<\/p>\n
L\u2019elaboraci\u00f3 d\u2019aquest Projecte requereix com a pas previ reflexionar sobre quins s\u00f3n els valors que regeixen l\u2019actuaci\u00f3 de l\u2019Escola Finestres, quina \u00e9s la seva ra\u00f3 de ser i com ens agradaria que fos l\u2019escola i repensar-la. \u00c9s per aquest motiu que cal tenir present la refer\u00e8ncia del Plantejament Institucional que es desenvolupa en tres subapartats: Missi\u00f3, Visi\u00f3 i Valors del centre educatiu.<\/p>\n
La Missi\u00f3<\/strong><\/em><\/p>\n L\u2019Escola Finestres \u00e9s una escola p\u00fablica, catalana, rural, democr\u00e0tica, inclusiva i laica, amb intenci\u00f3 de canvi i innovaci\u00f3.\u00a0 Ens comprometem a tenir una mirada respectuosa cap als infants i promovem el desenvolupament integral dels nens i nenes acompanyant-los en el seu proc\u00e9s de creixement personal i acad\u00e8mic, reconeixent-los com a ciutadans de l\u2019avui i proporcionant-los eines per formar part d\u2019aquesta societat. Ens vinculem a l\u2019entorn i estem oberts a la comunitat educativa.<\/p>\n <\/a>La Visi\u00f3<\/strong><\/em><\/p>\n Pretenem crear una escola acollidora, on totes i cada una de les persones que\u00a0 formem part de la comunitat educativa ens hi sentim integrats i valorats. Que proporcioni les estrat\u00e8gies adequades per atendre amb respecte a la diversitat i la compensaci\u00f3 efectiva de les desigualtats. Una escola activa que treballi en equip per millorar els processos d\u2019ensenyament i aprenentatge. Ho farem respectant la naturalesa pr\u00f2pia de cada infant, acompanyant-los en el seu progr\u00e9s personal tan educatiu com emocional. Volem tamb\u00e9 ser un centre obert que impulsi la col\u00b7laboraci\u00f3 de les fam\u00edlies en el proc\u00e9s d\u2019educaci\u00f3 i contribueixi al progr\u00e9s social de l\u2019entorn. Un centre comprom\u00e8s, implicat activament en la promoci\u00f3 de la cultura, la compet\u00e8ncia social, els h\u00e0bits saludables, el respecte mediambiental l’equitat i la just\u00edcia social.<\/p>\n Els Valors<\/strong><\/em><\/p>\n Som escola rural<\/strong><\/p>\n La nostra escola al ser rural, permet:<\/p>\n Som escola catalana<\/strong><\/p>\n La llengua vehicular i d’aprenentatge de la nostra escola \u00e9s el catal\u00e0:<\/p>\n Som escola laica, plural, democr\u00e0tica, que promou la igualtat<\/strong><\/p>\n Som escola de proximitat<\/strong><\/p>\n Entre les persones que formem part de la comunitat educativa de la nostra escola s\u2019estableixen vincles afectius. Donem valor aquest sentiment de pertinen\u00e7a a la nostra comunitat:<\/p>\n Som escola d\u2019infants<\/strong><\/p>\n La inclusi\u00f3 escolar i la cohesi\u00f3 social s\u00f3n dos dels principis generals que inspiren el sistema educatiu de Catalunya (Llei 12\/2009, de 10 de juliol, d\u2019educaci\u00f3), que se sustenten en el reconeixement internacional sobre el fet que l\u2019educaci\u00f3 inclusiva \u00e9s un pilar fonamental per promoure la inclusi\u00f3\u0301 social de totes les persones en tots els \u00e0mbits de la vida, des de la inf\u00e0ncia fins a la vellesa. El decret 150\/2017 de 17 d\u2019octubre sobre l\u2019atenci\u00f3 educativa a l\u2019alumnat en el marc d\u2019un sistema inclusiu, vol garantir que tots els centres siguin inclusius i regular l\u2019atenci\u00f3 educativa de tot l\u2019alumnat. La nostra escola es basar\u00e0 com diu el decret en el disseny universal d\u2019aprenentatge(DUA)<\/strong>. Les persones som diferents en la manera en qu\u00e8 gestionem, contextualitzem i expressem i per aix\u00f2, necessitem un model que ens permeti multiplicitat d\u2019opcions per a qu\u00e8 tothom pugui trobar la seva via d\u2019aprenentatge. Hi ha tres principis fonamentals basats en la investigaci\u00f3 neurocient\u00edfica que guien el DUA:<\/p>\n Proporcionar m\u00faltiples maneres de comprometre els alumnes en el seu aprenentatge<\/strong><\/p>\n -Tenint en compte les caracter\u00edstiques dels alumnes, les seves fortaleses, opinions, decisions, interessos.<\/p>\n – Creant entorns d\u2019aprenentatge rics i variats on se sentin implicats.<\/p>\n –\u00a0L’alumne com agent actiu.<\/p>\n – Dissenyant i oferint reptes i propostes que els interessin.<\/p>\n Proporcionar m\u00faltiples maneres de representaci\u00f3\u00a0dels aprenentatges<\/strong><\/p>\n -Prioritzant les mesures facilitadores de l\u2019atenci\u00f3 a la diversitat dins de l\u2019aula ordin\u00e0ria amb una orientaci\u00f3 inclusiva.<\/p>\n – Proposta de tasques prou obertes que permetin analitzar no nom\u00e9s el resultat, sin\u00f3 tamb\u00e9 el proc\u00e9s de resoluci\u00f3.<\/p>\n – Respecte pels diferents ritmes de treball dels alumnes.<\/p>\n – Oferta de diferents suports per a la construcci\u00f3 del coneixement.<\/p>\n Proporcionar m\u00faltiples maneres per a l’acci\u00f3 i l’expressi\u00f3<\/strong><\/p>\n -Utilitzaci\u00f3 de din\u00e0miques o instruments diversos perqu\u00e8 els alumnes verbalitzin qu\u00e8 han apr\u00e8s i identifiquin qu\u00e8 han de millorar, i se\u2019ls facilitin eines i recursos per aconseguir-ho.<\/p>\n -Establiment de diferents activitats d\u2019avaluaci\u00f3 (exposicions orals, dramatitzacions, representacions gr\u00e0fiques, proves individuals escrites…) considerant les diverses capacitats comunicatives dels alumnes.<\/p>\n Per donar resposta a la intervenci\u00f3 s\u2019establiran unes mesures i suports per a l\u2019atenci\u00f3 educativa amb menor o major intensitat depenent de la necessitat de cada alumne. Aix\u00ed podem dir que a l\u2019escola Finestres podem ofertar les seg\u00fcents mesures i suports educatius:<\/p>\n \n <\/p>\n A continuaci\u00f3 concretar\u00e9 quines idees he recollit de la neuroeducaci\u00f3 que seran la base d\u2019aquest projecte. Ho far\u00e9 tenint com a referent el llibre Neuroeducaci\u00f3n en el aula <\/em>de Jes\u00fas C. Guill\u00e9n i els arguments de David Bueno, Doctor en biologia i professor de gen\u00e8tica a la Universitat de Barcelona. Aix\u00ed, anir\u00e9 desgranant els aspectes que he considerat prioritaris i que seran aplicats en aquest projecte de direcci\u00f3.<\/p>\n Les emocions s\u00f3n importants<\/strong><\/p>\n \u201cQuan en les nostres aules ens centrem obertament en crear un estat positiu per a l\u2019aprenentatge, comencem a establir en els cervells dels alumnes unes associacions entre l\u2019aprenentatge i el plaer que els durar\u00e0 tota la vida\u201d\u00a0<\/em><\/span><\/p>\n \u00a0\u00a0Ian Gilbert<\/em><\/span><\/p>\n Un dels descobriments m\u00e9s rellevants de la neuroci\u00e8ncia dels \u00faltims anys ha estat demostrar que els processos cognitius i els emocionals comparteixen xarxes neuronals que tenen com objectiu garantir la nostra superviv\u00e8ncia. Les emocions s\u00f3n reaccions inconscients que provoquen canvis fisiol\u00f2gics en el cos gr\u00e0cies als quals podem detectar les alteracions que es produeixen en el nostre entorn i \u00a0d\u2019aquesta manera respondre de forma r\u00e0pida i autom\u00e0tica a aquestes. Perqu\u00e8 l\u2019infant desenvolupi amb normalitat totes les seves capacitats necessita sentir-se segur i estimat incondicionalment, en primera inst\u00e0ncia a l\u2019entorn familiar, per\u00f2 tamb\u00e9 a l\u2019escola. L\u2019educaci\u00f3 emocional i positiva a l\u2019aula ha d\u2019ensenyar les habilitats per a la vida que permeten construir el seu propi benestar personal i social aportant-li seguretat, i per tant, fomentant la seva autonomia i responsabilitat. \u00c9s imprescindible generar un clima emocional segur on s\u2019assumeixi amb naturalitat l\u2019error, tots ens equivoquem, tamb\u00e9 el professor.<\/p>\n La motivaci\u00f3 a l\u2019aula<\/strong><\/p>\n La motivaci\u00f3, all\u00f2 que ens mou a actuar, \u00e9s un producte de l\u2019emoci\u00f3. Tot all\u00f2 que aporta m\u00e9s curiositat, augmenta l\u2019activaci\u00f3 de regions cerebrals i en definitiva facilita l\u2019aprenentatge.<\/p>\n Es preveuen set etapes importants per desenvolupar la motivaci\u00f3:<\/p>\n 1.-\u00a0Curiositat: els humans som curiosos per naturalesa. \u00c9s important provocar la curiositat, ja que s\u2019activen mecanismes emocionals que permeten focalitzar l\u2019atenci\u00f3 i per tant, aprendre.<\/p>\n 2.- Inter\u00e8s: \u00c9s dif\u00edcil que l\u2019alumne s\u2019interessi per all\u00f2 que interpreta que no \u00e9s \u00fatil o rellevant. L\u2019avaluaci\u00f3 inicial com a eina per poder saber els interessos de l\u2019alumne.<\/p>\n 3.- Repte:\u00a0Els objectius d\u2019aprenentatge han de ser reptes adequats. L\u2019alumne ha de sortir de la zona de confort.<\/p>\n 4.- Protagonisme:l\u2019alumne ha de ser el participant actiu i cal que tingui possibilitat d\u2019elecci\u00f3. Els infants han de fer debats, intervencions, reflexions… El mestre ha de parlar menys i escoltar m\u00e9s. Es consideren metodologies que afavoreixen l\u2019implicaci\u00f3 l\u2019aprenentatge per projectes, la resoluci\u00f3 de problemes, els treballs col.laboratius, etc.<\/p>\n 5.- Progr\u00e9s: Elogiar la feina de tots i cada un dels alumnes. Donar import\u00e0ncia a l\u2019esfor\u00e7 i el proc\u00e9s en els aprenentatges dels alumnes i no en funci\u00f3 de la capacitat.<\/p>\n 6.- Satisfacci\u00f3: La satisfacci\u00f3 que produeix a l\u2019alumne veure que va progressant cal que sigui clara, amb criteris d\u2019avaluaci\u00f3 mitjan\u00e7ant per exemple r\u00fabriques. L\u2019avaluaci\u00f3 ha de tenir en compte l\u2019esfor\u00e7 i el seu progr\u00e9s i no s\u2019ha de limitar nom\u00e9s al nivell de coneixement adquirit.<\/p>\n 7.- Reconeixement: Tothom t\u00e9 la necessitat de ser reconegut.\u00a0 L\u2019aprenentatge cooperatiu, \u00e9s una bona metodologia, per potenciar l\u2019autoestima dels nostres alumnes.<\/p>\n Cos sa, ment sana <\/strong><\/p>\n \u201cLa ment coneix el m\u00f3n exterior a trav\u00e9s del cervell, per\u00f2 \u00e9s igualment cert que el cervell nom\u00e9s pot ser informat a trav\u00e9s del cos\u201d <\/em><\/span><\/p>\n Antonio Damasio<\/span><\/p>\n Molt recentment s\u2019ha comprovat que \u00e9s important realitzar breus parades de quatre minuts entre les activitats acad\u00e8miques dels nens entre nou i onze anys. Vuit cicles de moviments r\u00e0pids, salts, etc, durant 20 segons seguits de descansos de 10 segons s\u00f3n suficients per optimitzar l’atenci\u00f3 necess\u00e0ria que requereix la tasca posterior. \u00a0Tamb\u00e9 s\u2019ha comprovat que l\u2019educaci\u00f3 f\u00edsica millora la concentraci\u00f3 i l\u2019atenci\u00f3. \u00c9s important col\u00b7locar aquesta disciplina a les primeres hores del mat\u00ed. Dormir fa consolidar els aprenentatges ja que fa fortes les connexions neuronals.\u00a0La llum a l\u2019aula \u00e9s important. Calen aules ben il\u00b7luminades, a m\u00e9s, tenen un efecte benefici\u00f3s sobre l\u2019atenci\u00f3 i l\u2019aprenentatge.<\/p>\n Jugo, em diverteixo i aprenc <\/strong><\/p>\n \u201cLes mans ofereixen al cervell el mitj\u00e0 per relacionar-se, i el cervell ofereix a les mans el m\u00e8tode\u201d<\/em><\/span><\/p>\n Stuart Brown<\/span><\/p>\n El joc constitueix un mecanisme natural intern gen\u00e8ticament que desperta la curiositat, \u00e9s plaent i ens permet adquirir un seguit de compet\u00e8ncies imprescindibles per a la vida que estan en plena conson\u00e0ncia amb la naturalesa social del ser hum\u00e0.<\/p>\n A l\u2019educaci\u00f3 infantil no s\u2019hauria de limitar el temps de joc. \u00c9s evident que en el joc lliure els nens aprenen a prendre les seves pr\u00f2pies decisions, a resoldre problemes, a relacionar-se amb els altres i a respectar les normes. Per\u00f2 des de la perspectiva educativa tamb\u00e9 pot resultar molt \u00fatil anar introduint el joc estructurat o dirigit, a mig cam\u00ed entre el joc lliure i l\u2019ensenyament dirigit. Per anar fomentat un aprenentatge m\u00e9s reflexiu. Conv\u00e9 anar introduint recursos que permetin als nens identificar els seu errors i permetre que ells mateixos els corregeixin, sense necessitat de la supervisi\u00f3 del mestre, per anar promoguent la seva autonomia.\u00a0 Amb tot, el mestre pot anar optimitzant l\u2019aprenentatge del nen comentant amb ell els seus descobriments, plantejant q\u00fcestions que tinguin a veure amb el que est\u00e0 experimentant l\u2019infant, intervenint si \u00e9s necessari i suggerint alternatives al joc.<\/p>\n Guiar mitjan\u00e7ant l\u2019exemple<\/strong><\/p>\n L\u2019aprenentatge per imitaci\u00f3 (neurones mirall) \u00e9s b\u00e0sic i l\u2019exemple a trav\u00e9s dels pares, mestres i amics, acaba essent un patr\u00f3 definitori. Les implicacions per a l\u2019aprenentatge s\u00f3n impressionants i justifiquen la\u00a0gran import\u00e0ncia dels models familiars, socials, culturals, eductius, etc, \u00a0en la formaci\u00f3 de les persones. Tamb\u00e9 permeten explicar la\u00a0dificultat de trencar amb la in\u00e8rcia social\u00a0pel que fa a la transmissi\u00f3 dels comportaments estereotipats per imitaci\u00f3 preconscient. Un dels aspectes crucials de l\u2019aprenentatge i per extensi\u00f3 de l\u2019educaci\u00f3, \u00e9s la imitaci\u00f3. \u00c9s la\u00a0base de l\u2019aprenentatge per observaci\u00f3, que implica imitar el que observem i t\u00e9 una import\u00e0ncia cabdal en la influ\u00e8ncia que tenen els models familiars i socials sobre el comportament dels infants i els adolescents.<\/p>\n Les persones som uns imitadors nats.\u00a0Imitem el que veiem fer als altres, el que els sentim dir i fins i tot, el que ens sembla que senten.\u00a0Ho fem des que naixem i no ho deixem de fer mai, tot i que hi ha \u00e8poques de la vida que aquest proc\u00e9s d\u2019imitaci\u00f3 est\u00e0 molt m\u00e9s arrelat que en d\u2019altres, com la infantesa o l\u2019adolesc\u00e8ncia. Imitem les persones que admirem i refusem imitar les que no ens agraden, per\u00f2 \u00e9s possible que les acabem imitant, malgrat sigui sense voler. Amb tot aix\u00f2 contribu\u00efm a crear la nostra aut\u00e8ntica personalitat.<\/p>\n Mentalitat de creixement<\/strong><\/p>\n \u00c9s important\u00a0que els alumnes entenguin que l\u2019aprenentatge modifica el cervell formant noves connexions neuronals i que ells s\u00f3n els responsables d\u2019aquest proc\u00e9s.\u00a0 La intel\u00b7lig\u00e8ncia \u00e9s modelable, com un m\u00fascul que es pot fer fort. Con\u00e8ixer com funciona el cervell \u00e9s un element motivador inq\u00fcestionable. Per tant, \u00e9s important explicar als alumnes de qualsevol edat que el cervell ens permet un aprenentatge continu, que som capa\u00e7os de generar noves neurones i que les sinapsis es poden enfortir quan aprenem coses noves i que aix\u00f2 millora la nostra intel\u00b7lig\u00e8ncia.\u00a0\u00c9s b\u00e0sic elogiar l\u2019alumne pel seu esfor\u00e7 i no per la seva capacitat.\u00a0 Aix\u00f2\u00a0 enforteix la seva perseveran\u00e7a i millora la manera d\u2019afrontar-se als contratemps.<\/p>\n L\u2019educaci\u00f3 art\u00edstica <\/strong><\/p>\n L\u2019infant en les seves primeres etapes i de forma natural, balla, canta, dibuixa… Aquestes activitats, li serveixen per anar coneixent de forma plaent el m\u00f3n que els envolta. L\u2019educaci\u00f3 art\u00edstica \u00e9s una necessitat perqu\u00e8 possibilita l\u2019adquisici\u00f3 d\u2019unes compet\u00e8ncies socioemocionals i de rutines mentals que estan en plena conson\u00e0ncia amb el desenvolupament evolutiu del ser hum\u00e0. S\u00f3n necess\u00e0ries per l\u2019aprenentatge de qualsevol contingut curricular i fomenten un pensament cr\u00edtic i creatiu. Des de la perspectiva cognitiva, existeixen evid\u00e8ncies emp\u00edriques que demostren que les classes de m\u00fasica poden millorar el rendiment acad\u00e8mic dels nens pel que fa a la consci\u00e8ncia fonol\u00f2gica i la descodificaci\u00f3 verbal. Les arts visuals i pl\u00e0stiques incideixen positivament en el raonament geom\u00e8tric dels alumnes i que el teatre enforteix les habilitats verbals (Winner i altres, 2014). Quan s\u2019integra l\u2019educaci\u00f3 art\u00edstica en altres activitats curriculars i amb m\u00e9s components, per exemple amb la participaci\u00f3 de la comunitat educativa, l\u2019aprenentatge \u00e9s molt m\u00e9s valu\u00f3s.<\/p>\n Llegir no \u00e9s natural <\/strong><\/p>\n El cervell del nad\u00f3, est\u00e0 organitzat per processar la parla, per\u00f2 la lectura no \u00e9s una activitat natural pel nen. Igual que l\u2019escriptura, \u00e9s un invent evolutivament massa recent, el nostre patrimoni gen\u00e8tic no inclou circuits cerebrals espec\u00edfics destinats a la lectura i \u00e9s doncs, una habilitat que hem d\u2019aprendre. Aquesta \u00e9s la ra\u00f3 que fa que l\u2019aprenentatge pot resultar complicat per molts nens i m\u00e9s encara pels alumnes amb disl\u00e8xia. No \u00e9s suficient exposar el nen a les lletres, sin\u00f3 que cal anar ensenyant de forma sistem\u00e0tica les correspond\u00e8ncies entre grafemes i fonemes per accelerar l\u2019aprenentatge de la lectura. L\u2019enfoc globalitzat satura la mem\u00f2ria i \u00e9s menys efica\u00e7. La consci\u00e8ncia fonol\u00f2gica \u00e9s una compet\u00e8ncia essencial en l\u2019aprenentatge de la lectura que possibilita a l\u2019infant ser conscient dels sons elementals que componen les paraules, els fonemes. En una fase inicial de l\u2019aprenentatge de la lectura, quan es va coneixent l\u2019abecedari, \u00e9s imprescindible la descodificaci\u00f3 fonol\u00f2gica que permetr\u00e0 al nen anar articulant els fonemes que formen una s\u00edl\u00b7laba (caaaa-saaa) i\u00a0descompondre cada paraula lletra per lletra (c-a-s-a) per identificar-la i con\u00e8ixer el significat. Quan aquest proc\u00e9s es va automatitzant, el cervell ja no necessitar\u00e0 descompondre la paraula lletra per lletra i l\u2019identificar\u00e0 amb la seva representaci\u00f3 ortogr\u00e0fica buscant el seu significat. La consci\u00e8ncia fonol\u00f2gica a partir de jocs ling\u00fc\u00edstics, endevinalles, rimes, can\u00e7ons, etc, \u00e9s una bona eina per ajudar a automatitzar l\u2019adquisici\u00f3 dels fonemes.<\/p>\n Principis fonamentals d\u2019ensenyament de la lectura en la fase inicial (Stanislas Dehaene, 2015):<\/p>\n Avaluar per aprendre<\/strong><\/p>\n L\u2019avaluaci\u00f3 pret\u00e9n impulsar l\u2019aprenentatge mitjan\u00e7ant un proc\u00e9s continu. Per avaluar compet\u00e8ncies i no coneixements a\u00efllats, resulta m\u00e9s competencial plantejar tasques espec\u00edfiques. Per exemple:\u00a0 projectes, problemes oberts, simulacions, exposicions orals, etc. En canvi, no afavoreixen els ex\u00e0mens tradicionals, que ignoren el proc\u00e9s individual del proc\u00e9s cerebral ja que aquest apr\u00e8n a partir dels errors i no memoritzant respostes. L\u2019aprenentatge ha de vincular-se al m\u00f3n real perqu\u00e8 sigui significatiu i ha de constituir un proc\u00e9s constructivista i requereix temps. Els criteris d\u2019avaluaci\u00f3 han de ser clars i per ser objectius han d\u2019utilitzar-se diverses formes d\u2019avaluaci\u00f3: Avaluaci\u00f3 inicial, avaluaci\u00f3 formativa, autoavaluaci\u00f3 i coavaluci\u00f3.<\/p>\n L<\/strong>\u2019 arquitectura de l\u2019aula segons la neuroci\u00e8ncia<\/strong><\/p>\n Un dels grans descobriments de la neuroci\u00e8ncia en els \u00faltims anys ha estat demostrar les repercussions directes de les emocions sobre l\u2019aprenentatge. L\u2019entorn f\u00edsic i el disseny condiciona l\u2019aprenentatge.\u00a0 En el context dels espais d\u2019aprenentatge, tamb\u00e9 cal que siguin flexibles. Aix\u00ed doncs, els centres haurien de disposar d\u2019entorns espec\u00edfics com estudis, tallers o laboratoris que facilitin tant el treball individual com el cooperatiu i el formal. Sempre des d\u2019una perspectiva interdisciplin\u00e0ria que elimini la tradicional jerarquia d\u2019assignatures. Aules variades en les que els alumnes puguin desenvolupar diferents tasques multisensorials que permetin moure\u2019s, manipular, compartir, jugar, explorar, contrastar o descobrir, perqu\u00e8 aix\u00ed \u00e9s com apr\u00e8n el nostre cervell.<\/p>\n \u00a0<\/strong><\/p>\n Els ambients s\u00f3n espais on es viu i on les persones estan en contacte.<\/em><\/span><\/p>\n Definici\u00f3 italiana d\u2019ambient que parteix de l\u2019escola Reggio Emilia i Pistoia. Els referents s\u00f3n Loris Malaguzzi i el considerat el seu seguidor, Alfredo Hoyuelos<\/p>\n Els ambients s\u00f3n diferents\u00a0espais d\u2019aprenentatge, de relaci\u00f3 i comunicaci\u00f3 on a partir de diferents propostes els infants poden actuar, observar, experimentar, construir, inventar, imaginar, compartir, relacionar-se, emocionar-se\u2026i interactuar amb els altres. \u00c9s una manera de poder donar resposta als interessos i necessitats dels infants i respectar els diferents ritmes d\u2019aprenentatge. Els infants disposen d\u2019un temps\u00a0d\u2019experi\u00e8ncia activa, constru\u00efda per l\u2019adult, per\u00f2 reconstru\u00efda per ells mateixos, on nens i nenes es reuneixen per explorar diverses possibilitats de joc i dels materials. Els ambients segueixen el model\u00a0socioconstructivista, el qual parteix d\u2019un aprenentatge significatiu per part de l\u2019alumne, que t\u00e9 en compte els seus coneixements previs i en el qual destaca la gran import\u00e0ncia que t\u00e9 la relaci\u00f3 amb els companys\/es.\u00a0Es tindr\u00e0 en compte l\u2019aprofitament d\u2019espais del centre de manera que permetin i provoquin la comunicaci\u00f3, la reflexi\u00f3 i l\u2019intercanvi entre els membres de la comunitat educativa.<\/p>\n <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" \n
\n
\n
\n
\n
EL PLANTEJAMENT DE L’ATENCI\u00d3 EDUCATIVA A L’ALUMNAT EN EL MARC D’UN SISTEMA INCLUSIU\u00a0<\/span><\/strong><\/h4>\n
LA NEUROCI\u00c8NCIA EDUCATIVA APLICADA A LA NOSTRA ESCOLA\u00a0<\/strong><\/h4>\n
\n
\u00a0<\/strong>ELS AMBIENTS D\u2019APRENENTATGE<\/strong><\/h4>\n
\nL\u2019Escola Rural, l\u2019escola de les tres \u201cP\u201d: Petita, de Poble i P\u00fablica, \u00e9s una escola arrelada al territori, que dona vida al municipi, que a vegades n\u2019\u00e9s el pal de paller i\/o dinamitzadora d\u2019una part de la vida que el poble genera, que aglutina activitats,… Llegeix m\u00e9s\u00bb<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"parent":1073,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"_bbp_topic_count":0,"_bbp_reply_count":0,"_bbp_total_topic_count":0,"_bbp_total_reply_count":0,"_bbp_voice_count":0,"_bbp_anonymous_reply_count":0,"_bbp_topic_count_hidden":0,"_bbp_reply_count_hidden":0,"_bbp_forum_subforum_count":0,"footnotes":""},"class_list":["post-464","page","type-page","status-publish","hentry"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/escolafinestres\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/464","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/escolafinestres\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/escolafinestres\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/escolafinestres\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/escolafinestres\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=464"}],"version-history":[{"count":5,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/escolafinestres\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/464\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1659,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/escolafinestres\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/464\/revisions\/1659"}],"up":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/escolafinestres\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/1073"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/escolafinestres\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=464"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}