Per tal d’entendre millor el funcionament del sistema digestiu avui hem fet un experiment. Hem reproduït cadascuna de les fases de la digestió:

• Els nostres dits han simulat les dents mastegant el pa, així que hem fet bocinets molt petits.
• Hem afegit aigua per representar la saliva i hem dissolt més el pa amb els dits.
• Després de baixar per un tub, simulant l’esòfag, el pa ha arribat a l’estómac, representat per un bol.
• Per recrear els sucs gàstrics, hem afegit vinagre, que ha desfet més el menjar i ha passat a l’intestí prim, simulat per un tros de tela porosa.
• Hem retorçat la tela i hem extret el suc que representa els nutrients que passen de l’intestí prim a la sang.
• Hem passat el menjar a una tela més gruixuda, com l’intestí gros, i hem acabat d’exprimir el pa, tal i com fa el nostre organisme.
• La nostra imaginació ha funcionat de tal forma que el resultat del pa exprimit fins i tot ens ha semblat el que expulsem quan fem caca i hem posat cara de fàstic.

Ha estat una activitat molt significativa i que ens ha ajudat a entendre una mica més com funciona el nostre cos per dins.

P1340118

P1340116

P1340114

P1340111

P1340105

P1340101

P1340097

P1340086

P1340084

P1340079

P1340076

P1340074

P1340071

P1340064

P1340055

P1340053

P1340050

P1340048

P1340040

P1340034

P1340028

P1340023

P1340022

P1340020

Recordeu que podeu veure totes les fotografies de l’experiment al Drive.

Una de les principal preguntes del projecte és què menja el bebè quan està a la panxa. Ara ja sabem com li arriba l’aliment, a través del cordó umbilical, però no sabem com s’ho fa la mare per passar aquest aliment cap al cordó.

Hem visualitzat un vídeo que ens parla del sistema digestiu, de com les persones (nosaltres inclosos i incloses) transformen els aliments quan mengen. Hem vist com la digestió comença a la boca, mastegant molt bé el menjar i barrejant-lo amb saliva. Després baixa per un tub, l’esòfag, i arriba a l’estómac, on es barreja amb uns sucs i es desfà per passar a l’intestí prim. Allà els nutrients, que ara estan triturats, passen a la sang i de la sang al cordó umbilical. La resta de menjar va a l’intestí gros, per extreure l’aigua i baixar per l’anus en forma de caca tot el que no necessitem.

Tot aquest procés és un embolic per a nosaltres i les parts de l’aparell digestiu molt complicades, però només ens volem quedar amb la idea de que el menjar fa aquest camí per dins del nostre cos. Per tal d’entendre tot plegat millor, més endavant farem un experiment. Ja us ho explicarem!

La setmana passada no vam acabar de resoldre el misteri de quin era el Patufet o Patufeta més alt. Avui, just quan anàvem a resoldre l’enigma, arriba la Yaiza que havia estat molts dies malalta i, sorpresa, també és molt alta. Hem hagut de tornar a les mesures ja que ara la Yaiza també s’ha de comparar, juntament amb el Desmon, el Yassir, la Naila i la Judith. Per acabar-ho de comprovar, hem posat a la pissarra un regleta a l’alçada de la Yaiza i hem anat passant per la pissarra, ja que només havíem de comprovar si algú arribava a tocar amb el cap l’alçada de la Yaiza. El resultat ha estat molt clar, ningú arriba a l’alçada de la Patufeta més alta de la classe, la Yaiza!

Després del resultat, li hem preguntat a la nostra companya com creu ella que ha crescut tant i ens ha respost que menjant molt. Diu que li agrada molt el bròquil, així que la resta de companys i companyes hem decidit que hem de menjar més verdura per créixer com la nostra amiga.

P1330150

P1330149

P1330148

P1330147

P1330144

P1330143

P1330142

P1330141

P1330138

P1330137

P1330136

Tots i totes hem mesurat la nostra alçada i hem deixat constància al passadís. Però, som tots els Patufets i Patufetes igual d’alts i altes. Avui hem descobert que no.

Ens hem anat aixecant i comparant entre nosaltres, per parelles, de tres en tres, en fila,… Alguna era més alta i algun més baix, altres estaven empatats, altres es distingien de seguida i altres ens ha costat més de valorar qui tenia més alçada, etc. Aquests últims, que semblaven tenir la mateixa alçada, ens han suposat un repte, ja que ha estat difícil comprovar el resultat. Per fer-ho, la Toni ens ha posat a la pantalla les fotografies que ha anat fent la Maripi durant l’activitat. I ni tan sols així sabíem distingit si l’Izan era més alt que el Mohammed, o si la Yassmin era més alta que l’Álex. Finalment, hem hagut de fer marques amb un regle a la pissarra per obtenir un veredicte.

P1300094

P1300091

P1300090

P1300088

P1300086

P1300082

P1300077

P1300075

P1300073

IMG_20200220_100513_492 (1)

IMG_20200220_100455_097

Podeu veure totes les fotografies al Drive i treure les vostres pròpies conclusions…

A la classe hem conegut el conte “Què és aquesta panxa?” en el que un nen es pregunta per la panxa de la seva mare que cada cop és més i més gran.

En un moment del conte, el protagonista es posa un globus vermell a dins de la samarreta per tal de tenir la panxa gran i rodona com la de la seva mare. Aquesta anècdota ens ha fet gràcia i, un cop finalitzada l’explicació del conte, la Toni ha inflat un parell de globus. Hem fet el mateix que el nen de la història, ficar-nos el globus sota de la samarreta. Ha estat una activitat molt divertida i hem rigut molt quan ens hem vist embarassats i embarassades.

Després, a l’hora de sortir a la terrasseta, hem pogut jugar amb un munt de globus!

P1260090

P1260089

P1260086

P1260084

P1260083

P1260082

P1260079

P1260078

P1260063

Podeu veure la resta de fotografies al Drive.

Seguim aportant informació i el nostre testimoni sobre el projecte “Com menja un bebè a la panxa”. És una gran ocasió per fer-nos nostre el projecte i per motivar-nos i desitjar saber més sobre la temàtica.

En aquesta ocasió ha estat la Yanira, el Bruno i la Judith qui han documents. A part, l’Álex ha portat una foto pel projecte principal, “Què hi ha dins d’un ou”, en la que surt ell amb un ou de veritat d’estruç! Hem comparat la foto amb l’ou que vam fer nosaltres de fang i és de la mateixa mida.

La Yanira, ha portat ecografies de quan estava a la panxa de la seva mare. Les hem mirat amb atenció i hem intentat reconèixer la nostra companya i també hem provat de veure el cordó umbilical.

El Bruno ha portat també ecografies però en quatre dimensions i ens ha fet molta gràcia de veure com era de petitó i com tenia les petites mans a la cara. També hem comparat els trets característic del Bruno amb les fotografies.

La Judith ens ha mostrat un petit llibre que han elaborat a casa en el que podem veure fotografies de la panxa de la seva mare, quan ella hi era dins, i d’altres d’ella acabada de néixer. Aquest llibre i la resta d’informació, l’hem posat a la biblioteca d’aula. D’aquesta forma, tots i totes podem consultar i fullejar tota la documentació quan tinguem curiositat.

Podeu veure més fotografies al Drive.

L’Adriana ens ha portat avui una sorpresa, una maqueta representant un bebè a la panxa de la seva mare. La nostra companya ens ha explicat que la seva mare i la seva germana, la Martina, l’han ajudat a preparar aquesta representació de com s’alimenta un nadó dins de la seva mare.

Ens ha dit que han representat la placenta amb una bossa, plena de papers vermells (la sang) i papers marrons (el menjar). Amb un tub de goma, han volgut explicar la funció del cordó umbilical, per on passen la sang i els aliments. Un bistec passa pel cordó umbilical? Ens ha preguntat la Toni. Però l’Aran i la Martina han recordat que la mare menja el bistec i que a la seva panxa fa una espècie de farinetes per alimentar el bebè. El tub que fa de cordó umbilical està connectat de la placenta al melic del nino i així veiem de forma molt específica com funciona tot el procés.

Aquesta manualitat és molt entenedora i ens mostra de forma visual el procés d’alimentació d’un nadó durant l’embaràs. Ens ajuda molt a fer-nos una idea clara de la pregunta que dona nom al projecte.

Gràcies Adriana i família!

El nostre correu electrònic enviat a les famílies segueix donant resultats ja que un munt de nosaltres estem portant a l’escola fotografies, vídeos i informacions diverses.

L’Álex i la Naila han portat un vídeo en 4D de les ecografies que van realitzar a les seves mares quan estaven embarassades. Ha estat molt emocionant i en aquesta ocasió el cordó umbilical es veia una mica millor. Hem tornat a observar la posició dels bebès i les seves diferents parts. També hem intentat reconèixer l’Álex i la Naila, comparant els seus nassos, boques, ulls,… Però ha estat força difícil, la veritat!

La Yassmin i el Julen han portat, per la seva banda, fotografies d’Internet on s’aprecia amb molta claredat el cordó umbilical que va des del melic del nadó a la placenta. Comencem a entendre com funciona el cordó i quina és la seva funció. Ara sabem que aquest sistema no només serveix per alimentar el bebè que està a la panxa, sinó que també li aporta aire i un corrent de sang.

Per una altra banda, el Desmon també ens ha volgut ensenyar les ecografies corresponents a quan estava a la panxa de la seva mare. Es veu realment petitó i ens ha fet molta il·lusió de veure’l, tot i que novament ens ha costat reconèixer el nostre company.

Ens agrada aportar elements al projecte, ja que d’aquesta forma és molt més proper i significatiu per a nosaltres. Gràcies famílies!

Avui hem començat a veure els resultat del nostre correu electrònic, ja que la mare del Xavi ens ha portat un vídeo de quan estava a dins de la seva panxa. En aquest DVD es pot veure el nostre company molt petitó, el seu cap, el seu nas, la seva boca, també hem vist un braç, una mà, una cama i un element que no hem sabut reconèixer.

La Toni ha anat parant el vídeo per tal d’intentar distingir el cordill pel que passa el menjar de la mare al nadó, però tot era del mateix color i ens ha costat molt entendre el que vèiem. Això sí, ara creiem que no és un fil, com nosaltres pensàvem, perquè es confon amb la cama del Xavi. Deu ser com un tub, per on hi pugui cabre el menjar, semblant al que tenim a la proposta d’experimentació…

Haurem de seguir investigant perquè no ho tenim gens clar.

Després de veure el vídeo, hem parlat de la posició que té el Xavi a la panxa, ja que té els braços i les cames encongides. Hem deduït que és per encabir-se dins la panxa, degut a que estirat no hi cabria. Hem volgut provar aquesta posició per tal de saber si s’està còmode. Ens ha agradat tornar a ser bebès per un dia!

P1220137

P1220133

P1220127

P1220124

P1220121