{"id":558,"date":"2016-12-08T23:36:22","date_gmt":"2016-12-08T22:36:22","guid":{"rendered":"http:\/\/agora.xtec.cat\/escolaignasiiglesias-bcn\/?page_id=558"},"modified":"2018-01-28T00:35:39","modified_gmt":"2018-01-27T23:35:39","slug":"sant-andreu-de-palomar-historia","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/agora.xtec.cat\/escolaignasiiglesias-bcn\/sant-andreu-de-palomar-historia\/","title":{"rendered":"Sant Andreu de Palomar (Hist\u00f2ria)"},"content":{"rendered":"\n\n\n\n\n\n\n\n\n
\n

Al nord-est del que algun dia seria B\u00e0rcino hi habitaven homes i dones aplegats al voltant de mines i fonts d’aigua. Una mena d’amfiteatre format per les muntanyes de Collserola, el Tur\u00f3 de la Peira i els tres turons del Guinard\u00f3, el Coll i el Carmel, amb frontera natural amb el riu Bes\u00f2s; ells no els anomenaven pas aix\u00ed, clar, per\u00f2 aqu\u00ed estaven, aqu\u00ed van viure i fer i aqu\u00ed varen morir. Tampoc s’anomenaven a si mateixos ‘andreuencs’, per\u00f2 \u00e9s ben cert que varen \u00e9sser els nostres avantpassats m\u00e9s propers, els que van deixar senyals de la seva estada.
\n..Aquest boc\u00ed de m\u00f3n va \u00e9sser habitat ja durant l’\u00e8poca neol\u00edtica. La poblaci\u00f3 s’agrupava en diferents nuclis o poblats al voltant de terrenys que cultivaven. En diversos indrets s’han trobat restes arqueol\u00f2giques: estaci\u00f3 de Sant Andreu Comtal, torrent de can Drag\u00f3…<\/span><\/p>\n

..A partir de l’any 218 a.c., moment en que l’exercit de Roma desembarca a Amp\u00faries sota el comandament de Gneo Escipi\u00f3, comen\u00e7a la conquesta del pa\u00eds on eren ubicats aquests pre-andreuencs. Despr\u00e9s de sofocar la resist\u00e8ncia aut\u00f2ctona, els romans s’establiren a aquests territoris, fent-hi passar la xarxa vi\u00e0ria que unia B\u00e0rcino amb el Vall\u00e8s i amb la Via Augusta.
\n..L’aigua de les nostres contrades la van canalitzar per al subministrament de l’incipient Barcelona. Aquest Sant Andreu primerenc fou abastament romanitzat.
\n..Nombroses vil\u00b7les i troballes arqueol\u00f2giques ens ho deixen veure, com ara la Venus P\u00fadica, la deessa Tanit, (s\/200 a.c.) trobada l’any 1955 d.c. a tocar de la Rambla i recentement l’Aq\u00fceducte Rom\u00e0 al Barri de Tramuntana.<\/span><\/p>\n

..El primer indret que es coneix que va fer el pas del m\u00f3n antic al medieval, \u00e9s Vilapicina; probablement una vil.la romana dedicada a l’extracci\u00f3 i elaboraci\u00f3 de la pega procedent del pi negre i que s’utilitzava per a la construcci\u00f3 de vaixells o per a marcar el bestiar dels ramats.
\n..Aqu\u00ed s’hi va construir una capella dedicada a la santa Eul\u00e0lia de M\u00e8rida, que an\u00e0 concentrant part de la poblaci\u00f3 del territori fins a convertir-se en un petit poblet (segles V-IX).
\n..El top\u00f2nim Palomar es descriu en una escriptura de l’any 991 i podria ben b\u00e9 ser un lloc escaient per a la cacera de coloms silvestres, els tudons. En aquest segle ja existeix el temple a Sant Andreu, la menci\u00f3 m\u00e9s antiga que s’en coneix data de l’any 966, bo i que l’expresi\u00f3 ‘Sant Andreu de Palomar’ no apareix fins ben entrat el segle XI. Un primitiu temple que fou destru\u00eft durant l’assalt d’Al-Mansor l’any 985. Fou refet i es constru\u00ed una esgl\u00e9sia rom\u00e0nica, de planta en creu llatina, coberta amb volta de can\u00f3 i amb tres absis. Al 1105 l’esglesia fou consagrada pel bisbe de Barcelona. Els almor\u00e0vits ho varen tornar a fer malb\u00e9, destruint-ho tot l’any 1115 i va ser Sant Oleguer qui va tornar a consagrar temple i altar l’any 1132.
\n..Al voltant del temple hi havia la sagrera, amb el cementiri i \u00f3n els ve\u00efns hi guardaven les collites. Aquesta situaci\u00f3 protectora va fer que els andreuencs de llavors si apleguessin a viure-hi.<\/span><\/p>\n

..Al llarg del segle XIII s’incrementa la relaci\u00f3 de la creixent comunitat andreuenca amb Barcelona; nobles, col.laboradors de la monarquia i membres del Consell de Cent, com els Sant Climent, foren propietaris de terres a Sant Andreu de Palomar.
\n..Organitzats en Universitat dels Parroquians (el Com\u00fa que tenia els seus representants en els prohoms) els habitants d’aquell Sant Andreu no baixaven dels 500-600, malgrat els efectes de la pesta de 1348. D’en\u00e7\u00e0 el segle XIV creixen considerablement les cofraries; a Sant Andreu de Palomar s’en constitueix la dels Homes Forans, confirmada el 1401 pel rei Mart\u00ed, que aplegava els habitants del terme que encara no havien assolit la categoria de parroquians.
\n..Al Coll de Finestrelles, lloc de pas per a aquells que travessaven el Pla de Barcelona provinents dels Pirineus, fou construit l’hospital de Vallbona, on els homes forans malats i els captaires podien fer-hi estada.<\/span><\/p>\n

..La canalitzaci\u00f3 d’aigua derivada del riu Bes\u00f2s prop de Montcada i que es dirigia cap a Barcelona tot seguint la l\u00ednia del m\u00ednim pendent, travessant els termes de Sant Andreu de Palomar i de Sant Mart\u00ed de Proven\u00e7als, era el Rec Comtal, que regava cultius i feia anar molins (encara avui es conserven els fonaments de l’antic Mol\u00ed de Sant Andreu, a tocar les casernes dels militars).
\n..A m\u00e9s a m\u00e9s del de moliner, a la vila es varen anar desenvolupat diversos oficis durant la Baixa Edat Mitjana: flequers, carnissers, ferrers, boters, vinyogols, sequers…convertint Sant Andreu de Palomar en un important nucli poblacional.<\/span><\/p>\n

..La Creu de Terme construida el segle XVI situada al Cam\u00ed Ral (el carrer Gran d’avui, a l’al\u00e7ada del carrer Santa Marta) desmuntada i traslladada al nou cementiri l’any 1939 i tornada a desmuntar, deixant-ne una c\u00f2pia, i portada , restaurada, a l’Arxiu Hist\u00f2ric de Sant Andreu a princis dels anys noranta d’aquest segle XX.
\n..Les revoltes pageses dels remences en contra dels “mals usos”. Les lluites pol\u00edtiques de la Baixa Edat Mitjana… Son fites en la hist\u00f2ria d’aquest Poble.<\/span><\/p>\n

..La Revolta dels Segadors es va iniciar a Sant Andreu de Palomar el 1640, quan els somatents de Sant Celoni de Blanes i pagesos de la Catalunya interior que baixaven a contractar-se per la sega, van decidir marxar contra les forces del “Conde-Duque de Olivares”, que es mantenien a Catalunya bo i acabada la guerra contra el franc\u00e8s i que saquejaven poblacions i violaven drets b\u00e0sics dels seus habitants. Escolliren per bandera el Sant Crist de la Parr\u00f2quia i s’enfilaren cap a Barcelona, on varen alliberar el diputat Francesc de Tamarit i els consellers Verg\u00f3s i Serra, donant mort al Comte de Santa Coloma “Virrey de Catalu\u00f1a” i tingueren la ciutat a merc\u00e8 seva. Nombroses reunions entre els consellers de Barcelona i els segadors revoltats tingueren lloc a la parr\u00f2quia de Sant Andreu de Palomar.<\/span><\/p>\n

..Durant la Guerra de Successi\u00f3 que va acabar amb la vict\u00f2ria del Felipe V l’Onze de Setembre de 1714, a l’estiu de 1705, la masia de Can Borni, a tocar de la Riera d’Horta, va esdevenir quarter general de la Plana Major de l’Arxiduc Carles d’Austria.
\n..El ‘Decreto de Nueva Planta’ resultant d’aquesta derrota que va posar fi a les Institucions de Govern de Catalunya i va comportar un nou sistema d’administraci\u00f3 territorial, va convertir l’antiga parr\u00f2quia de Sant Andreu de Palomar en Municipi Independent. Llavors es va confeccionar el primer segell del Municipi, que representava la creu de Sant Andreu, un colom i una ma oberta de capervall.<\/span><\/p>\n

..El creixament de la poblaci\u00f3 amb la construcci\u00f3 de nous habitatges i masies (can Pere Valent, can Verdaguer, can Xandri, Can Sala, can Diumeng\u00f3, can Guineueta, les Carasses…<\/b>) va anar convertint el terme municipal en un ric espai per al conreu.<\/span><\/p>\n<\/td>\n<\/tr>\n

\n
<\/span><\/div>\n<\/td>\n<\/tr>\n
<\/td>\n<\/tr>\n
\n
<\/span><\/div>\n<\/td>\n<\/tr>\n

\nEl viatger i agrarista angl\u00e8s Mr. Arthur Young, al seu pas per Sant Andreu de Palomar l’estiu de 1787, va dir: “-Quedo maravellat d’aquests camps, els conreus s\u00f3n a tocar i molt ben portats, encara no s’ha fet una collita que ja en comen\u00e7a una de nova…” L’agricultura fou una de les principals fons de vida fins a l’arribada de l’\u00e8poca industrial.<\/span>
\n..La participaci\u00f3 de Sant Andreu i d’andreuencs en les diverses guerres i ‘bullangues’ -com ara contra els francesos, on va destacar el guerriller Josep Mans\u00f3; les carlines; els centralistes, amb el bombardeig d’artilleria del general Prim; la revoluci\u00f3 de les quintes, contra el que se’n va dir ‘la contribuci\u00f3 de sang’ on l’heroi va \u00e9sser en Francesc Baliarda, “El Noi Baliarda”…- va ser notable i adequada a l’\u00e8poca.<\/span>
\n..Al llarg del segle XIX, Sant Andreu de Palomar va anar deixant d’\u00e9sser un poble agr\u00edcola i es va anar industrialitzant. F\u00e0briques t\u00e8xtils com El Vapor de Fil (posteriorment Fabra i Coats, avui Coats Fabra) i d’altres com la “Industrial Harinera Barcelonesa”, La Maquinista Terrestre i Mar\u00edtima, la F\u00e0brica de Gas… juntament amb el primer tramvia interurb\u00e0 a vapor, l’anometat ‘Tramvia de Foc’ (1879), varen anar camviant la fesomia i la densitat demog\u00e0fica del Poble. A l’any 1849 hi havien 2.000 cases.<\/span>..L’enderrocament de l’antiga esgl\u00e8sia i la construcci\u00f3 de l’actual. El trasllat del Cementiri, l’urbanitzaci\u00f3 de can Nadal a tocar de la Riera d’Horta, la Rambla, el Mercat… \u00c9s l’\u00e8poca del creixament i la consolidaci\u00f3 del moviment associatiu: Els Llu\u00efsos, Els Catalanistes, El Casal Cat\u00f2lic, l’Ateneu Obrer, La Lira, l’orfe\u00f3 L’Eco de Catalunya, l’Asil… L’efervesc\u00e8ncia pol\u00edtica i social dona un bon nombre de fills ilustres (Mn.Clap\u00e9s, Dom\u00e8nech i Estap\u00e0, Pere Falqu\u00e9s, Mn. Agust\u00ed i Mil\u00e0, Pons i Gallarza, Alcoverro, Ignasi Iglesias, Marian Brossa…) i abundants setmanaris i revistes (L’Estel, “El Faro Andresense”, La Bandera Catalana, “La Uni\u00f3n Andresense”, Enll\u00e0, l’Andreuenc… molt m\u00e9s recentment, l’Sport 9, el Sant Andreu de Cap a Peus, Sant Andreu-Ciutat Nord…)<\/span><\/p>\n


\n..I el ‘peix gros’ es va menjar el petit. El 20 d’abril de 1897 la reina d’Espanya, quasi per sorpresa, sign\u00e0 el “Decreto de Agregaci\u00f3n” que va annexionar, tan si vols com si no, Sant Andreu de Palomar i molts altres Pobles del Pla de Barcelona (Gr\u00e0cia, Sants, Les Corts, Horta, Sant Mart\u00ed, Sant Gervasi, posteriorment Sarri\u00e0) a la creixent Metr\u00f2poli. La Junta Desagregacionista creada a l’efecte, no va poder-ho pas evitar llavors: el “Tribunal de Asuntos Contenciosos y Administrativos” acord\u00e0, el 21 de febrer de 1902, de no acceptar la desagregaci\u00f3 de Barcelona. Aix\u00f2 ens va convertir en el Districte 9\u00e8. Posteriorment l’antic Terme Municipal f\u00f3u esquarterat i repartit per els Districtes d’Horta-Guinard\u00f3, Sant Mart\u00ed, Nou Barris i el propi de Sant Andreu, amb l’afegit\u00f3 (arbitrari?) de parts de Sant Mart\u00ed.
\n..Durant La Setmana Tr\u00e0gica, van cremar la Parr\u00f2quia i el convent dels maristes (avui esgl\u00e9sia de Sant Paci\u00e0). El Primo de Rivera va fer tancar o reconvertir en entitats folcl\u00f2riques moltes de les Entitats Andreuenques.<\/span>
\n..L’esdeveniment de la Rep\u00fablica comport\u00e0 un par\u00e8ntessi democr\u00e0tic i de millora social i cultural (Escola Ignasi Igl\u00e9sias<\/b>, pla\u00e7a de les Palmeres, la Casa Bloc del GATPAC…).<\/span><\/td>\n<\/tr>\n

\n
\n

<\/span><\/p>\n

Visita a l’escola del Francesc Maci\u00e0 1931<\/span><\/p>\n<\/div>\n<\/td>\n<\/tr>\n


\n..La revolta feixista del 36 no triomfa a Sant Andreu de Palomar. El poble i els revolucionaris prenen les casernes d’artilleria i es fan amb 30.000 fusells que ajuden a armar les Mil\u00edcies Populars. Hi ha col\u00b7lectivitzacions i control de nombroses empreses, repres\u00e0lies, i canvi de nom, Sant Andreu de Palomar passa a anomenar-se L’Harmonia de Palomar. Acabada i perduda la guerra, la repressi\u00f3 franquista es fa notar fortament a Sant Andreu.<\/span><\/p>\n


\n..A partir dels ’50 el creixement es molt fort. Nous ve\u00efns, nous habitatges, corrupci\u00f3, plans urban\u00edstics especulatius, l’esquarterament de l’Antic Terme Municipal, la desaparici\u00f3 de masos i masies, el ‘metro’, la Meridiana, la destrucci\u00f3 de La Rambla l’any ’69, l’enderrocament de Can Nyau, la deixadesa de Can Pere Valent…
\n..I la reacci\u00f3 popular: protestes, tancades com la de Motor Ib\u00e9rica, fundaci\u00f3 el ’71 de l’Associaci\u00f3 de Ve\u00efns, creaci\u00f3 d’un Ateneu Llibertari no reixit, lluita contra l’especulaci\u00f3 urban\u00edstica com la dels terrenys de l’antiga Pegaso (abans Hispano Suiza) la campanya per el retorn de La Rambla, recuperaci\u00f3 del sentiment i la sensibilitat andreuenques, la salvaci\u00f3 de Can Guardiola, el Primer Congr\u00e9s de La Gent de Sant Andreu de Palomar, les reivindicacions dels terrenys de Can Fabra, de la F\u00e1brica Nacional de Colorantes, de la integritat del Cementiri, de les casernes militars…
\n..Noves associacions, la celebraci\u00f3 del Mil.lenari, la commemoraci\u00f3 de l’annexi\u00f3… la ubicaci\u00f3 de Sant Andreu de Palomar a la Xarxa Internet, una tele-nove\u00b7la de Televisi\u00f3 de Catalunya…<\/span><\/p>\n

Text extret de la p\u00e0gina: http:\/\/www.sant-andreu.com\/historia\/index.html<\/a><\/p>\n<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Al nord-est del que algun dia seria B\u00e0rcino hi habitaven homes i dones aplegats al voltant de mines i fonts d’aigua. Una mena d’amfiteatre format per les muntanyes de Collserola, el Tur\u00f3 de la Peira i els tres turons del Guinard\u00f3, el Coll i el… Llegeix m\u00e9s\u00bb<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"_bbp_topic_count":0,"_bbp_reply_count":0,"_bbp_total_topic_count":0,"_bbp_total_reply_count":0,"_bbp_voice_count":0,"_bbp_anonymous_reply_count":0,"_bbp_topic_count_hidden":0,"_bbp_reply_count_hidden":0,"_bbp_forum_subforum_count":0,"footnotes":""},"class_list":["post-558","page","type-page","status-publish","hentry"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/escolaignasiiglesias-bcn\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/558","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/escolaignasiiglesias-bcn\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/escolaignasiiglesias-bcn\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/escolaignasiiglesias-bcn\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/escolaignasiiglesias-bcn\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=558"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/escolaignasiiglesias-bcn\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/558\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":967,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/escolaignasiiglesias-bcn\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/558\/revisions\/967"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/escolaignasiiglesias-bcn\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=558"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}