{"id":253,"date":"2016-09-21T09:39:52","date_gmt":"2016-09-21T08:39:52","guid":{"rendered":"http:\/\/agora.xtec.cat\/escolalavilapalamos\/?page_id=253"},"modified":"2016-09-22T09:02:13","modified_gmt":"2016-09-22T08:02:13","slug":"dictadura-1939-1975-un-pas-enrere-en-leducacio","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/agora.xtec.cat\/escolalavilapalamos\/lescola\/historia\/dictadura-1939-1975-un-pas-enrere-en-leducacio\/","title":{"rendered":"DICTADURA 1939-1975. UN PAS ENRERE EN L’EDUCACI\u00d3"},"content":{"rendered":"

MOMENT HIST\u00d2RIC<\/span><\/strong><\/p>\n

A l\u2019Estat Espanyol el 1939 triomfa \u201cEl Alzamiento Nacional del General Franco\u201d que es mant\u00e9 fins l\u2019any 1975, any de la seva mort. Les Corts Espanyoles proclamen Rei d\u2019Espanya a Juan Carlos I. Palam\u00f3s l\u2019any 1942 es fusiona amb Sant Joan. Als anys 60 l\u2019arribada d\u2019immigrants, principalment d\u2019Andalucia, \u00e9s massiva. El turisme fa canviar la nostra fesomia: s\u2019enderroquen edificis emblem\u00e0tics i es construeixen dos gratacels. La Vila de Palam\u00f3s obt\u00e9 el Premi Nacional de Turisme. Arriben el primers creuers com \u201cEl Camberra\u201d (1965) i s\u2019obren les primeres discoteques L\u2019Arboleda, El Savoy, el Marinada i el Garito. El 1972 es construeix el Vila-rom\u00e0, la segona escola p\u00fablica a Palam\u00f3s, d\u2019\u00e0mbit comarcal. L\u2019escola en el curs 1964-65, rep el nom de Ruiz Gim\u00e9nez. L\u2019abril de 1969, s\u2019adeq\u00fcen uns espais per acollir alumnat amb necessitats educatives especials que hi restaran fins l\u2019any 1976. Al comen\u00e7ament de la d\u00e8cada dels anys 70, neix la \u201cAsociaci\u00f3n de Padres de alumnos y amigos de la Escuela Nacional Ruiz Gim\u00e9nez\u201d.<\/span><\/p>\n

LEGISLACI\u00d3 I EDUCACI\u00d3<\/span><\/strong><\/p>\n

La Dictadura de Franco rebutja els plans educatius de la Rep\u00fablica i l\u2019\u00fanica idea que predomina \u00e9s que l\u2019educaci\u00f3 ha de ser cat\u00f2lica i patri\u00f2tica. Deixa de ser catalana, laica i coeducativa. Desapareixen els moviments de renovaci\u00f3 pedag\u00f2gica. El 17 de juliol de 1945 hi ha una nova Llei sobre l\u2019Educaci\u00f3 Prim\u00e0ria que contempla per\u00edodes de graduaci\u00f3 escolar:
\n\u2022 Escoles maternals, fins els quatre anys
\n\u2022 Escoles de p\u00e0rvuls, dels quatre als sis anys
\n\u2022 Ensenyament elemental, dels sis als deu anys
\n\u2022 Per\u00edode de perfeccionament, dels deu als dotze anys
\nEl 1970, La Llei General d\u2019Educaci\u00f3, implanta L\u2019Educaci\u00f3 General B\u00e0sica obligat\u00f2ria i gratu\u00efta per tots els espanyols, fins els catorze anys, i incorpora les peculiaritats regionals.<\/span><\/p>\n

COM S’APR\u00c8N I COM S’ENSENYA<\/span><\/strong><\/p>\n

Els principals principis de l\u2019ensenyament s\u00f3n:
\n– Proporcionar a todos los espa\u00f1oles la cultura general obligatoria.
\n– Formar el car\u00e1cter del ni\u00f1o en orden al cumplimiento del deber y a su destino eterno.
\n– Infundir en el alumno el amor y la idea del servicio a la Patria, de acuerdo con los principios
\ndel Movimiento.<\/em>
\nL\u2019aprenentatge \u00e9s principalment memor\u00edstic. A partir de la d\u00e8cada dels 70, s\u2019inicien canvis en la metodologia i la did\u00e0ctica, afavorint l\u2019ensenyament individualitzat i en equip.
\nLa llengua d\u2019aprenentatge \u00e9s el castell\u00e0.<\/span><\/p>\n

EDIFICI\u00a0 ESCOLAR <\/strong>
\n<\/span><\/p>\n

Al mar\u00e7 de 1966 s\u2019aproven els pressupostos per la construcci\u00f3 del menjador escolar per alumnes i mestres que al febrer de 1969 ja funciona. El preu del men\u00fa era de 15 pessetes. S\u2019aprova la construcci\u00f3 de dues aules i un magatzem situat sobre el menjador, al gener de 1975.
\nL\u2019any 1974 l\u2019escola comen\u00e7a a ser mixta i es treu el despatx del passad\u00eds que servia de separaci\u00f3, quedant com \u00e9s actualment. El diferent color del mosaic del terra ens recorda que eren dues escoles, la dels nens i la de les nenes.<\/span><\/p>\n