Fa uns quants dies vaig poder compartir una interessant conversa amb una alumna de l’escola. Mentre teixíem aquell diàleg em va venir al pensament una lectura: Iosa i les grues, de Miquel Rayó. Com que la situació d’aquest confinament no em permet oferir-li aquest llibre de manera “física”, em valdré de l’oportunitat que ens ofereixen les noves tecnologies per fer-ho de manera “telemàtica” i, al mateix temps, queda a disposició de les persones que tingueu la curiositat de descobrir els camins pels que us portarà aquesta tendra història.
A la delicadesa d’aquest relat hi trobem una petjada poètica que m’agradaria tan sols anomenar perquè es pugui entendre millor alguns dels fragments que hi trobem escrits. L’escriptor situa aquest relat en un petit llogaret del Japó i, un dels principals personatges s’anomena Matsuó. Com podreu veure, Matsuó gaudeix, entre altres arts, el de la poesia, més concretament el dels haikus (El haiku és una de les formes de poesia tradicional japonesa més estesa. Es tracta d’una composició breu de 3 versos de 5, 7 i 5 síl·labes cadascun.) Doncs bé, és a través d’aquest personatge que en Miquel Rayó ret un homenatge a Matsuó Bashó, de família de samurais, que és considerat el més gran poeta japonès de tots els temps.
Aprofito, també, aquest racó d’article per convidar-vos a perseguir qualsevol de les obres que ha escrit aquest escriptor balear. Miquel Rayó és un excel·lent artesà de la literatura al mateix temps que, i ho hem pogut comprovar els dos cops que ens ha visitat a l’escola, una extraordinària i sorprenent persona! Mai amaga la riquesa del seu dialecte i, aquest fet, pot suposar un petit escull de dificultat en els lectors primerencs però, si no us deixeu espantar i continueu amb la lectura, per context la podreu entendre i fer seguir endavant.
Desitjo que en pugueu gaudir tant com jo quan llegeixo les seves obres!
Àudios:
