Quan un matí és dens, ple de feina i de maldecaps, agraïm que la tarda sigui tranquil·la, lluminosa i creativa. Cadascú des del seu raconet, pensant en les seves coses, mirant de reüll les creacions dels altres, compartint somriures de complicitat, hem modelat el fang fresc i humit i hem sentit com els nostres dits creaven formes del no res. Quan l’expressió lliure i la calma s’ajunten…estem al paradís!
FOTOS:
