{"id":27599,"date":"2023-11-02T10:40:36","date_gmt":"2023-11-02T09:40:36","guid":{"rendered":"https:\/\/agora.xtec.cat\/escolamartamata\/?p=27599"},"modified":"2023-11-02T10:40:36","modified_gmt":"2023-11-02T09:40:36","slug":"castanyera-versus-halloween","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/agora.xtec.cat\/escolamartamata\/matildes24-25\/23-24aa5e\/castanyera-versus-halloween\/","title":{"rendered":"CASTANYERA VERSUS HALLOWEEN"},"content":{"rendered":"

ORIGEN DE LES FESTES DE LA TARDOR<\/p>\n

Aquest estiu he tingut l’oportunitat de descobrir un llibre que m’ha fascinat, gr\u00e0cies al treball de recerca que el meu fill est\u00e0 fent pel segon curs de Batxillerat. De fet, m’ha perm\u00e9s canviar la mirada respecte les festes tradicionals i des d’aquest curs he viscut les Festes de la Tardor d’una manera molt m\u00e9s conscient i arrelada amb els nostres ancestres. D’aquesta oportunitat en d\u00f3no gr\u00e0cies. I \u00e9s que fins el curs passat, reivindicar la Castanyada (que est\u00e0 sent engolida pel Halloween) semblava ser d’obligada milit\u00e0ncia a les escoles i era decepcionant veure el poc inter\u00e8s social pel manteniment de les Festes Tradicionals Aut\u00f2ctones.<\/p>\n

Per\u00f2 resulta que la investigadora Marianna Garc\u00eda Legar, en el seu llibre La Rueda de Izpania, <\/i>exposa l’origen d’aquestes festes i resulta que jo anava for\u00e7a errada. Segons ella, a la tardor es celebra <\/span>la festa m\u00e9s important i antiga de l\u2019<\/span>Europa Precristiana: Semain<\/b>. El festival comen\u00e7ava la nit\u00a0<\/span>del <\/span>21 d\u2019octubre<\/b> i inaugurava el canvi de l\u2019any que comen\u00e7ava amb els sis mesos del\u00a0<\/span>Regne de la Nit<\/b>. Era considerada la festa de transici\u00f3 m\u00e9s important de l\u2019any. Tradicionalment,\u00a0<\/span>aquests moments de<\/span> transici\u00f3 <\/b>van ser considerats m\u00e0gics perqu\u00e8 eren moments on\u00a0<\/span>s\u2019obrien portals energ\u00e8tics, que ho alteraven tot. Per aquest motiu l\u2019alba i el\u00a0<\/span>crepuscle s\u2019anomenaven l\u2019hora bruixa.<\/span><\/p>\n

“Sama\u00edn trae consigo el retorno del a\u00f1o al modo Giamos (Yin) de la experiencia. La noche del 31 de octubre queda cancelado el contrato que la tribu estableci\u00f3 con la Tierra durante el ciclo anterior, contrato que no volver\u00e1 a renovarse hasta la pr\u00f3xima Candelaria, en febrero. Las semillas ya han sido plantadas para que duerman bajo la tierra y, con ello, ha concluido la labor agr\u00edcola. Todo fruto que no haya sido recogido debe dejarse en la tierra, puesto que a partir de este momento s\u00f3lo a ella pertenece. Ahora la tribu no puede hacer m\u00e1s que esperar. En sama\u00edn el a\u00f1o regresa al vientre oscuro de la Tierra, lugar del Otro Mundo, para recomenzar un ciclo completo<\/span><\/i>.”<\/span><\/p>\n

Per als nostres avantpassats, el negre era el color de la Terra, i per tant era un color sagrat, ja que com m\u00e9s fosca m\u00e9s f\u00e8rtil. De fet,\u00a0<\/span>majorit\u00e0riament les dones de la Terra es vestien de color negre fins a comen\u00e7ament\u00a0<\/span>del segle XX. Segons aquesta tradici\u00f3, es considera que tots els fen\u00f2mens s\u2019i<\/strong>nicien en la foscor<\/b>, les llavors en la de la terra, els nadons en el ventre de la mare i les idees i creacions en l\u2019inconscient i els somnis. Va ser l’Esgl\u00e9sia Cat\u00f2lica qui (molt m\u00e9s tard) va demonitzar la foscor i el color negre relacionant-los amb el dimoni.<\/span><\/p>\n

Semain \u00e9s l\u2019\u00e8poca que d\u00f3na la benvinguda a la foscor i amb ella als nostres difunts\u00a0<\/b>que caminen per l\u2019Altre Costat.<\/b> Eren considerats protectors de la casa i guardians\u00a0<\/span>familiars amb qui es pot confiar i amb qui se\u2019ls demana ajuda. El culte als\u00a0<\/span>avantpassats era important\u00edssim per als nostres predecessors.<\/span><\/p>\n

“Es deber de los vivos recibir con amor y hospitalidad a los que llegan del Otro Lado. Para lograrlo, esa noche se enciende una vela que se deja encendida en el marco de alguna ventana, para iluminar el camino de regreso a casa. La puerta y las ventanas de la casa se dejan sin llave para que los que regresan no encuentren obst\u00e1culos al entrar. (…). Se colocan velas delante de las fotos de las personas\u00a0<\/span><\/i>fallecidas. Se deja encendida la chimenea toda la noche para que no pasen fr\u00edo. Se pone una casta\u00f1a tostada y una vela en cada escal\u00f3n de la casa para que los antepasados puedan moverse por la casa y no est\u00e9n a oscuras. En esas fechas no est\u00e1 permitido remover ni limpiar los rincones de la casa, ya que se dice que all\u00ed se sientan las \u00e1nimas. (…) Para la cena se les reserva un lugar en la mesa con plato,\u00a0<\/span><\/i>cubiertos, copa y servilleta, y se les sirve la cena y la bebida. La costumbre es sentarse a cenar con ellos y ponerlos al d\u00eda de las novedades familiares del a\u00f1o, habl\u00e1ndoles en voz alta con naturalidad. Esta cena es un \u00e1gape familiar compartido entre vivos y muertos. Al final de la misma, sentados al lado del fuego, se cuenta a los peque\u00f1os de la familia historias de los abuelos y bisabuelos. Antiguamente , en\u00a0<\/span><\/i>muchos lugares de la pen\u00ednsula, ni\u00f1os y ni\u00f1as tallaban l\u00e1mparas con forma de cr\u00e1neo en nabos, sand\u00edas y calabazas, dentro de los cuales introduc\u00edan una vela encendida\u201d<\/span><\/i><\/p>\n

Durant les nits del Festival de Semain, s\u2019eliminaven les normes establertes i es\u00a0<\/span>trencaven les barreres temporals i morals. Aix\u00f2 permetia dues de les\u00a0<\/span>caracter\u00edstiques principals de la festa: <\/span>la disfressa i la consulta oracular<\/b>. Tamb\u00e9 el\u00a0<\/span>sacrifici<\/b> hi era present. Es solia aprofitar per matar el porc i ca\u00e7ar el porc senglar i el\u00a0<\/span>c\u00e9rvol, i s\u2019oferia a la Terra la sang per garantir la fertilitat futura; per aix\u00f2 aquest mes\u00a0<\/span>tamb\u00e9 rebia el nom de <\/span>Mes de Sang<\/b>.\u00a0<\/span>Sant Mart\u00ed \u00e9s una festivitat propera en el temps, l\u201911 de novembre, i tradicionalment\u00a0<\/span>era el moment en el qual es feien baixar els ramats de les pastures de les terres\u00a0<\/span>altes per passar l\u2019hivern protegits en les granges. Tamb\u00e9 s\u2019aprofitava per matar el\u00a0<\/span>porc i d\u2019aix\u00f2 ve la dita “a cada porc li arriba el seu Sant Mart\u00ed<\/em>“.<\/span><\/p>\n

Disfresses, ancestres i menjar a dojo. No est\u00e0 tant lluny del que avui es fa en aquesta estranya barreja castanyada-haloween. De fet van ser els europeus qui en arribar a les terres americanes hi van portar el costum de la festa. Dels naps (m\u00e9s t\u00edpics a les terres europees) es va passar a les carbasses (m\u00e9s f\u00e0cils de cultivar i m\u00e9s apreciades a Am\u00e8rica). De fer-les servir per recipient per les espelmes a decorar-les amb enigm\u00e0tiques cares. De deixar els racons bruts per les \u00e0nimes a decorar amb teranyines les cases. De disfressar-se amb robes velles per celebrar l’entrada als sis mesos de la foscor, a disfressar-se de zombi o de capell\u00e0.<\/p>\n

Per\u00f2 sigui com sigui, castanyes, galetes de moniatos, bunyols, pa de figues, panellets, Ossos de Sant <\/span>s\u00f3n la superviv\u00e8ncia dels antics \u201cpans d\u2019\u00e0nimes\u201d que tenien la qualitat d\u2019acumular en\u00a0<\/span>la seva subst\u00e0ncia totes les benediccions de l\u2019her\u00e8ncia familiar. Una part es\u00a0<\/span>portaven a les tombes dels morts i l\u2019Esgl\u00e9sia cat\u00f2lica hi va lluitar aferrissadament\u00a0<\/span>considerant-ho diab\u00f2lic (avui s\u2019hi porten flors a les tombes per Tots Sants). A\u00a0<\/span>Catalunya celebrem la Castanyada o a Ast\u00faries, Cant\u00e0bria, Gal\u00edcia, Lle\u00f3 i\u00a0<\/span>Extremadura es celebra el Magosto.<\/span><\/p>\n

No hi hauria d’haver una Castanyada versus Halloween<\/strong>, sin\u00f3 comprendre que l’origen \u00e9s el mateix, per\u00f2 sense tant de marketing.<\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

Marta Herv\u00e0s Sol\u00e0<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

ORIGEN DE LES FESTES DE LA TARDOR
\nAquest estiu he tingut l’oportunitat de descobrir un llibre que m’ha fascinat, gr\u00e0cies al treball de recerca que el meu fill est\u00e0 fent pel segon curs de Batxillerat. De fet, m’ha perm\u00e9s canviar la mirada respecte les festes tradicionals… Llegeix m\u00e9s\u00bb<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":12,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_bbp_topic_count":0,"_bbp_reply_count":0,"_bbp_total_topic_count":0,"_bbp_total_reply_count":0,"_bbp_voice_count":0,"_bbp_anonymous_reply_count":0,"_bbp_topic_count_hidden":0,"_bbp_reply_count_hidden":0,"_bbp_forum_subforum_count":0,"footnotes":""},"categories":[500],"tags":[],"class_list":["post-27599","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-23-24aa5e"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/escolamartamata\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/27599","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/escolamartamata\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/escolamartamata\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/escolamartamata\/wp-json\/wp\/v2\/users\/12"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/escolamartamata\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=27599"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/escolamartamata\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/27599\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":27601,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/escolamartamata\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/27599\/revisions\/27601"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/escolamartamata\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=27599"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/escolamartamata\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=27599"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/escolamartamata\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=27599"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}