Us presentem el nostre conte “El misteri de les pintures rupestres” que hem pensat, creat, escrit i dirigit entre totes les Alícies per celebrar aquest Sant Jordi!
Un conte al qual hem dedicat moltes estones i il·lusió, pensant en el personatge de la nostra aula i el projecte “Temps era temps…” que tant estem gaudint!
Esperem que us agradi!
FELIÇ SANT JORDI! 😘🌹📚
El dilluns 12 i el dijous 15 el David i el Yago van fer 8 anys! 🎂🎂🎂🎂🎂🎂🎂🎂
Com sempre les Alícies els vam felicitar i vam escoltar què és el que havien dibuixat a la seva targeta. Finalment, van triar a dos companys per tal que els hi fessin 8 tibadetes i ells dos són tan amics que es van tibar de les orelles mútuament! 😊
El David ho va tenir més fàcil per penjar la seva targeta però el Yago va necessitar un cop de mà… 😉😉
En l’última sessió d’Educació Física ens vam endinsar en el món dels esports, concretament en el bàsquet i el futbol, els quals molts de nosaltres ens agraden molt però no sempre hi juguem.
A la pista vam fer 4 espais i en cadascun d’ells hi havia una cosa diferent: en una canasta un partit de 3×3 de bàsquet i en l’altra el joc del 21, en el qual has d’encistellar la pilota des d’on ha caigut. Per cada cistella tens 2 punts. Com que no teníem massa estona, el vam adaptar a 10. A l’altra banda, en una de les porteries vam fer un 3×3 de futbol amb l’ajuda de l’Arnau i en l’altre el joc del ràpid, que consisteix en xutar la pilota i marcar gol, en cas contrari, passem a ser porters i ho serem fins que parem la pilota!
En grups de 4 vam anar passant per cada espai, tot gaudint del joc! ⚽🏀
Les Alícies seguim creixent i aquest mes de Març ha estat el torn del Biel, la Carla i la Leire!
Aixequen un dit més i ja són 8 els anys que suma que cadascú d’ells/es. La resta d’Alícies els hem acompanyat celebrant amb ells el seu dia, com sempre fem… tibades d’orelles assegurada i cartellet penjat al racó dels Mitjans que fan anys!
Per molts anys Biel, Carla i Leire!
Després de molt esperar a causa del temps, els Rovellons, les Alícies i les Tanits hem pogut anar al Parc Fluvial a fer la Covidcross! Tot mantenint les distàncies, ens hem pogut animar els uns als altres, la qual cosa ens ha anat molt bé per tal de seguir corrent i arribar a la meta! Tots ho hem fet el millor possible, amb moltes ganes i motivació per tal d’acabar la cursa! 👌👌👌
Els Rovellons i les Alícies vam córrer 600m i les Tanits 1km! A l’arribar, ens han recollit les medalles per tal de veure amb quin ordre arribàvem i apuntar el nostre temps. Tot seguit hem recuperat energies tot esmorzant i sobretot bevent molt aigua!
La resta del dia l’hem passat gaudint de la natura i dels nostres companys i companyes d’aula, tot jugant i descobrint el bosc! Us deixem uns quantes fotografies i la resta les teniu a la carpeta compartida del Drive!
Sempre ens agrada començar les estones de música amb una coreografia que ens ajudi a situar-nos i a començar amb bon peu la sessió!
Les Alícies n’hem après una de nova, la de la dansa “Samoth” del grup de mestres DansaAra. Prové d’Israel i gràcies a la qual hem conegut un nou estil de dansa, comptant el passos, seguint el ritme i treballant la coordinació.
També ens hem adonat que el treball en grup és molt important per tal de mantenir la rotllana, estar concentrats i anar tots a la una.
La voleu veure? ENS HA SORTIT MOLT BÉ! 😎
Aquestes dues darreres setmanes les Alícies hem dedicat l’estona d’Educació Física a realitzar jocs cooperatius. Jugar ens encanta i descobrir nous jocs sempre ens emociona d’una manera especial. Aquest cop però, el jugar implicava alguna cosa més.
Cooperatius, què vol dir?
Jugar junts, en equip, plegats… sempre ho fem! Però ens agrada competir entre nosaltres i normalment aquest component sempre hi és present. Aquestes setmanes no. Jugar de manera cooperativa ha implicat jugar junts i en equip per tal de “guanyar” tots i totes, o dit d’una altra manera, ens hem necessitat tots i totes per aconseguir la fita.
Crear la paraula Alícies amb el nostre cos, “Creuar el riu” amb 3 fulls de paper de diari, el joc de les cadires cooperatiu, “Tots a l’illa”, les 4 cantonades cooperatives, “El pantà humà”,… han estat alguns dels jocs que ens han ajudat a entendre que… si ens ajudem i treballem plegats, no hi ha repte que no poguem aconseguir!
Aquesta setmana les Alícies ens hem centrat en una proposta que ens ha arribat des de la Comissió de Biblioteca: preparar un conte per compartir amb la resta de l’escola per Sant Jordi!
En una primera conversa vam compartir les primeres idees que ens venien a la ment, d’imaginació no ens manca i ràpidament van sortir propostes ben interessants. Per tal de posar-nos d’acord vam anar defensant les nostres aportacions fins a arribar a un concens sobre la idea general. No volem fer “spoiler”, volem conservar l’efecte sorpresa però us podem avançar que el personatge de la classe i el nostre projecte d’aula tenen molt a veure.
Després d’aquella conversa, en una sessió posterior, veiem dos contes ben diferents de la Caputxeta Vermella; un era el tradicional però il·lustrat per una Mà de contes, i l’altre “El llop i la caputxeta, la història mai explicada”. La idea, a banda d’inspirar-nos, era analitzar aquests contes i adonar-nos dels aspectes més importants que ha de tenir una bona història. Ens adonem que cal pensar bé en els personatges, introduir bé l’argument, trobar un embolic-problema (nus) i un bon final! Caldrà tenir present també quin tipus d’història volem, i nosaltres tenim clar que la volem interessant i d’aventures!
Mentre acabem la idea general del nostre conte de manera oral, compaginem la feina amb la de crear els personatges amb plastelina, els escenaris sobre cartró i amb pintura, i anem desenvolupant la nostra història per parelles amb l’ajuda dels Chromebooks.
El Manolé és l’Alícia més gran de la classe! I és que el 4 de febrer va fer 8 anys!
Ho vam celebrar més tard de lo esperat però va valdre la pena per la tibada d’orelles que li van fer el Biel i el Yago!
Ja frisava per penjar la seva targeta a “Anem creixent…”!
MANOLÉ, MOLTES FELICITATS!!! 🥳🥳🥳
Les estones dels dijous al matí les dediquem a la sistematització de propostes que ens ajuden a seguir millorant les competències tant de l’àmbit lingüístic com del matemàtic. En aquestes estones trobem activitats diverses que podem anar fent al nostre ritme, individualment, per parelles o en petits grups; l’única premisa a complir és la de passar per totes! Això de poder triar per on començar i per on seguir, ajudar-nos entre nosaltres i la varietat que podem trobar… ens encanta alhora que ens ajuda a seguir fent-nos autònoms, gestionar bé el nostre temps de treball, saber demanar o donar ajuda i ser conscients del punt on ens trobem a nivell d’aprenentatges.
Aquestes darreres setmanes però, hem necessitat aquestes sessions de sistematització per poder resoldre algunes qüestions que teníem sobre la taula, en diem “sociabilitzar l’aprenentatge” ja que totes i tots plegats posem en comú les nostres idees alhora que utilitzem les nostres habilitats i capacitats per resoldre una pregunta o repte que necessitem per seguir avançant. Una d’aquestes qüestions que teníem està relacionada directament amb la nostra participació a la CòvidCross del pròxim 22 de Febrer al Parc Fluvial. Resulta que les Alícies hem volgut “entrenar-nos” una mica abans d’aquesta cursa i aprendre a regular el nostre cos i la nostra activitat física. Sabem que la distància a córrer serà la de 600 metres, a nosaltres ens sembla moltíssim!, però no sabem si a la pista de la nostra escola podem entrenar aquesta distància.
El primer que hem hagut de fer ha estat mesurar la pista! Ho hem fet amb un peu mètric, un instrument de mesura que hem vist per primera vegada però molt fàcil de fer servir. Ens hem guiat per les línies blanques i entre tots hem anat mesurant trossets de pista. Amb totes les mesures fetes hem arribat a l’aula i hem pensat què podríem fer. Amb un plànol de l’escola hem situat la pista i hem marcat el recorregut que volem fer, després hem calculat el total de metres que sumen les nostres mesures fetes amb el peu mètric. “Hem d’ajuntar tots aquests números”, “Si, sumar”… Com teníem 10 mides per sumar ho hem fet descomposant els números, hem sumat totes les desenes per una banda i hem deixat per després les unitats. Ens hem adonat que teníem diversos 3 i 4… “Si agafem dos números 3 i un 4, tenim un altre 10”… i mica en mica hem arribat al total… “Una volta a la pista per les línies blanques són 120 metres!”
Tenim clar que 120 metres no són 600 metres, així que amb una volta només no podem entrenar. “I quantes voltes haurem de fer per poder entrenar 600 metres?”, preguntem. Cadascú fa la seva hipòtesis però sabem que no podem deixar-ho en conjectures… ho hem de calcular. Algú proposa sumar dos vegades el 120 perquè així sabrem quant seran dues voltes… tornem a descomposar, sumem el 100 amb el 100, el 20 amb el 20… alguns ho fan directament 120 + 120… 240! Encara no són 600!… Per parelles hem anat imaginant voltes i hem seguit calculant, finalment hem arribat a la conclusió que necessitem fer 5 voltes a la pista per poder entrenar.
