<\/p>\n
Quan en Joan Roig i G\u00fcell (Doctorat en Qu\u00edmica) regentava una f\u00e0brica de productes qu\u00edmics a finals dels anys vint, va decidir fer el que realment havia desitjat tota la seva vida; ensenyar. Va comen\u00e7ar a donar classes (ell sol) l’any 1930 a un redu\u00eft grup d’alumnes en una petita aula, que va batejar amb el nom d’ACAD\u00c8MIA ROIG. La seva pedagogia es basava en l’afany de superaci\u00f3, les ganes d’aprendre i un tracte familiar. El boca<\/span> orella va comen\u00e7ar a funcionar i a poc a poc el que havia comen\u00e7at amb un redu\u00eft grup d’alumnes va anar ampliant-se fins a ser un centre de reconegud\u00edssim prestigi dins no tan sols a Tarragona, sin\u00f3 tamb\u00e9 per totes les poblacions dels voltants. El centre en poc temps impartia Batxiller, Peritatge Mercantil, Professorat Mercantil, Intendent Mercantil, Examen d’Estat, Comer\u00e7, Taquigrafia, Oposicions. Alumnes de tots els racons de la prov\u00edncia anaven al centre per a examinar-se. Tamb\u00e9 el senyor Roig personalment es despla\u00e7ava per diferents centres de la ciutat com les Carmelites, L’Estonac<\/span>, Jes\u00fas i Maria o les Teresianes per tal d’examinar alumnes. El centre de mica en mica, anava creixent en nombre d’alumnes i de professors, i anava superant els forts canvis socials de l’\u00e8poca; primer amb l’arribada de la Rep\u00fablica, despr\u00e9s amb la Guerra Civil i posteriorment amb la Dictadura. El senyor Roig era una persona molt respectada per l’alumnat i sobretot pels familiars d’aquests, va ser una persona que va dedicar la seva vida a l’ensenyament. De tots els que han anat passant pel centre, eren coneguts els seus horaris de treball (entre setmana no marxava mai abans de les dotze de la nit, i els cap de setmana, diumenges inclosos, treballava fins a les tres del migdia). Aquest comprom\u00eds amb l’ensenyament i l’afany de superaci\u00f3 el van portar a ser un dels fundadors i president de l’Associaci\u00f3 de Centres d’Ensenyament, lloc que li va permetre despla\u00e7ar-se sovint a Madrid per tal de lluitar pel reconeixement de l’ensenyament privat. El seu car\u00e0cter en\u00e8rgic i el fet de tenir les idees molt clares li va comportar forts enfrontaments amb els mandataris de Madrid. El fet que demostra que l’escola no va aturar-se en la seva l\u00ednia ascendent, \u00e9s que l’any 1981 el Sr. Roig va embarcar-se en una obra fara\u00f2nica: construir un gran edifici modern i funcional sobre l’existent que \u00e9s el que avui dia podem veure al carrer Crist\u00f2for Colom, 9. Va resultar molt complicat per alumnes i professors conviure amb tot el que suposa una obra d’aquestes caracter\u00edstiques, per\u00f2 amb l’esfor\u00e7 de tots es va aconseguir. Amb aquesta obra l’escola passa a dir-se COL\u00b7LEGI ROIG (tot i que molta gent segueix anomenant-lo “Acad\u00e8mia” gaireb\u00e9 40<\/span> anys despr\u00e9s de canviar-li el nom). Durant aquells anys a part d’impartir els ensenyaments reglats (el centre a poc a poc ha anat entrant en el r\u00e8gim de concerts del Departament d’Ensenyament) l’escola es converteix en un referent de la Formaci\u00f3 Professional, impartint-la en torns de di\u00fcrn i nocturn i amb les aules totalment plenes d’alumnes. Finalment l’any 1996 al Sr. Roig li van ser reconeguts tots els m\u00e8rits que va anar conreant durant quasi setanta anys de dedicaci\u00f3 total a l’ensenyament amb el lliurament de la Medalla al M\u00e8rit del Treball Francesc Maci\u00e0, lliurada pel molt honorable Jordi Pujol. L’agost de 1999 el Sr. Roig va deixar aquest m\u00f3n, i en homenatge a la seva persona l’any 2003 l’escola pass\u00e0 a dir-se COL\u00b7LEGI JOAN ROIG.<\/p>\n <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
\nQuan en Joan Roig i G\u00fcell (Doctorat en Qu\u00edmica) regentava una f\u00e0brica de productes qu\u00edmics a finals dels anys vint, va decidir fer el que realment havia desitjat tota la seva vida; ensenyar. Va comen\u00e7ar a donar classes (ell sol) l’any 1930 a un redu\u00eft… Llegeix m\u00e9s\u00bb<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"parent":22,"menu_order":20,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"page-templates\/side-menu.php","meta":{"_bbp_topic_count":0,"_bbp_reply_count":0,"_bbp_total_topic_count":0,"_bbp_total_reply_count":0,"_bbp_voice_count":0,"_bbp_anonymous_reply_count":0,"_bbp_topic_count_hidden":0,"_bbp_reply_count_hidden":0,"_bbp_forum_subforum_count":0,"footnotes":""},"class_list":["post-26","page","type-page","status-publish","hentry"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/escolajoanroig\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/26","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/escolajoanroig\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/escolajoanroig\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/escolajoanroig\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/escolajoanroig\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=26"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/escolajoanroig\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/26\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1078,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/escolajoanroig\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/26\/revisions\/1078"}],"up":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/escolajoanroig\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/22"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/escolajoanroig\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=26"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}