Temps era temps a l’illa de Maurici vivia un animal poc conegut, era un ocell bastant peculiar, s’alimentava de cocos i mesurava al voltant d’un metre d’alçada. Dodo era el seu nom, batejat així perquè aquest ésser era babau i confiava en tothom. Tant va ser així que quan els mariners van arribar a la seva illa i van apropar-se de seguida va ser capturat. Al tastar la seva carn els mariners van decidir seguir caçant-los per comercialitzar aquestes aus. Poc temps després, aquest ocell va extingir-se…
Fa unes setmanes, les Alícies vam descobrir el Dodo gràcies a la lectura de l’Alícia i vam sentir una gran curiositat per aquest ocell. Vam investigar des de casa i després vam compartir a l’aula tot el que vam trobar.
D’aquest compartir va sorgir una conversa molt interessant sobre els animals extingits i els que estan en perill d’extinció. I es que, temps era temps, hi havia moltes espècies que avui dia no existeixen, els motius i les causes són ben diferents. I parlant, parlant,… també, temps era temps, les persones que habitaven a la Terra no eren com nosaltres sinó que eren cavernícoles!
La conversa va animar-se i la nostra pissarra va començar a omplir-se d’idees, noms, hipòtesis i… dues grans preguntes:
Els animals que tenim ara venen d’altres animals extingits?
D’on venim les persones: som una evolució dels cavernícoles?
Temps era temps... existien espècies que volem conèixer. Temps era temps... com érem nosaltres, les persones?
Temps era temps… al nostre planeta la vida era molt diferent.
“Temps era temps”, el nostre projecte d’aula!
Comentaris recents