Els trastorns d’aprenentatge són trastorns de base neurobiològica que afecten a un o més dels processos psicològics bàsics involucrats en la comprensió i l’ús del llenguatge oral i escrit.
Aquests trastorns poden manifestar-se en una manca d’habilitat per escoltar, parlar, llegir, escriure, lletrejar o fer càlculs matemàtics.
No existeix un patró únic pels trastorns d’aprenentatge. Cada alumne mostrarà diferent grau i tipus de fortaleses i debilitats que afavoriran o dificultaran l’assoliment de les competències bàsiques. Per exemple, un alumne pot tenir moltes dificultats per llegir, però estar molt capacitat per les matèries científiques.
Els trastorns d’aprenentatge no s’han de confondre amb dificultats d’aprenentatge que tenen com a base discapacitats, alteracions emocionals o desavantatges socials o culturals.
En general, els alumnes amb trastorns d’aprenentatge mostren una intel·ligència mitjana o superior, per aquest motiu sembla que hi ha una gran distància entre el seu rendiment real i el rendiment potencial. Pot semblar un alumne brillant en moltes àrees, però tenir escasses habilitats en un aspecte concret.
Els trastorns d’aprenentatge no es poden curar, són presents de per vida, però amb la intervenció adequada, aquests alumnes poden assolir l’èxit a l’escola.
