{"id":2245,"date":"2017-02-06T14:20:07","date_gmt":"2017-02-06T13:20:07","guid":{"rendered":"http:\/\/agora.xtec.cat\/escolaculturalartigues\/?p=2245"},"modified":"2017-02-06T14:27:14","modified_gmt":"2017-02-06T13:27:14","slug":"el-carnestoltes-i","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/agora.xtec.cat\/escolaculturalartigues\/primaria\/superior\/el-carnestoltes-i\/","title":{"rendered":"EL CARNESTOLTES I"},"content":{"rendered":"<p>&nbsp;<\/p>\n<h1>Hist\u00f2ria del Carnaval<\/h1>\n<p>La festa del Carnaval \u00e9s la festa del m\u00f3n al rev\u00e9s. S&#8217;escull un rei que, durant uns dies, deixa fer les coses que la resta de l&#8217;any estan prohibides o mal vistes. Tot el m\u00f3n es disfressa, juga, balla, canta i fa bromes. El Carnaval \u00e9s un gran joc en el qual, durant unes hores, pots deixar de ser tu mateix i convertir-te en l&#8217;heroi que sempre has volgut ser.<\/p>\n<h1>Les arrels del Carnaval<\/h1>\n<p>Fa molt temps, jueus, grecs i romans ja celebraven festes semblants al Carnaval. Els romans se les dedicaven als seus d\u00e9us. Eren festes esbojarrades en les quals els esclaus i els soldats triaven un rei que primer manava tant com volia, per\u00f2 al final havia de morir.<\/p>\n<p>Al llarg de la hist\u00f2ria, aquestes festes s&#8217;han intentat prohibir moltes vegades. Malgrat aix\u00f2, sempre han seguit existint gr\u00e0cies a celebracions privades o secretes. Amb el temps, aquesta situaci\u00f3 ha canviat i el Carnaval s&#8217;ha convertit en la festa m\u00e9s popular, alegre i participativa de l&#8217;any.<\/p>\n<ul>\n<li><strong>Dijous Gras:<\/strong> comen\u00e7a la festa del Carnaval. La gent es disfressa per celebrar que el rei Carnestoltes est\u00e0 a punt d&#8217;arribar. Segons la tradici\u00f3, \u00e9s un dia per gaudir d&#8217;un menjar greix\u00f3s i abundant. Els plats t\u00edpics s\u00f3n la botifarra d&#8217;ou, la truita de botifarra i la coca de llardons.<\/li>\n<li><strong>Divendres:<\/strong> la festa ja est\u00e0 en marxa i tot el m\u00f3n celebra l&#8217;arribada del Carnaval. Els col\u00b7legis celebren festes de disfresses i els grups festius posen a punt els \u00faltims detalls.<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li><strong>Cap de setmana:<\/strong> \u00e9s el moment de m\u00e0xima diversi\u00f3. El dissabte arriba el rei Carnestoltes, rei dels poca-soltes, fins el dimecres. S&#8217;organitza una comitiva que recorre tot el poble i es llegeix un preg\u00f3 en el qual es fan bromes sobre moltes coses. El diumenge se celebra la desfilada m\u00e9s important del Carnaval. Abans es feien guerres de taronges, tom\u00e0quets i clofolles d&#8217;ou plenes de farina. En algunes ciutats encara es dedica un mat\u00ed a aquesta tradici\u00f3. El m\u00e9s normal, avui en dia, s\u00f3n les batalles que es fan amb paperets i serpentines, el t\u00edpic confetti.<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li><strong>Dilluns:<\/strong> se celebren balls a les places dels pobles<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li><strong>Dimarts:<\/strong> la gent s&#8217;adona que la llibertat que ha portat el rei no \u00e9s bona per al poble. Es fa un judici p\u00fablic i sempre se l&#8217;acaba condemnant a mort. El rei fa el testament, i se&#8217;l crema p\u00fablicament.<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li><strong>Dimecres de Cendra: <\/strong>Per a uns, \u00e9s l&#8217;\u00faltim dia del Carnaval. Per a uns altres, ja \u00e9s el primer dia de la Quaresma. La tradici\u00f3 diu que s&#8217;ha de fer un berenar i participar en l&#8217;enterrament de la sardina, que simbolitza el final del Carnaval.<\/li>\n<\/ul>\n<p><strong> \u00a0 <\/strong><\/p>\n<h1>El rei Carnestoltes, el rei de la festa<\/h1>\n<p>El rei del Carnaval \u00e9s el centre de les festes. Cada any apareix el dissabte sota l&#8217;aparen\u00e7a d&#8217;un animal o d&#8217;una persona, i llegeix el preg\u00f3 amb el qual s&#8217;inaugura la celebraci\u00f3.<\/p>\n<p>En el seu preg\u00f3, el rei d\u00f3na perm\u00eds per passar-s&#8217;ho b\u00e9 sense limitacions: \u00e9s el moment de ballar i desfilar disfressat. Per\u00f2 el caos i la bogeria nom\u00e9s duren fins el dimarts. Aquest dia la gent s&#8217;adona que tant desordre no \u00e9s bo.<\/p>\n<p>En un judici p\u00fablic, el rei \u00e9s declarat culpable de tot, i se&#8217;l condemna a mort. Despr\u00e9s de llegir el seu testament, se&#8217;l crema en p\u00fablic. A partir de la mitjanit del dimarts s&#8217;acaba la festa i comen\u00e7a la Quaresma.<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<h1>La vella Quaresma<\/h1>\n<p>La vella Quaresma representa l&#8217;\u00e8poca que ve despr\u00e9s del Carnaval. \u00c9s una vella dejunadora i vegetariana, enemiga del rei Carnestoltes. T\u00e9 set cames, una per a cada setmana d&#8217;aquest per\u00edode que ve despr\u00e9s del Carnaval, i que dura 40 dies. Durant el regnat de la vella Quaresma no es poden cometre excessos com, per exemple, menjar molt.<\/p>\n<p>Durant els dies de Carnaval, el rei Carnestoltes i la vella Quaresma mantenen una lluita. La vella Quaresma acaba guanyant, i s&#8217;abandonen les lleis del rei Carnestoltes: els banquets, la festa boja i el desordre donen pas al dejuni, a l&#8217;ordre, a la calma.<\/p>\n<p>Segons la tradici\u00f3, els menjars abundants es canvien per un r\u00e8gim de sopes amb oli, verdura i aigua. Nom\u00e9s els diumenges es podia menjar peix. Per aix\u00f2, la vella Quaresma porta sempre un tros de bacall\u00e0.<\/p>\n<p><em><strong>i<span style=\"font-family: Garamond\"><span lang=\"CA\">nformaci\u00f3 obtinguda de: http:\/\/www.educalia.org\/externs\/car05\/c\/todosobre.html<\/span><\/span><\/strong><\/em><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>&nbsp;<br \/>\nHist\u00f2ria del Carnaval<br \/>\nLa festa del Carnaval \u00e9s la festa del m\u00f3n al rev\u00e9s. S&#8217;escull un rei que, durant uns dies, deixa fer les coses que la resta de l&#8217;any estan prohibides o mal vistes. Tot el m\u00f3n es disfressa, juga, balla, canta i fa bromes.&hellip;  <a href=\"https:\/\/agora.xtec.cat\/escolaculturalartigues\/primaria\/superior\/el-carnestoltes-i\/\" title=\"Read EL CARNESTOLTES I\">Llegeix m\u00e9s\u00bb<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":10,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_bbp_topic_count":0,"_bbp_reply_count":0,"_bbp_total_topic_count":0,"_bbp_total_reply_count":0,"_bbp_voice_count":0,"_bbp_anonymous_reply_count":0,"_bbp_topic_count_hidden":0,"_bbp_reply_count_hidden":0,"_bbp_forum_subforum_count":0,"footnotes":""},"categories":[82],"tags":[],"class_list":["post-2245","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-superior"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/escolaculturalartigues\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2245","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/escolaculturalartigues\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/escolaculturalartigues\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/escolaculturalartigues\/wp-json\/wp\/v2\/users\/10"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/escolaculturalartigues\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2245"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/escolaculturalartigues\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2245\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2251,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/escolaculturalartigues\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2245\/revisions\/2251"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/escolaculturalartigues\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2245"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/escolaculturalartigues\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2245"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/escolaculturalartigues\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2245"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}