ed poder fer relacions. Finalment hem arribat a una gran conclusi\u00f3: “que b\u00e9 que hem buscat a llocs diferents perqu\u00e8 entre tots i totes hem trobat coses importants que ara ja sabem!”.<\/em><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Al llarg d’aquestes dues \u00faltimes setmanes, les Al\u00edcies hem tingut un bon repte entre mans. <\/p>\n![\"\"](\"https:\/\/agora.xtec.cat\/escolamartamata\/wp-content\/uploads\/usu1957\/2024\/10\/1-1.jpg\")
<\/a><\/figure>\n\n\n\n<\/a><\/figure>\n\n\n\n<\/a><\/figure>\n\n\n\n<\/a><\/figure>\n\n\n\n