La setmana passada ens vam començar a mesurar perquè volíem respondre a la pregunta: El que era més alt quan va néixer segueix sent el més alt ara? i el mateix passa amb el més baix?

Un cop tenim tots els tabalugues mesurats, en grups de tres hem marcat la nostra mida en un paper taronja, ajudant-nos entre tots per tal que fos més fàcil aguantar la cinta mètrica i marcar el número.

Després hem anat al gimnàs i hem ordenat les mesures de cadascú, igual que vam fer amb la mida de quan vam néixer. Hem pogut veure canvis… ara el més alt de la classe és el Jeffrey i no l’Abraham (que ho era quan va néixer) i la més baixa ara és la Valeria i no la Lia. També han canviat algunes mesures dels altres tabalugues.

Per tant, hem pogut respondre a la nostra pregunta: No sempre el que mesurava més quan va néixer continua sent dels més alts ara. I el mateix passa amb els més baixos.

Aquesta setmana els Tabalugues hem continuat parlant de quant mesuràvem quan vam néixer. Ara que ja tenim totes les fotos amb els centímetres que feia cadascú ja podem saber quin tabaluga era més alt quan va néixer i quin més baix.

Per fer-ho, el primer que hem fet ha estat posar-nos en grups de 3, ja que ens hem d’ajudar entre tots i totes. Hem agafat una cinta mètrica de paper i hem mesurat el full on farem el dibuix. Busquem el número que teníem quan vam néixer, fem una línia i tallem el full. Ara ja podem dibuixar-nos en aquest tros de paper.

Després, un cop hem tingut tots els dibuixos fets, hem anat a la sala d’arts escèniques i hem anat ordenant els dibuixos de més petit a més gran. Així, hem pogut veure que el més alt en néixer era l’Abraham i la més baixa la Lia.

Ara volem saber si aquests dos tabalugues continuen sent el més baix i el més alt. Hem pensat com fer-ho i hem decidit ajuntar dues cintes mètriques de paper, enganxar-les al terra al costat de la paret i estirar-nos per veure fins quin número arribem. Anirem mesurant-nos i la setmana que ve continuarem aquesta feina…

Durant uns dies hem estat fent la línia del temps que representa les setmanes que un bebè està  a la panxa de la seva mare i representat amb la cinta mètrica com és de gran.

Mirant-la ens ha quedat molt clar. el bebè no sempre “és igual de gran” . va des de molt petit, que no es veu amb els ulls, fins a uns 51 centímetres.

Ara volem saber si el Tabaluga que quan va néixer mesurava més, era més alt, també és el més alt ara.

Mirant un vídeo hem vist que a la panxa de la mare anem creixent.

• no sempre estem iguals dins de la panxa!!!
• primer som molt petits i anem creixen.

També veiem que podem estar dins de la panxa al voltant de 40 setmanes.

• son 40 vegades la setmana que temin a la classe

I decidim fer un línia del temps i veure com anem creixent a la panxa de la mare.

• Però no tots som igual de grans quan neixem. diu una Tabaluga.

Així que decidim que també portarem la mesura del dia que vam nèixer. Ens posem mans a l’obra.

P1260095

P1260096

P1260097

P1270038

P1270035

P1270037

De cop i volta, en la conversa matinal, ens apareix aquesta pregunta:

• Com és de gran un nen o una nena quan està dins de la panxa de la mare?

Tots els Tabalugues ens posem a fer la mida amb les mans,. així, no així, …. i com que no ens posem d’acord i les mans es mouen molt decidim que cada tres Tabalugues facin el dibuix de com creiem que és de gran un bebè quan està dins de la panxa de la mare.

Quan compartim les nostres dibuixos tampoc ens posem d’acord, que si és massa petit, no que és massa gran, que està cargolat, … i és aleshores que decidim que portaríem fotos de quan estàvem a la panxa de la mare i també una foto i la mida que teníem quan vam néixer.

És aleshores que ens adonem que no sempre tenim la mateixa mida quan estem dins la panxa de la mare, que anem creixent i decidim de mirar un vídeo que ens han dit la Dúnia i el Toni que ho explica.