LA RÀBIA SOTA CONTROL

Portem un temps parlant d’una temàtica comuna a l’hora del conte: La Ràbia. En un moment o altre tots la sentim, grans i petits, tot i que és clar, uns saben controlar-la més que altres. Notem com ens neix més o menys des del melic i va pujant panxa amunt, fins arribar al pit i llavors escopim males paraules, crits terribles, fins a transformar la nostra cara, la nostra persona.

Aquesta emoció en els contes adopta formes i expressions ben diverses que ens ajuden a distingir-la i a prendre més consciència de la força perillosa que suposa. Ens podem convertir en dracs, en volcans, podem escopir monstres… Però quines estratègies o solucions tenim per reduir-la? Això és el que estem treballant i practicant els Pinotxos en molts moments de cada setmana.

Primer de tot hem descobert que cal reconèixer-la identificar-la, notar-la i sentir-la, moment clau per començar a utilitzar alguna de les pràctiques: comptar lentament, respirar profundament deixant anar l’aire a poc a poc, recitar el Satanama acompanyant-lo del moviment de coordinació dels dits, pensar en alguna cosa que ens mantingui la ment ocupada, com ara recordar el nom de tots els companys de classe…

Relacionat amb tot aquest treball, hem inventat una coreografia que, cada dia després del pati, practiquem amb la mateixa música, ja que moltes vegades tornem enrabiats pel què ens ha passat i ens cal relaxar-nos per seguir treballant. Us deixem l’enllaç de la cançó perquè la pugueu utilitzar a casa. Us recomanem que la poseu i la practiqueu amb els vostres fills i filles, coincidint amb un moment semblant del dia,  per tal que els infants la integrin i reconeguin l’estona que la balleu com un hàbit més per anar treballant l’autocontrol.

ENCETEM DUES PROPOSTES D’APRENENTATGE

Les propostes d’aprenentatge ens ajuden a treballar de forma autònoma i amb iniciativa així que, des de que aquestes van engegar, ens sentim menys dependents de la figura de l’adult i més madurs i madures. Ja som capaços i capaces d’assolir el repte que ens suposa cada proposta i alhora gaudir de cada activitat.

Aquest mes, iniciem dues propostes d’aprenentatge noves:

  • Pintura en cavallet.
  • Construcció amb plastilina i altres materials.

Després de l’èxit dels dibuixos en cavallet amb retoladors i plastidecors, en la primera proposta hem fet un pas més i ara ens endinsem en la pintura amb pinzell. El repte és fer una creació pròpia, jugant amb els colors i donant vida al paper. També hem començat a provar de posar el nostre nom a cada creació, com fan els artistes. Disposem de diversos pots amb diferents colors (que de moment no podem barrejar), de pinzells i un paper en blanc, on l’única consigna és crear. Aquestes obres d’art ens les emportarem a casa un cop s’assequin, per a que podeu valorar les nostres pintures.

En la segona proposta, elaborarem construccions amb plastilina i altres materials, com són pals, macarrons, cordills, etc. En aquesta activitat tenim el repte de crear una construcció fràgil en la que precisem d’una manipulació delicada. Per tant, estarem exercitant la motricitat fina i la pinça, i d’aquesta forma agafarem força i precisió en les nostres mans i dits. Les creacions seran lliures i deixarem volar la nostra imaginació per tal d’elaborar construccions cada vegada més complexes i originals. Aquestes creacions també ens les endurem a casa per a que les admireu.

Anirem penjant fotografies al Drive!

PERQUÈ T’ESTIMO TANT!

L’osset sap moltes coses, però algunes no les comprèn bé. Per això fa preguntes a la seva mare. Però la resposta a la pregunta més important si que la sap…

Avui hem explicat el conte “Perquè t’estimo tant!”, un conte sobre les preguntes que es fan els nens i les nenes i sobre l’amor incondicional.

HI HAVIA UNA VEGADA…

Ahir a la tarda vam conèixer tres contes nous i ens ho vam passar molt bé.

Vam veure a una rateta que escombra l’escaleta de casa seva i que va trobar un dineret. Amb aquest es va comprar un llaç de color rosa, se’l va posa a la cua i va sortir al balcó. Pel carrer passaven un gall, un porc, un ruc i un ase i la van trobar tan bonica que tots es volien casar amb ella. Però la rateta els hi va dir que no, perquè no li agradava com cantaven. Finalment va passa un gat; quan la rateta el va sentir miolar se n’enamora, i es van casar aquella mateixa nit. Però a l’hora de sopar, el gat es va menjar la rateta, perquè no era pas un gat enamorat, sinó un gat molt afamat.

Ens ha agradat molt poder agafar les titelles i representar el conte.

Després vam conèixer a la Rínxols d’or una nena molt bonica que surt a passejar pel bosc i troba una casa de fusta. Com que és molt curiosa hi entra i es menja un bol de sopa, trenca una cadira sense voler i, finalment, s’adorm. Quan tornen els amos de la casa, els tres óssos, ella s’espanta i se’n va corrent.

Per acabar vam descobrir el conte “Fem una festa” on vam observar els animals. Quins eren diferents, quins anaven a la festa… Amb l’ajuda de tots els patufets i patufetes vam aconseguir esbrinar-ho.

 

ANEM A LA LUDOTECA

Aquest divendres hem passat tot el matí a la ludoteca de Vilanova. Hem anat caminant, ja que està molt a prop de l’escola i hem arribat ben d’hora. Un cop allà, les monitores de la ludoteca ens han explicat el seu funcionament:

  • Podem jugar amb tot, però respectant el material.
  • Hem de compartir.
  • En finalitzar, hem de guardar el material al seu lloc.

Ha estat una estona genial, ja que hem pogut jugar amb les joguines del mercat, els trens, la perruqueria, el castell, els cotxes, els animals, els dinosaures, les disfresses,…

Després hem esmorzat, més ràpid que mai, ja que volíem continuar jugant. Quan hem acabat de menjar, hem pogut sortir al pati. Allà ens hem trobat novament amb un munt de joguines (bicicletes, camions, una pilota,…) i nous espais per córrer i jugar (el sorral, la pista de futbol, la cuineta, la rampa de fusta,…).

Se’ns ha passat el matí volant i hem tornat a l’escola amb moltíssimes ganes d’explicar-vos-ho tot, així que ja podeu visitar el Drive per veure tootes les fotografies!

 

L’AMÀLIA ENS EXPLICA CONTES

Avui l’Amàlia ens ha explicat dos conte. “Un llibre” de Hervé Tullet és un llibre joc en el qual els infants hi poden interactuar. A la primera pàgina hi ha un punt groc i una instrucció: “Toca el punt!”. Quan passes pàgina, amb la màgia dels patufets el punt es duplica. I, seguint les instruccions, es triplica, canvia de color, es torna a multiplicar, es barregen els punts, s’apaguen els llums, els punts marxen del llibre, etc.

 

Desprès hem conegut el conte “QUE VE EL LLOP!” . A vegades no tot és el què sembla… A la caseta del cérvol arriba el conill ben esbojarrat perquè ha vingut corrents i de lluny ha vist el llop que s’acostava. El cérvol el deixa passar dins la casa i després també hi arriben el porquet i l’osset. Fins que arriba el llop… i quan obre la porta tots criden SORPRESA! L’hi han preparat una festa al Llop pel seu aniversari. A partir d’aquest conte hem pogut veure que el llop no ha de ser dolent sempre i també pot ser un amic.

LECTURA MATINAL DEL SEGON TRIMESTRE

A la classe del Patufet, la lectura matinal és tot un èxit. Estem molt contents i contentes de que ens acompanyeu cada matí en aquest moment d’aprenentatge i de socialització. És una estona molt especial en la que entenem la lectura com un espai agradable i per compartir la màgia dels llibres.

Esperem que vosaltres, mares, pares, àvies, àvies,… gaudiu igualment d’aquesta activitat tan especial i que continueu aquesta tradició durant tota la nostra etapa educativa. Us agraïm sincerament el vostre recolzament i esperem que continueu assistint a la lectura matinal amb nosaltres!

Podeu veure més fotografies al Drive.

EL DIA QUE LES CERES DE COLORS VAN DIR PROU

Ha esclatat la revolució a la capsa de ceres d’en Duncan. La vermella es queixa de que la fan treballar massa; la blanca creu que li fan el buit; la negra pateix una crisi d’identitat; i les ceres groga i taronja han signat una pau armada, enfrontades per quin és el color del Sol. Així no hi ha manera! En Duncan vol pintar allò que li agrada però també vol que les seves ceres de colors estiguin contentes.

Avui hem explicat aquest conte “El dia que les ceres de colors van dir prou”. El dia que les ceres de colors van dir prou és una invitació a la creativitat, a mirar el món d’una manera diferent, més enllà de la gama de colors que ens brinda la natura.

Podeu veure més fotografies al Drive

PSICO A PATUFETS: 4 espais

4 espais, diferents materials a cada espai, i la imaginació dels Patufets per crear situacions de joc i aprenentatge sols i en col·laboració amb els altres.

Amb un objecteu, el plaer del joc espontani. Actuar, jugar, pensar… 3 accions, on l’odre no importa, on el gaudi i el plaer per conèixer, per compartir.

“Los primeros pensamientos imaginarios inconscientes son la base a partir de la que toda la dinámica del pensamiento del niño tomará su impulso…”  Bernard Aucouturier