Ara ja sabem com volem la porta, així que medim i marquem totes les ratlles per on volem que el Toni ens ajudi a tallar-la.
Un cop totes tenim clar per on volem tallar les fustes, anem al taller del Toni. Ens ensenya com talla les fustes de la porta.
I… Ho emprovem! Ens quadra tot! Així que ja podem començar a enganxar les fustes i preparar-la per decorar-la com hem decidit.
Quin munt de material que hem portat!! Ara tenim molta feina a pensar bé com la volem, a partir ja del material que tenim.
Així que en petit grup, fem uns dissenys, a partir del material i també de les portes fetes anteriorment individuals. Uns dibuixos que després ens ensenyem entre totes i tots per saber com ens imaginem aquesta porta. Després de pensar i adonar-nos del munt d’idees que tenim, algunes de semblants i altres de ben curioses i diferents, pensem que si només en volem fer una, cal que ens posem d’acord. Per fer-ho decidim que hem de votar!
COM VOLEM LA PORTA? VOTEM!
Ep! Us heu fixat perquè hem passat de decidir que volíem que fos una porta de 30 centímetres a una de 41cm?
Us ho expliquem! Resulta que al decidir que volíem que la porta s’aguantés amb una cadira, ja que volem que s’hi pugui passar per dins, vam demanar al Toni Tostado que ens portés una cadira. I medint i emprovant fustes a la cadira, ens adonem que estèticament no ens acaba de convèncer que sigui de 30cm, ja que sobra espai. Així que com que ha de ser la nostra porta i la podem escollir, preferim que siqui un quadrat de 41cm X 41 cm.
Després de tenir clar què són trenta centímetres i haver-ho comprovat, ens toca construir la porta!
Debatent i discutint una mica, vam arribar a la conclusió que el que volem és crear-ne només una entre totes i tots, de manera que calia que ens poséssim d’acord en com.
Primer vam fer uns dissenys individuals, on cadascú, fent de d’il·lustradors de la porta, vam dissenyar la nostra pròpia porta. Unes portes que ens vam ensenyar i vam compartir. Algunes eren quadrades, altres rectangles, però altres tenien formes ben curioses. També n’hi havia de colorins, altres eren del color de la fusta. I fins i tot n’hi havia amb algunes decoracions ben peculiars!
Per posar-nos, doncs, mans a la feina, vam decidir que fins que no tinguéssim el material per construir-la, no podíem acabar de pensar en com volíem que fos la nostra porta, així que mica en mica, animats i emocionats per prendre aquesta decisió algunes Alícies van dir que de casa podien portar materials per construir-la: cartrons, cartolines, fustes grans, fustes petites, goma eva, caixes…
Així que vam decidir que ho portaríem tot a l’escola i una vegada tinguéssim tot el material, tornaríem a prendre més decisions.
I mireu quin munt de material!
Les Alícies hem estat refrescant com havíem deixat el projecte abans de les vacances de Nadal i a la vegada també ens ha anat bé perquè, amb l’ajuda del mapa conceptual de ruta del projecte que tenim a l’aula, també hem posat al dia a la Ivet, que ara que ha tornat, compartirà estones d’aquest projecte amb nosaltres.
Vam veure que ens havíem quedat amb el petit repte de crear una porta de 30 centímetres com la que es troba l’Alícia després de caure pel forat. Això ens ha portat a fer diferents tasques: Primer de tot hem estat refrescant què volia dir 30 centímetres i també què haviem de tenir en compte per mesurar-los. Així que per posar-ho en pràctica hem estat buscant elements de la classe que mesurin 30 centímetres.
Al posar-ho en comú ens hem adonat que la pota de la cadira fa 30 centímetres així que hem volgut comprovar si nosaltres, les Alícies, passem per un espai de 30 centímetres!
Després d’aquestes comprovacions, cadascuna de nosaltres ha dissenyat com s’imagina aquesta porta, fent un dibuix individual, que quan tots i totes l’hem acabat ens els hem ensenyat per posar en comú tot allò que ens imaginem i com volem que sigui. Finalment hem decidit que portarem diferents materials de casa i que la construirem a partir de tot allò que tinguem. Però hi ha una cosa que sí que tenim clara: volem que hi hagi el color fusta, també que hi hagi alguns trossos amb molts colorins i finalment també dibuixos i decoracions.
Quan la tinguem a punt us l’ensenyarem!
“Llavors va descobrir, al darrere d’unes diminutes cortines, una porteta que no devia fer més de trenta centímetres. La clau va encaixar perfectament al pany, i l’Alícia, de genolls, va mirar per veure què hi havia a l’altre costat.”
Després de llegir aquest fragment, les Alícies ens hem preguntat: Com de petita és una porta de trenta centímetres?
És així que al voler donar resposta a aquesta pregunta, hem estat parlant de centímetres, però també de mil·límetres, de regles, de cintes mètriques, de distàncies, de números, ratlletes, palets i espais.
Després d’investigar, mesurar, comprovar, parlar, compartir i reflexionar, primer en petit grup i després tots junts, les característiques dels regles, i els centímetres, hem arribat a unes conclusions:
Això de mesurar ens ha agradat molt, ara tenim ganes de crear una porta de trenta centímetres com la de l’Alícia… Ja us anirem explicant com va!
Aquesta setmana les Alícies hem experimentat per entendre què és LA GRAVETAT.
Per fer aquests experiments hem fet servir el mètode científic que té quatre parts:
Així que en petits grups hem estat contestant les preguntes i fent hipòtesis. I és que voliem saber…
QUÈ CAU ABANS…?
Al fer les hipòtesis ens hem adonat que cada parella o petit grup havia dit coses diferents.
Després tots junts hem fet les comprovacions i finalment hem tret una conclusió. I és que hem entès que si LA GRAVETAT ÉS UNA FORÇA QUE ESTÀ DINS LA TERRA QUE ENS FA QUE NO SORTIM VOLANT I QUE ENS AGUANTEM A LA TERRA I QUE TOT ALLÒ QUE LLENCEM, CAIGUI; hem vist que no depèn del pes el que cau abans sinó que depèn de la forma.
Continuant la lectura del llibre de l’Alícia, hem tingut una conversa que ens portarà feina i és que ha sortit una idea que ens ha cridat molt l’atenció: QUÈ ÉS LA GRAVETAT?
I és que quan l’Alícia cau pel forat, ella mateixa es planteja i a l’altra banda de la Terra els homes i les dones van cap per avall.
Algunes idees que ens han sortit han sigut:
I sobretot també ens hem quedat amb una idea que el Pau ens ha demostrat:
La gravetat fa que quan una cosa pesa més, cau més ràpid.
De moment totes les Alícies tenim moltes ganes de continuar-ne parlant. Així que hem començat a buscar-ne informació per fer-ne entre totes i tots una definició i també l’hem dibuixat i representat amb collage. Però… seguirem investigant!
Aquesta setmana les Alícies ens hem plantejat una pregunta: què necessitem saber per convertir l’aula en el País de les Meravelles?
Per parelles hem estat pensant idees, unes idees que hem estat compartint després en petit grup i finalment amb el grup sencer.
A mesura que hem anat compartint aquestes idees, ens hem adonat que moltes d’elles eren preguntes, unes preguntes que hem anat apuntat i que hem posat al nostre mapa de ruta de la paret de l’aula.
I sabeu del que ens hem adonat?
Moltes d’aquestes preguntes les podrem contestar quan haguem llegit el llibre de l’Alícia al País de les Meravelles, així que el primer que haurem de fer serà llegir!
Les Alícies aquesta setmana hem continuat investigant on pot haver anat a parar l’Alícia quan cau per el forat.
Com que ella es pregunta si anirà a parar a l’altra punta món, hem volgut saber què hi ha. Així que amb l’ajuda de la informació que hem anat portant entre tots i totes i també amb els chromebooks, mapes, boles del món i atlas hem estat buscant alguna resposta.
Tot i això ens han sortit algunes paraules una mica estranyes com antípodes, que encara hem d’acabar d’investigar, així que la setmana que ve ens queda més feina envoltades de mapes i boles.
La setmana passada, llegint el llibre de l’Alícia hi va haver una idea que ens va sorprendre i ens va fer reflexionar una estona: si l’Alícia cau per un forat i ella pensa que potser va a parar a l’altra punta del món, el País de les Meravelles està a l’altra punta del món? Però, què hi ha a l’altra punta del món i on és?
Algunes Alícies van comentar que havia de ser Austràlia, o la Xina perquè estan molt lluny, però també el Marroc està molt lluny! Altres van comentar que el món no té puntes perquè gira i dóna voltes, que en tot cas és l’altra banda o costat del món!
Així que entre aquest munt de preguntes, aquesta setmana, sense haver mirat mapes ni investigat, hem intentat representar en boles de pórex on ens sembla que està l’altra punta del món. Amb les boles, retoladors, xinxetes, agulles, boletes de colors i fils, ho hem intentat representar. La setmana que ve totes les Alícies explicarem com ho hem fet i què hem volgut representar i llavors serà el moment de comprovar-ho: portarem a l’escola informació, mapes, boles del món i llibres que ens ajudin a trobar algunes respostes a les nostres preguntes.
