Quan l’infant comença l’escola dels “grans”, hi ha tot un procés de familiarització que cal afrontar i abraçar amb tot l’amor possible. És una situació nova per tothom, per això és necessari un entorn segur i agradable, així com mostrar-nos en calma i confiats/des que tot anirà bé.
El procés d’adaptació és un moment que ens remou. Tot i que ens pot fer molta il·lusió aquest inici, veure els infants plorar, ens provoca malestar. Hi ha infants que ploren i mostren tristesa, d’altres que estan enfadats. Inclús hi ha d’altres que no ploren, però no vol dir que estiguin adaptats/des. És qüestió de temps perquè fer vincle i aconseguir una adaptació real no són tres dies i tampoc és un procés lineal, sinó que és més aviat una muntanya russa. Sigui com sigui, ens toca sostenir i acompanyar-los, fins que sentin l’escola i les mestres com un espai que els acull i abraça.
No hem tingut gaires dies, perquè ja sabeu que el sistema no contempla aquesta necessitat, així com tampoc els recursos humans. No obstant, l’escola fa un esforç molt gran per tal que sigui el més adequat possible. Cal destacar que les tutories individualitzades família per família, així com la trobada de grup classe amb la tutora, han estat també un pilar del procés per tal de coneixe’ns i començar a crear vincle.
Tot aquest temps d’adaptació és com plantar una llavor a terra, cal regar-la, aportar-li llum, tractar-la amb respecte,… Llavors, va creixent, es va fent gran i forta.
Comentaris recents