{"id":30471,"date":"2024-06-21T22:47:08","date_gmt":"2024-06-21T20:47:08","guid":{"rendered":"https:\/\/agora.xtec.cat\/escolamartamata\/?p=30471"},"modified":"2024-06-21T22:47:08","modified_gmt":"2024-06-21T20:47:08","slug":"deixa-que-texpliqui-lultim-conte","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/agora.xtec.cat\/escolamartamata\/matildes2324\/23-24aa6e\/deixa-que-texpliqui-lultim-conte\/","title":{"rendered":"DEIXA QUE T\u2019EXPLIQUI L\u2019\u00daLTIM CONTE"},"content":{"rendered":"

Hi havia una vegada 25 persones, s\u00ed, s\u00ed 25, no en sobrava cap ni en faltava cap. Totes juntes donaven una il.lusi\u00f3 especial i vestien de colors diversos una classe, durant molts cursos. No hi faltaven els bromistes, mags i il.lusionistes. Ens feien viure estones de somni i diversi\u00f3.\u00a0<\/span><\/p>\n

Els observadors, detallistes, els agra\u00efts per tot i per tothom. Miraven cada canvi de les flors de classe, ventilaven quan tot estava massa carregat, abra\u00e7aven quan feia falta i sempre es recordaven dels aniversaris, del bon dia, fins dem\u00e0, moltes gr\u00e0cies i bon cap de setmana!<\/span><\/p>\n

Els pura dinamita plens de for\u00e7a i energia, de vegades descontrolada. Ens recordaven que som vius i que cal tenir els ulls ben oberts que aix\u00f2 dormir es fa a casa! Dins seu els esperava la sensibilitat que els feia vergonya con\u00e8ixer. Potser encara no ho saben, per\u00f2 escrivint, llegint i pensant s\u2019hi anaven apropant.<\/span><\/p>\n

Per sort tamb\u00e9 hi havia els que sempre mantenien la calma i oferien mans i m\u00e0nigues per ajudar i col.laborar. Respiraven intensament, regalaven mirades de complicitat i somriures que ajudaven a seguir confiant amb la for\u00e7a del grup, bategant plegats.\u00a0<\/span><\/p>\n

Hi havia persones plenes d\u2019empenta i valentia per decidir i defensar el qu\u00e8 pensen i com s\u00f3n. Era dif\u00edcil contradir-los, calien m\u00e9s que arguments per conv\u00e8nce\u2019ls. La just\u00edcia a les mans i el cap ben alt per explicar-se. Eren aut\u00e8ntics motors per encetar debats i veure canvis.<\/span><\/p>\n

Els que no es veien tant, i poc es deixaven sentir, amb el temps s\u2019empoderaven. Poc a poc, i en alguns moments per sorpresa de tots, es convertien en els reis de la pista o de l\u2019escenari. Demostraven que al pot petit tamb\u00e9 hi ha una bona confitura, dol\u00e7a, mesurada, impacient per ser tastada.\u00a0<\/span><\/p>\n

De tot aquest grup alguns havien travessat moments personals complicats per\u00f2 aix\u00f2 els havia fet cr\u00e9ixer, aprendre i superar-se. Ara aconsellaven als altres des del record i l\u2019estima, llen\u00e7ant a crits que la vida \u00e9s bonica, ni que de vegades no ho sembli.\u00a0<\/span><\/p>\n

I en tot aix\u00f2 uns mestres els acompany\u00e0vem, creixent amb ells, reinventant-nos per atrapar tota aquesta immensa diversitat. Com infinita \u00e9s la paci\u00e8ncia de qui cuina lentament o sembra una llavor,\u00a0 esperant veure-la cr\u00e9ixer i germinar algun dia.<\/span><\/p>\n

Per molts anys seguiu <\/span>Teixint camins<\/span><\/i> ferms all\u00e0 on aneu. No deixeu de ser curiosos, d\u2019investigar i meravellar-vos per la vida. Airegeu-vos de bosc, sigueu senzills, repetiu-vos que no som m\u00e9s que \u00e9ssers vius que formem part del cicle de la vida, balleu-la, continueu preguntant-vos <\/span>Who am I<\/span><\/i>, per ser millors persones. Recordeu que vosaltres decidiu cada mat\u00ed, tal i com deia Mario Benedetti, \u00bfC\u00f3mo va a ser mi d\u00eda hoy?. I quan us vinguin tormentes i ventades mireu-vos al mirall i dieu-vos amb orgull: \u201cSoy importante\u201d!<\/span><\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Hi havia una vegada 25 persones, s\u00ed, s\u00ed 25, no en sobrava cap ni en faltava cap. Totes juntes donaven una il.lusi\u00f3 especial i vestien de colors diversos una classe, durant molts cursos. No hi faltaven els bromistes, mags i il.lusionistes. Ens feien viure estones… Llegeix m\u00e9s\u00bb<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":4,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_bbp_topic_count":0,"_bbp_reply_count":0,"_bbp_total_topic_count":0,"_bbp_total_reply_count":0,"_bbp_voice_count":0,"_bbp_anonymous_reply_count":0,"_bbp_topic_count_hidden":0,"_bbp_reply_count_hidden":0,"_bbp_forum_subforum_count":0,"footnotes":""},"categories":[501],"tags":[],"class_list":["post-30471","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-23-24aa6e"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/escolamartamata\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/30471","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/escolamartamata\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/escolamartamata\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/escolamartamata\/wp-json\/wp\/v2\/users\/4"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/escolamartamata\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=30471"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/escolamartamata\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/30471\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":30477,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/escolamartamata\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/30471\/revisions\/30477"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/escolamartamata\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=30471"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/escolamartamata\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=30471"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/escolamartamata\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=30471"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}