El nostre conte passa en un poble semblant a Vilanova… Aquest poble és ple de cases distribuïdes en carrers, carreteres per on hi circulen cotxes i autobusos, un trenet, farmàcia i altres botigues, un hospital, dues escoles, un gran parc a prop del bosc i un riu que va a parar al mar. Ens agrada dibuixar tot això entre tots i totes. Ens divertim enganxant les nostres produccions i veient com creix i llueix després d’haver-ho pintat tot amb la delicadesa de les aquarel.les.
Amb el poble ja definit i representat al nostre passadís, ens decidim a començar a interpretar dos escenaris pel nostre conte mitjançant l’expressió i el moviment: un terratrèmol i l’univers ple de pols i engrunes. Tot plegat deriva de la ràbia incontrolable que sent el nostre personatge i que acaba provocant fenòmens d’aquesta magnitud. Aprofitem l’estona de psico de la setmana per construir amb les escumes el poble i, mentre els habitants (nosaltres) hi passegem i hi juguem amb tranquil.litat, ens sorprèn el terratrèmol. Parlem de com deu ser això que es mogui el terra de cop i volta, la por i la inestabilitat del nostre cos i dels edificis que comencen a caure a prop nostre.
Divendres tarda l’aula de Tanits és lliure i podem aprofitar que l’han enfosquit per reproduir la foscor de l’univers que també volem representar. Les mestres ens porten una sorpresa: retallets de paper triturat que servirà per fer volar i imaginar-nos la pols de l’espai. Primerament ens relaxem estirats a terra mentre deixem que ens llencin al damunt les engrunes que brillen amb la llum ultravioleta. Després aprofitem per jugar-hi i fer-les volar nosaltres. La tarda en aquest espai màgic ens passa volant.
Haureu d’esperar un temps per veure’n els vídeos!
Comentaris recents