BALLEM LA CANÇÓ “ROMA” DELS MANEL

Les estones de percussió corporal amb el Kike Cuadros han donat per molt i mooolt però aquesta setmana ja ens hem hagut d’acomiadar ja que ha estat la darrera sessió… Tot i que esperem que només sigui fins al curs vinent!

I quina millor manera de fer-ho que amb la seva ajuda per tal d’expressar amb el nostre cos una cançó fantàstica que hem estat treballant en el nostre projecte d’aula, la de “Roma” del grup Manel. Com ja us havíem avançat, fa dies que treballem la seva lletra a les estones de música i ens explica una història d’allò més bonica, la qual hem pogut representar corporalment!

Ens ha quedat una coreografia preciosa… I aquí us la deixem! 😍😍

KIKE, MIL GRÀCIES PER L’AJUDA! Com ja et vam dir ahir, et trobarem a faltar! 😘

TANCAMENT PROJECTE “TEMPS ERA TEMPS…”!

Us deixem el vídeo amb el recull de fotografies de la línia del temps i els diorames elaborats al llarg del nostre projecte d’aula “Temps era temps…” juntament amb les nostres reflexions sobre “Què és el temps?” que van veure les nostres famílies a la videotrucada del tancament del projecte.

La situació actual no ens ha permès mostrar la feina feta de manera presencial però esperem que mitjançant aquest vídeo pugueu tenir una idea de tot el que hem estat treballant, que no és poc!

Esperem que us agradi… Escolteu amb molta atenció i gaudiu! 😊

AAHH! I necessitareu un lector de codis QR per saber una mica més dels diferents diorames! 😉

Preparem el tancament de “Temps era temps…”

Aquests darrers dies, les Alícies hem estat endinsades en el tancament del nostre projecte d’aula “Temps era temps…”!

Un cop acabats els diorames que havíem decidit, ens hem posat a pensar en com volíem mostrar el nostre treball a la resta de la comunitat educativa. Teníem clar que havíem de treure la nostra línia del temps de la classe i exposar-la! Entre tots i totes hem pensat quin podia ser el millor lloc i hem anat compartint les nostres idees. “El vestíbul, el passadís, la pista de l’escola…” Finalment decidim que la pista de l’escola és un bon lloc per posar-la, baixem i prenem mesures per tal de comprovar que hi cap i ens posem en marxa. Per grups anem baixant per col·locar tot el que necessitem per l’exposició mentre l’altre grup va preparant rètols diversos que acompanyaran a la línia i els diorames. Per tal d’explicar els diorames preparem per parelles uns textos que donen més informació però, enlloc d’imprimir-los i col·locar-los al costat, decidim enllaçar-los amb codis QR (tot un descobriment gràcies a la pandèmia!…). Un cop tenim a punt l’exposició convidem a la resta de les classes per mitjà d’un e-mail!

El covid i les mesures establertes ens han fet replantejar-nos aquest final doncs nosaltres el que volíem era poder obrir les portes de l’escola i que les nostres famílies poguessin veure en directe la nostra feina. Com no ha estat possible… ens posem a pensar i a reinventar aquest tancament! En breu les nostres famílies, mitjançant una videotrucada, podran gaudir del nostre projecte i de la feina feta!

JOCS A LA ROMANA!

Com jugaven els nens i nenes romans a l’Edat Antiga? Doncs ho hem descobert en les últimes sessions d’Educació Física! Arran del nostre projecte d’aula “Temps era temps”, les Alícies hem conegut jocs romans com el “joc de les pinces”, el “joc dels gladiadors”, el “joc de la corda”, el “joc de les caniques” o el “haspastrum”. Aquest últim seria el predecessor del futbol americà!

Tots aquests jocs parteixen d’una manera diferent de jugar, on el “cos a cos”, la força i la resistència són molt importants, ja siguin a nivell individual o de grup i que impliquen poc material. En tot moment hem tingut les normes del joc ben clares per tal de jugar correctament i poder gaudir amb els nostres companys i companyes.

Seguirem coneixent més jocs!

Les edats de la Història

La setmana anterior, quan parlavem de totes aquestes civilitzacions antigues que ens tenen tan fascinats, una Alícia va comentar que eren pobles que vivien a l’Edat Antiga. “Edat Antiga?”, molts i moltes vam preguntar. Ràpidament alguns van sospitar que es tractava d’un temps, igual que l’Edat de Gel o l’Edat dels Metalls que ja ens havien sortit mesos enrere. D’altres preguntes van anar sorgint i, llavors, l’Erika va recordar una feina que va fer a casa seva on apareixia “l’Edat Mitjana”… Entre tots i totes vam anar fent hipòtesis i un dubte va agafar pes: “I ara, en quina edat vivim?”. Vam acordar que aquesta recerca la fariem a casa amb l’ajuda de les nostres famílies.

Aquesta setmana, amb les nostres recerques fetes, ens hem trobat a la rotllana per posar en comú tota la informació trobada. Posar-nos d’acord ha estat fàcil ja que la informació trobada era la mateixa, algun any ens ha fet ballar el cap una mica però hem fet servir la lògica i ràpidament hem arribar a un conscens. Ara ja sabem en quina edat vivim, el Felip ho tenia molt clar: “A l’Edat Contemporània!”. També hem descobert que l’Erika tenia raó amb l’Edat Mitjana i, que pel mig, encara ens faltava una altra per descobrir, l’Edat Moderna. Anem fent anotacions a la pissarra i ho deixem tot ben escrit i amb ordre: Edat Antiga – Edat Mitjana – Edat Moderna – Edat Contemporània. Alhora anotem els anys on comencen i acaben així com alguns fets importants en la història que marquen aquests canvis entre les edats (La caiguda de l’Imperi Romà, el descobriment d’Amèrica i la Revolució Industrial).

Aquesta troballa ens ha obligat a fer canvis en la nostra línia del temps de la classe que ens facilitaran entendre una mica millor aquest pas del temps. Hem tornat a marcar els anys canviant les pinces per tires de colors, ara cada color representa una edat de la història.

Un altre canvi que se’ns ha plantejat ha estat l’inici de l’Edat Antiga i, per tant, l’inici de la Història. Sabíem que el descobriment de l’escriptura era el fet que marcava aquest inici i, molts de nosaltres, ho relacionavem amb el nus i l’any 1, és fàcil recordar-ho així! Però gràcies a la nostra recerca i a un vídeo sobre l’escriptura que hem vist aquesta setmana ara sabem que això no és així.

En el vídeo hem pogut escoltar i veure que les primeres escriptures van donar-se a Mesopotamia, un poble anomenat Sumeris, i ho feien a través d’uns símbols anomenats pictogrames o ideogrames. També els Egipcis amb els seus jeroglífics, poc després, van deixar empremta amb la seva escriptura. Tot plegat ens ajuda a fer canvis i a establir en la nostra línia del temps l’inici de la Història i de l’Edat Antiga cap al 3500 aE (aproximadament). Alhora, situem Mesopotamia i aquests pobles al nostre mapa!

GAUDIM DE LES AVENTURES DE L’ASTÈRIX I L’OBÈLIX!

Com ja us havíem explicat anteriorment, arrel de la pel·lícula “Astèrix i Cleopatra” ens hem endinsat en el món dels còmics i les aventures d’Astèrix i Obèlix a l’Edat Antiga! ENS ENCANTEN! Cada matí a la lectura matinal aprofitem per llegir-los i fer-nos preguntes!

Alguns de nosaltres hem aprofitat Sant Jordi per comprar-nos alguns dels seus còmics i ensenyar-los als nostres companys i companyes i d’altres gaudim de la col·lecció que tenim a la nostra aula. Ens hem adonat que hi ha còmics de fa uns quants anys i d’altres molt actuals! De fet la col.lecció en té 38!

Tots ells comencen igual:

A l’any 50 aC, en un petit poblet de la Gal.lia… El qual Juli Cèsar encara no ha pogut conquistar!

A vegades ens costa una mica entendre de què parlen, ja que utilitzen paraules en llatí molt sovint…

“Cristina! Vero! Què vol dir “Quo Vadis?” I “Per Tutatis?”

Apareixen números romans! XVII és el 17! Mira estan comptant! I, II, III, IV…

Qui són els helvètics? Els que vivien a Helvètia? I els Fenicis? I els Gots?

Estem gaudint molt de les seves aventures i gràcies a ells seguim ampliant el nostre coneixement sobre les civilitzacions antigues, ja que al món no només hi havia romans, gals o egipcis!

Els diorames agafen forma!

Des de que hem començat aquest tercer trimestre, les Alícies ens hem endinsat en la construcció dels diorames amb moltíssimes ganes i il·lusió. Aquest treball és molt important per a nosaltres doncs és el punt clau del nostre repte.

En un primer moment vam decidir entre tots i totes quins diorames volíem construir i ens vam organitzar en petits grups. Cada grup s’ha fet càrrec d’un dels diorames i plegats pensem com ens l’imaginem i compartim les nostres idees. Aquesta és la part més complicada, no sempre és fàcil trobar un punt en comú però és essencial aquest treball i tot un aprenentatge. Per una banda, expressar les nostres idees i defensar-les amb bons arguments; per una altra banda, saber escoltar als altres i entendre altres punts de vista, alhora que ser just/a i cedir si cal per arribar a aconseguir l’objectiu en comú.

Un cop dissenyat el nostre diorama en un esboç i pensat en els materials que necessitem, passem a preparar la caixa, ens distribuim la feina i ens posem a treballar! Mentre treballem ens sorgeixen algunes dificultats però mica en mica les anem resolent, sols o amb l’ajuda de les mestres. Calcular mides i pensar en la proporció entre els elements, fer barreges amb pintura per trobar els colors més adients, provar materials buscant l’estabilitat, repensar objectes per millorar l’esboç previ… mica en mica els diorames van construint-se i ens emocionem al veure els resultats! Entre grups observem als nostres companys i companyes i al veure les seves construccions ens felicitem pel treball aconseguit! Ja queda menys per veure’ls tots acabats…

CONEIXEM LA LLEGENDA DE LA FUNDACIÓ DE ROMA!

Aprofitant Sant Jordi i lligat al nostre projecte d’aula, hem conegut la llegenda de la fundació de Roma, ja que el Xavi Bermúdez ens va donar la data de la seva fundació, però hi ha una història a darrere d’aquesta! I és que no es va fundar tota sola!

Segons la llegenda, els germans Ròmul i Rem, alletats per una lloba al costat del riu Tiber, són trobats per uns pastors que els crien fins que ells es fan grans i decideixen fundar una ciutat. Després de certes disputes entre ells, els déus decideixen que Ròmul sigui el rei i li posa de nom Roma, tot i que Rem no hi està massa d’acord! Així que traspassa el límit marcat pel seu germà. Aquest s’enfada molt i decideix matar a Rem! Això va passar el 21 d’abril de l’any 753 abans de la nostra era

Justament l’endemà… Era 21 d’abril, l’aniversari de la seva fundació i ens en vam adonar!!! QUINA CASUALITAT! El Xavi també ens ho va recordar! Vam aprofitar l’avinentesa per comptar entre tots a la pissarra i amb una suma en aranya quants anys han passat des de llavors… Exactament 2774 anys! Quin descobriment!

Després d’això, vam analitzar la llegenda, pensant què podia ser veritat, com la data exacta de la fundació, l’existència dels 2 germans… Però el fet que una lloba els alimentés o que els déus van decidir el destí de qui seria el rei, no ens va acabar de convèncer!

I és el que tenen les llegendes, que mai sabem què és el realment veritable i el que no…

Amb aquesta llegenda ja sabem una mica més de l’Edat Antiga, concretament dels romans, de l’origen de la seva ciutat i d’un dels seus emblemes… La lloba alimentant als germans Ròmul i Rem!

Una trobada, moltes respostes i… un nou dubte se’ns presenta!

El dilluns vam trobar-nos amb el Xavi Bermúdez a la zona de picnic de l’EcoVilanova, al Parc Fluvial. Vam citar-nos allà per diverses raons però sobretot per la vista que teniem just davant…

En rotllana i asseguts sobre l’herba, vam fer les preguntes al Xavi que va escoltar-les i respondre-les totes de manera clara i entendora. També va aprofitar per explicar-nos altres aspectes interessants de l’època dels romans que nosaltres vam anotar als fulls que portavem a les nostres carpetes d’excursió.

Una de les nostres preguntes era sobre el Vilar del Met i va fer-nos mirar just al turó que teniem davant per explicar-nos que allà era el lloc on estava. Amb el pas dels anys ha quedat tapat per terra però han trobat trossets de ceràmica que demostren que allà haurien viscut els romans. Va ensenyar-nos un llibre i un còmic on ho expliquen molt bé, i ara nosaltres els buscarem per poder tenir-los a la classe.

Moltes gràcies Xavi per la teva ajuda!

Després de la visita del Xavi vam aprofitar per quedar-nos al bosc a jugar, abans però, vam apropar-nos fins al Vilar del Met i veure que ara és un gran camp sembrat de blat. El camí fins al turó ens va fer recordar un bosquet que queda just de camí, un espai on ja vam jugar l’última vegada i on vam poder gaudir de mil aventures! Així que vam demanar a les mestres si podiem repetir i quedar-nos-hi a dinar i a jugar. Dit i fet, vam acabar el dia en aquell indret que tant ens agrada i… qui sap, potser fa 2000 anys també uns nens i nenes romans jugaven allà i gaudiem com nosaltres ara!

L’endemà a la classe vam recordar les preguntes i les respostes que haviem resolt gràcies al Xavi. Ens adonem que comencem a saber moltes coses d’aquella època i decidim deixar constància a la nostra línia del temps de les dates que el Xavi va compartir amb nosaltres; l’any 753 aE (quan es funda Roma) i l’any 218 aE (quan els romans van estar a Vilanova). I junts decidim calcular els anys que havien passat entre una data i l’altra, ens adonem que és una resta i la fem “en aranya” a la pissarra…

Per altra banda, al nostre mapa de la classe, ubiquem unes imatges petites dels personatges que hem descobert aquestes darreres setmanes per tal de fer més comprensible aquest temps i posar “cara” a les civilitzacions de l’època. Egipcis, romans, gals i íbers, ja els tenim al nostre mapa ben col·locats!

I mirant el nostre mapa se’ns presenta una altra pregunta, “Què passava a la resta del món? No hi vivia ningú?”… Ja tenim una altra investigació entre mans!

ASTÈRIX I CLEOPATRA!

La cosa no només va de romans! Les Alícies hem conegut als personatges Astèrix i Obèlix, que viuen a la Gàl·lia i van conviure amb els egipcis i els romans, gràcies a la pel·lícula “Astèrix i Cleopatra”, la qual ens ha proporcionat molta informació sobre els egipcis: com vivien, construïen, vestien, escrivien… Coses que encara no sabiem del tot!

La història ens parla de Cleopatra, una reina que encarrega al seu arquitecte Numerobis que construeixi un palau per a Juli Cèsar, un romà en 3 mesos. Davant el repte, viatja a la Gàl·lia, on Panoràmix, Astèrix i Obèlix decideixen viatjar a Alexandria per ajudar-lo. Un cop hem acabat de veure-la, hem conversat sobre tot el que hem vist, què hem après i de que ens pot servir tot el que hem descobert.

Sabem que es tracten d’uns dibuixos més antics però molt divertits, encara que a vegades siguin exagerats! Alguns de nosaltres si que sabiem qui són, ja que al final de la pel·lícula descobrim que surten d’un còmic i n’hem portat algun per ensenyar-lo als companys i companyes! De fet la Cristina ens ha portat uns quants de la col·lecció per a la nostra biblioteca d’aula! 📚📚📚

Hem aprofitat l’avinentesa per fer una tira còmica sobre la història que acabàvem de conèixer! Tot analitzant una tira còmica d’ells mateixos, observant com escriure a les bafarades, com dibuixar els personatges, parant atenció a les exclamacions… Hem triat el moment que més ens ha cridat l’atenció per tal de fer-ne una! Ben aviat veureu els resultats!