{"id":11197,"date":"2025-04-29T14:07:41","date_gmt":"2025-04-29T12:07:41","guid":{"rendered":"https:\/\/agora.xtec.cat\/escoladelmar\/?p=11197"},"modified":"2025-04-29T14:07:42","modified_gmt":"2025-04-29T12:07:42","slug":"i-les-obres-guanyadores-han-estat","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/agora.xtec.cat\/escoladelmar\/general\/i-les-obres-guanyadores-han-estat\/","title":{"rendered":"i les obres guanyadores han estat!!!"},"content":{"rendered":"\n

TARONGERS<\/p>\n\n\n\n

L\u2019experi\u00e8ncia al passat<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Hi havia una vegada dos germans, la Laura i el Leo. Els germans estaven a casa dels seus avis perqu\u00e8 els pares estaven de viatge.<\/span><\/p>\n

Un dia els nens van entrar a una habitaci\u00f3 a la que no havien entrat mai, perqu\u00e8 els seus avis no deixaven entrar a ning\u00fa. Quan van entrar els hi va cridar l\u2019atenci\u00f3 dues portes: una tenia escrit: \u201c Escola del Mar del passat\u201d i l\u2019altra: \u201cEscola del Mar del futur\u201d.\u00a0<\/span><\/p>\n

Els nens van decidir entrar a la porta del passat per saber m\u00e9s sobre la seva escola. Quan van entrar van veure que parlaven en castell\u00e0 i estaven separats els nens i les nenes.\u00a0<\/span><\/p>\n

Els nens estaven fent matem\u00e0tiques i les nenes estaven fent pl\u00e0stica. Els nens van veure a una nena que sortia de l\u2019aula i i van preguntar:<\/span><\/p>\n

\u00a0– A qui any estem? Per qu\u00e8 parlen castell\u00e0? Per qu\u00e8 esteu separats els nens i les nenes?<\/span><\/p>\n

La nena abans de respondre, els hi va dir:\u00a0<\/span><\/p>\n

– No haurieu d\u2019estar a classe?\u00a0<\/span><\/p>\n

– Estavem a casa dels nostres avis i vam entrar a una habitaci\u00f3 a la que no haviem entrat mai i vam veure dues portes que posaven: Escola del Mar del futur i del passat i vam entrar a la del passat.\u00a0<\/span><\/p>\n

– Us podeu colar a classe, per\u00f2 haureu d\u2019anar separats. – va dir la J\u00falia.<\/span><\/p>\n

Va arribar l\u2019hora del pati i van sortir.\u00a0<\/span><\/p>\n

– WOW!! Hi ha una platja i us podeu banyar! que guai!! Es van quedar una estona m\u00e9s per ensenyar-los a nedar millor. Despr\u00e9s tots els nens poc a poc anaven marxant per anar a dinar a casa. Els dos germans no tenien on anar i li van preguntar a la nena que van con\u00e8ixer, la J\u00falia, si podien anar a dinar a casa seva. La nena els hi va dir que si.<\/span><\/p>\n

A la tarda van tornar a l\u2019escola i van fer catal\u00e0. A ning\u00fa li agradava perqu\u00e8 no sabien la llengua catalana. La mestra els hi ensenyava paraules, per\u00f2\u2026 no ho feien del tot b\u00e9. Al Leo i a la Laura se\u2019ls feia molt f\u00e0cil.\u00a0<\/span><\/p>\n

M\u00e9s tard van fer educaci\u00f3 f\u00edsica i no feien milla ni res semblant. Sortien de l’escola i havien de fer una cursa d\u2019obstacles.\u00a0<\/span><\/p>\n

Tamb\u00e9 nedaven i feien una cursa de nataci\u00f3.\u00a0<\/span><\/p>\n

Quan es va acabar tot la Laura va dir:\u00a0<\/span><\/p>\n

– Qu\u00e8 diferent que \u00e9s tot al passat!<\/span><\/p>\n

\u00a0– S\u00ed! – va dir el Leo\u00a0<\/span><\/p>\n

\u00a0I els dos a la vegada van dir:<\/span><\/p>\n

– Quina sort hem tingut d\u2019estar a l\u2019Escola del Mar!!!<\/span><\/p>\n\n\n\n

Pseud\u00f2nim: La xocolata.<\/p>\n\n\n\n

\n\n\n\n

L\u2019arc de Sant Mart\u00ed<\/p>\n\n\n\n

L\u2019arc de Sant Mart\u00ed \u00e9s molt bonic

i si plou i fa sol

ja el tenim aqu\u00ed

Quan l\u2019arc de Sant Mart\u00ed,\u00a0

surt i es tan saltar\u00ed

amb forma de pi, mai \u00e9s tan feli\u00e7

L\u2019arc de Sant Mart\u00ed \u00e9s molt feli\u00e7 de dia

i de nit tamb\u00e9 \u00e9s molt bonic

i li agrada molt llegir<\/pre>\n\n\n\n
Pseud\u00f2nim: Fades<\/p>\n\n\n\n
\n\n\n\n
NAUSICA<\/p>\n\n\n\n
E<\/strong>l temps fuig<\/p>\n\n\n\n
Hi havia una vegada, la Cl\u00e0udia, una nena que sempre arribava tard a l\u2019escola. Cada dia li passava el mateix. Quan no perdia un mitj\u00f3 era perqu\u00e8 se li feien nusos als cordons de les sabates. Ella cada dia intentava fer alguna cosa per no arribar tard, per\u00f2, mai ho aconseguia.\u00a0<\/span><\/p>\n
Per\u00f2, de cop i volta, un dia li va passar una cosa molt estranya. Com cada dia arribava tard a l\u2019escola, per\u00f2, de cop i volta, estava dintre d\u2019un rellotge per\u00f2 comen\u00e7ava a caure, caure i caure. Aleshores tornava a estar a casa abans de sortir cap a l\u2019escola. La Cl\u00e0udia, extranyada es va afanyar per no arribar tard a l\u2019escola, per\u00f2, per sorpresa de la nena, eren les vuit del mat\u00ed i ella entrava a l\u2019escola a les nou del mat\u00ed. La Cl\u00e0udia molt sorpresa va encendre la televisi\u00f3. Per\u00f2 es va adonar que a sobre la televisi\u00f3 hi havia un sobre. El va agafar i el va obrir. A dintre hi havia escrit, amb molt bona lletra, aquest missatge: \u201cAcabes de viatjar en el temps. Fes el que puguis per tornar al moment on estaves abans que sigui massa tard\u201d. La Cl\u00e0udia no sabia qu\u00e8 significava all\u00f2 i es va espantar. Ni sabia com havia viatjat en el temps, aix\u00ed que, era impossible que pogu\u00e9s tornar. A part, tampoc sabia qu\u00e8 significava \u201cabans que sigui massa tard\u201d. Cada vegada estava m\u00e9s nerviosa.\u00a0 Era la mateixa sensaci\u00f3 de nervis que quan arribava tard a l\u2019escola i, de cop, PUFF!<\/span><\/p>\n
Una altra vegada estava corrent pel carrer amb el seu pare! Es va posar molt contenta i li va donar una abra\u00e7ada tan forta al seu pare que per poc que el tira al terra. La Cl\u00e0udia va deduir que viatjava en el temps quan es posava nerviosa. Despr\u00e9s de l\u2019escola, la Cl\u00e0udia, va jugar amb el seu pare molt tranquil\u00b7la perqu\u00e8 sabia que si tornava a viatjar en el temps es podria controlar. <\/span><\/p>\n\n\n\n
Pseud\u00f2nim: La cirera<\/span><\/p>\n
Classe: Nausica<\/span><\/p>\n
Color: Blau<\/span><\/p>\n\n\n\n
\n\n\n\n
L\u2019<\/strong>espai<\/p>\n\n\n\n
A l\u2019espai hi ha estrelles
i el sol \u00e9s una d\u2019elles.
L'univers \u00e9s gegant
molt m\u00e9s que mil elefants.

La Terra segueix girant
sobre un sol radiant,
i els forats negres s\u2019empassen
totes les naus espacials.

Mireu quants misteris que t\u00e9 l\u2019espai
tants que si vas caminant
mai arribar\u00e0s al final. 
<\/pre>\n\n\n\n
Pseud\u00f2nim: Dinosaure desafinat<\/span><\/p>\n
Classe: Nausica<\/span><\/p>\n
Color: Verd<\/span><\/p>\n\n\n\n
\n\n\n\n
ENEIDA<\/p>\n\n\n\n
\u00a0\u00a0Una tarda de somni<\/p>\n\n\n\n
A l\u2019Escola del Mar, com molts ja sabreu, es feien obres de teatre amb titelles, una cosa que ara es recuperar\u00e0, per\u00f2 mentre els titelles no s\u00f3n utilitzades cobren vida! Tot va comen\u00e7ar un dia que un nen que es deia Joan que era alt, ulls castanys i cabells curts i negre va entrar a l\u2019edifici de prim\u00e0ria.\u00a0 Aquell nen soc jo. Em dirigia cap a la biblioteca on m’havia deixat la jaqueta a l\u2019hora del pati. Eren les 4:45, divendres, \u00e9s a dir que tenia temps mentre duressin els berenars. No hi havia ning\u00fa. De sobte mentre estava buscant per les cadires, una de les capses dels titelles es va comen\u00e7ar a moure!!!!!!!! Una olor de tela vella que em va recordar a l\u2019olor de ca l’\u00e0via, va cobrir gran part de la biblioteca i una filera de titelles dels personatges de la caputxeta vermella van sortir d\u2019una de les capses. El mateix va passar amb les capses dels titelles de <\/span>Els follets sabaters<\/span><\/i>, <\/span>Les set cabretes<\/span><\/i>, en<\/span> Patufet<\/span><\/i>\u2026 Despr\u00e9s de la desfilada tots em van mirar i van comen\u00e7ar a xiuxiuejar. Jo les mirava amb la cara oberta i cara de poc espavilat. Un porquet em va mirar molta estona, i al final va dir:\u00a0<\/span><\/p>\n
    \n
  • Emmm\u2026 Qu\u00e8 et passa?<\/span><\/li>\n
  • Aaa\u2026 Jo\u2026 jo\u2026 Estava\u2026 buscant la \u2026.la\u00a0 jaqueta i\u2026i\u2026-Vaig tartamudejar- Qu\u00e8 dimonis passa aqu\u00ed?! Per qu\u00e8 estic parlant amb un titella?!<\/span><\/li>\n
  • En, eh.\u00a0<\/span><\/li>\n
  • Oh no, m\u2019he tornat boig?!<\/span><\/li>\n
  • Escolta, tranquil, primer no est\u00e0s boig, segon tens una relaci\u00f3 mental amb nosaltres, cosa que no ha passat en molt de temps i no entenc, i tercer estem sortint d’aquestes capses claustrof\u00f2biques per fer el nostre hobby, el teatre.<\/span><\/li>\n<\/ul>\n
    Jo me’l vaig mirar. Em va costar uns quants segons per assimilar-ho. Era com un somni. Vaig acostar-me. Ells em miraven.\u00a0<\/span><\/p>\n
      \n
    • Vinga, home vine amb nosaltres!<\/span><\/li>\n<\/ul>\n
      Vaig seguir-los una mica conf\u00f3s fins a una estan\u00e7a on mai havia estat, \u00e9s clar que no era secreta. Era una min\u00fascula saleta on els de biblioteca guardaven els llibres per col\u00b7locar-los. N\u2019estava segur. Era una saleta petiteta amb dues portes, una per entrar per la biblio i l\u2019altra per passar al darrere de les cortines del teatre i al costat de la segona porta que acabo de mencionar, a l’esquerra, hi havia el quadre de llums de l\u2019escenari. Tenia un terra hidr\u00e0ulic de deb\u00f2, preci\u00f3s! Al final despr\u00e9s de la porta a l’interior de les gegants cortines vermelles, hi havia un esgla\u00f3 que ja formava part de l\u2019escenari. El vaig pujar despr\u00e9s de tots els titelles.<\/span><\/p>\n
        \n
      • I\u2026 i ara qu\u00e8?\u00a0<\/span><\/li>\n
      • Doncs\u2026 a actuar!!<\/span><\/li>\n<\/ul>\n
        La caputxeta i el pare del patufet, van treure d’un rac\u00f3 un petit teatret (que no era el que hi ha exposat al costat dels lavabos de cicle mitj\u00e0) i uns altres titelles van obrir el tel\u00f3. Jo vaig anar on normalment s’asseu el p\u00fablic a les obres i vaig estar mirant als titelles fent el teatret. Elles s\u2019ho passaven d\u2019all\u00f2 m\u00e9s b\u00e9 i jo tamb\u00e9.<\/span><\/p>\n
          \n
        • Tant de bo jo sab\u00e9s actuar tan b\u00e9 com elles! Pensava jo.<\/span><\/li>\n<\/ul>\n
          Va passar una bona estona. Vaig sentir els crits de ma mare, cridant \u201cJoan \u00e9s hora de marxar!\u201d. Jo em vaig aixecar d\u2019un bot i vaig acomiadar-me tristament dels titelles. Vaig c\u00f3rrer a tot drap cap avall. Mentre baixava vaig pensar \u201cAl final no he trobat la jaqueta, per\u00f2 s\u00ed que m\u2019he emportat una gran experi\u00e8ncia\u201d vaig pensar. Vaig decidir no explicar-li a ning\u00fa aquesta hist\u00f2ria, per\u00f2 cada nit recordo el gran moment de veure els titelles gaudint.<\/span><\/p>\n\n\n\n
          Pseud\u00f2nim: Joan<\/span><\/p>\n
          Classe: Eneida<\/span><\/p>\n
          Color: Blanc<\/span><\/p>\n\n\n\n\n\n
          \n\n\n\n
          L\u2019oblidar de la gent<\/p>\n\n\n\n
          La meva \u00e0via est\u00e0 a punt d'oblidar,
          i m\u00e9s que tots els nets, jo la vull estimar.
          La seva filla tamb\u00e9 oblidar\u00e0,
          que cada dia l'ajudar\u00e0.

          Els records de cop desapareixeran,
          i els pares els recuperaran.
          Ella ens preguntar\u00e0 qui som,
          i li recordarem el nostre nom.

          Amb ella voldr\u00e9 jugar,
          per\u00f2 ella ja no podr\u00e0.
          L\u2019ajudar\u00e9 i l'estimar\u00e9,
          sempre la recordar\u00e9.

          I espero que un dia la meva \u00e0via pugui recordar,
          tot el que va oblidar.
          <\/pre>\n\n\n\n
          Pseudonim: \u00d2liva Blanca<\/span><\/p>\n
          Classe: Eneida<\/span><\/p>\n
          Color:Blanc<\/span><\/p>\n\n\n\n
          \n\n\n\n
          GARB\u00cd<\/p>\n\n\n\n
          La desaparici\u00f3 dels llapis de l\u2019escola<\/strong><\/p>\n\n\n\n
          Com sempre, es fa de nit a l\u2019escola del Mar, i tots els objectes cobren vida. Aqu\u00ed apareix el nostre protagonista, el llapis negre amb el qual es va escriure aquesta hist\u00f2ria.<\/span><\/p>\n
          El llapis est\u00e0 cansat d\u2019estar sempre a l\u2019estoig d\u2019un nen de la classe i vol sortir a veure m\u00f3n. Un dia, decideix sortir de l\u2019estoig per anar a parlar amb els altres llapis. Tots els llapis fan una reuni\u00f3 a la taula de la mestra on viu el seu llapis, el que mana. El llapis, el nostre protagonista, diu a la resta que se\u2019n vol anar a veure m\u00f3n. El llapis que mana, per\u00f2, diu que no. Ell ho t\u00e9 clar: si no el deixen marxar, s\u2019escapar\u00e0.<\/span><\/p>\n
          S\u2019acaba la nit i el llapis torna a l\u2019estoig. Tornen a ser les nou del mat\u00ed, tot torna a comen\u00e7ar. S\u2019obre la porta, el xivarri, la maquineta infernal\u2026 Tot (sospira).<\/span><\/p>\n
          La nit cau sobre l\u2019escola del Mar. El llapis surt de l\u2019estoig, avan\u00e7a per la taula, arriba a la vora i decideix saltar. Cau, avan\u00e7a en silenci per terra. Ja veu la porta de Garb\u00ed per\u00f2, <\/span>oh, no! <\/span><\/i>Hi ha dues tisores vigilant la porta. El llapis puja sobre una taula a prop de la porta. Salta, trenca el vidre i surt corrents. <\/span>Visca!<\/span><\/i> Ho ha aconseguit, \u00e9s lliure! Ara, per\u00f2, s\u2019adona que encara \u00e9s dins l\u2019escola i ara t\u00e9 tres problemes: El primer, escapar; el segon, fugir de les tisores\u2026 El tercer, es fa de dia!<\/span><\/p>\n
          S\u00f3n les nou del mat\u00ed. Un llapis i unes tisores estan a terra, al rebedor de Garb\u00ed i Eneida. Una nena les recull i se les emporta al pati, per\u00f2 li cauen i no se n\u2019adona.<\/span><\/p>\n
          Torna la nit. El llapis corre cap al menjador, per\u00f2 veu les tisores. \u201cDem\u00e0 toquen espaguetis, perfecte!\u201d, pensa el llapis. S\u2019amaga en un dels plats. Les tisores comencen a tallar-ho tot per trobar el llapis. S\u2019hi acosten, el tallaran d\u2019aqu\u00ed a tres, dos, un\u2026<\/span><\/p>\n
          Ara, \u00e9s el lector\/a qui escull qu\u00e8 passa:<\/span><\/p>\n
            \n
          1. Tres, dos, un\u2026 El llapis salta, cau a terra i les tisores el tallen.<\/span><\/li>\n<\/ol>\n
            O b\u00e9:<\/span><\/p>\n
              \n
            1. Tres, dos, un\u2026 El llapis salta, corre cap a la pla\u00e7a Vilamar i surt de l\u2019escola. Visca, ja \u00e9s lliure!<\/span><\/li>\n<\/ol>\n
              Fi<\/span><\/p>\n\n\n\n
              Pseud\u00f2nim: Un llapis amb valor<\/span><\/p>\n
              Classe: Garb\u00ed<\/span><\/p>\n
              Color: Verd<\/span><\/p>\n\n\n\n
              \n\n\n\n
              El nostre dibuix preferit<\/strong><\/p>\n\n\n\n
              Quan arriba la primavera
              el dibuix r\u00e0pid ens espera. 

              Amb un retolador i un paper
              ens concentrem per fer-ho b\u00e9.

              Una porta, un arbre i un banc
              anem omplint el paper blanc.

              Hi ha gent que hi competeix
              i gent que s\u2019hi avorreix.
              Hi ha gent que s\u2019hi pica
              i gent que no s\u2019hi esfor\u00e7a ni una mica.

              Alguns mestres tamb\u00e9 s\u2019animen a dibuixar
              encara que no puguin participar.

              El dia de pl\u00e0stica li posem color,
              i si tenim sort ens ve la inspiraci\u00f3. 

              Despr\u00e9s esperem al jurat
              a veure quin \u00e9s el dibuix que m\u00e9s els ha agradat.

              El moment m\u00e9s divertit \u00e9s quan diuen l\u2019escollit.
              Si no has guanyat no passa res,
              la propera vegada t\u2019esfor\u00e7ar\u00e0s m\u00e9s.

              El dibuix que guanya el premi general
              es queda a l\u2019escola com un regal.

              Per\u00f2 la veritat \u00e9s que tots els
              dibuixos queden meravellosos
              i nosaltres ens sentim orgullosos.
              <\/pre>\n\n\n\n
              Classe: Garb\u00ed<\/p>\n\n\n\n
              Color: verd<\/p>\n\n\n\n
              Pseud\u00f2nim: Joana Raspall<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
              i els primers premis han estat…!!!<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":11200,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_bbp_topic_count":0,"_bbp_reply_count":0,"_bbp_total_topic_count":0,"_bbp_total_reply_count":0,"_bbp_voice_count":0,"_bbp_anonymous_reply_count":0,"_bbp_topic_count_hidden":0,"_bbp_reply_count_hidden":0,"_bbp_forum_subforum_count":0,"site-sidebar-layout":"default","site-content-layout":"","ast-site-content-layout":"default","site-content-style":"default","site-sidebar-style":"default","ast-global-header-display":"","ast-banner-title-visibility":"","ast-main-header-display":"","ast-hfb-above-header-display":"","ast-hfb-below-header-display":"","ast-hfb-mobile-header-display":"","site-post-title":"","ast-breadcrumbs-content":"","ast-featured-img":"","footer-sml-layout":"","theme-transparent-header-meta":"","adv-header-id-meta":"","stick-header-meta":"","header-above-stick-meta":"","header-main-stick-meta":"","header-below-stick-meta":"","astra-migrate-meta-layouts":"set","ast-page-background-enabled":"default","ast-page-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-4)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"ast-content-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"footnotes":""},"categories":[85,562,650,651,582,14,15,1,376,13,4,5,12],"tags":[583,656,377,660],"class_list":["post-11197","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-alumnes","category-biblioteca","category-cicle-mitja","category-cicle-superior","category-curs-2024-2025","category-5e","category-6e","category-general","category-jjff","category-4t","category-portada","category-primaria","category-3r","tag-2024-2025","tag-23-dabril","tag-jjff","tag-obres-guanyadores"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/escoladelmar\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/11197","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/escoladelmar\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/escoladelmar\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/escoladelmar\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/escoladelmar\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=11197"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/escoladelmar\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/11197\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":11201,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/escoladelmar\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/11197\/revisions\/11201"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/escoladelmar\/wp-json\/wp\/v2\/media\/11200"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/escoladelmar\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=11197"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/escoladelmar\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=11197"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/escoladelmar\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=11197"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}