Fa uns dies vam enllestir la nostra feina del conte col·laboratiu. Van ser dues setmanes molt intenses, en les que vam dedicar gairebé tot el temps del que disposàvem per poder enllestir la nostra introducció…
Aquest és el resultat final dels nostres esforços. Estem molt orgullosos… Llegeix més»
Aquests darrers dies hem estat molt enfeinats!
Primer de tot, vam necessitar descriure cada un dels personatges, donar-los-hi identitat: Quí eren? Com eren? i després posar-nos d’acord en quin seria l’argument del conte, el fil conductor.
Després un grup de Tanits va començar a escriure’l, amb les idees que havien sorgit en la conversa, mentre la resta de companys i companyes començaven a crear les primeres il·lustracions.
La Martina, en Joanoi i en Pompei
La tècnica escollida és com la que utilitza la il·lustradora Anna Llenas, l’autora de contes com “El buit”, “Monstres de colors” o “Si jo fos un gat“. A l’aula tenim un bon grapat de contes que ens poden servir d’inspiració a l’hora de crear les nostres il·lustracions. És una tècnica que requereix molta concentració i un bon polsim de creativitat.
Val a dir que… ens estan quedant unes il·lustracions espectaculars! No sigueu impacients aviat us les ensenyarem!
Tot conte necessita d’uns personatges per a poder ser escrit. Els nostres personatges tenen nom però cada any canvien de forma. Es diuen Joanoi, Martina i Pompei, com ve hem pogut deduir les Tanits, en honor a les tres escoles.
Per crear els personatges del conte hem fet diferents grups. Cada grup era l’encarregat de crear un dels personatges. Després hem presentat cada proposta a la resta de companys i hem intentat arribar a un acord, el que, aparentment, semblava impossible… per norma sempre triem el que nosaltres fem!
La veritat és que aquest procés de tria dels personatges ha estat realment espectacular, les Tanits hem demostrat que estem creixent! Sense necessitat de fer votacions hem pogut arribar a un acord. Algunes Tanits han fet un gran esforç cedint, d’altres han mostrat la seva faceta més sensible demanant incorporar elements dels altres dibuixos… Hem pogut compartir plegats una tarda plena d’emocions!
Així doncs, els personatges seran els següents:
El monstre Joanoi,
la koala Martina
i el gos Pompei
Properament us els presentarem formalment!
Amb l’objecte col·locat ens hem disposat a començar a escriure però… ens hem adonat que per començar-ho a fer necessitem algunes coses…. Les Tanits ens hem preguntat “QUÈ NECESSITA UN CONTE?”
Tot conversant hem anat creant un mapa, ens encanta ordenar les nostres idees d’aquesta manera i comencem a ser autèntics experts. El primer que hem fet és apuntar les idees i paraules que han anat sorgint en papers, després les hem col·locat a la pissarra i les hem intentat ordenar i, un cop mig ordenades, ens hem atrevit a escriure-ho al paper que tenim reservat a l’aula al treball del conte col·lectiu. Hi hem dedicat força temps però estem molt satisfets del resultat final.
Portem dies parlant del conte col·lectiu i la seva maleta. A dins la maleta cada aula de tercer de les escoles de Vilanova del Camí (Joan Margall, Pompeu Fabra i Marta Mata) hi ha de posar un objecte. Aquests objectes serveixen d’inspiració per escriure el conte. Quan vam obrir la maleta hi vam trobar: un peluix, un cofre, uns diamants i una copa de plata. Nosaltres hem estat els encarregats de completar la maleta!
N’hem parlat durant uns dies i ahir vam pendre la decisió. Algunes Tanits van fer diferents propostes. No es tractava només de proposar un objecte sinó que calia argumentar el motiu pel qual era un bon objecte per a completar la maleta.
Unes monedes, uns daus, una clau, un cavall…
Tot dialogant vam anar descartant objectes. Al final, gairebé per majoria absoluta, vam decidir que l’objecte que millor s’adaptava a les nostres necessitats i millor complementava la maleta era…
LA CLAU!
Ara, si… estem preparats per començar a escriure…
ENS POSEM EL BARRET D’ESCRIPTORS I IL·LUSTRADORS!
Seguirem informant…
Fa uns dies va aparèixer a l’aula de les Tanits un objecte misteriós. Estava tapat, amb una tela vermella llampant. Tot i així, vam tenir clar de que es tractava: 
La maleta viatgera del conte col·lectiu dels nens i nenes de 3r de Vilanova del Camí
Tot i així, no en sabíem gaire cosa. Com era aquesta maleta? Què hi havia dins? Per què seriva? La curiositat anava creixent, les Tanits volíem aixecar aquella tela que la cobria i començar donar respostes a totes les preguntes que ens venien al cap.
Abans de deixar-la al descobert, vam aprofitar per deixar anar la nostra imaginació tot responent a les preguntes que ens havíem anat fent. En aquesta ocasió, com que era el que crèiem, tot s’hi valia, i en això les Tanits som unes expertes!
Mica en mica, vam anar descobrint i donant resposta a les nostres curiositats. Al final del dia, teníem clar com era la maleta, què hi havia dins i fins i tot, per a què servien tots aquells objectes. A més a més, ens vam adonar que n’hi faltava un… EL NOSTRE!
Les Tanits hem de posar un objecte a dins la maleta viatgera. Ha de ser original i que pugui servir d’inspiració…
Què hi posem Tanits?
