Acompanyar, no sobreprotegir

Hi ha una pregunta interessant que ens podem fer i proposar en el debat col·lectiu: per què si als dos anys els infants ens diuen “Ja puc, ja soc gran”, ens trobem que quan creixen demanen que els resolguem gestions o necessitats? Davant d’aquesta pregunta hi ha dos possibles punts de vista, molt marcats i força clars. Un posa èmfasi en l’autonomia: “A mi no m’hauria agradat que els meus pares m’ho haguessin fet. Em sentia gran, volia fer-ho jo, em feia respecte i papallones a la panxa, però quan ho havia afrontat en sentia tan bé! I si em descuidava alguna informació hi tornava. Era un aprenentatge”. L’altre punt de vista, per contra, posa èmfasi en l’acompanyament: “Ens agrada ajudar-los i podem afavorir que les informacions siguin completes, perquè sovint es descuiden de preguntar detalls i ens fa sentir que els estimem, que els cuidem”.

Seguir llegint aquí…..

 

Article de la Ma Jesús Comellas a la revista digital ‘Ara Criatures’ del diari Ara (17/11/18)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

XHTML: Trieu una d'aquestes etiquetes <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>