Aquesta setmana, a cicle superior, l’escola s’ha omplert de l’aroma dolça del moniato i de la il·lusió compartida. Els alumnes, en grups de tres, han deixat volar la imaginació: primer, amb el llapis i el paper, han dibuixat el somni del seu moniato disfressat. Han pensat, han rigut, han fet comptes —perquè fins i tot la creativitat necessita pressupost— i els delegats, amb esperit de mercat i complicitat d’equip, han anat a buscar els moniatos que donarien vida als seus personatges.
Al mercat de l’escola, les mans petites s’han convertit en mans d’artistes. Entre cartrons, teles, botons i colors, els moniatos han pres forma: pirates, superherois, monstres, princeses… petits mons amb escenari propi. La imaginació, com la tardor, ha esclatat en tots els tons possibles.
I a la tarda, quan el pati interior s’ha omplert de passes i rialles, ens hem retrobat tots: els grans amb els nostres fillols d’infantil, els cors plens d’orgull i tendresa. Els alumnes de l’aula d’acollida han obert la festa amb un pregó que ha fet vibrar el silenci, i després —com mana la tradició— hem compartit castanyes calentes, converses i somriures.
La música ha tancat la jornada, com un vent suau que mou les fulles del record.
Perquè la Castanyada no és només menjar castanyes —és celebrar la creativitat, la convivència i la màgia de créixer junts.
Us deixem un recull dels nostres moniatos disfressats, esperem que us agradin!
