Ja t’has apuntat a la cursa de la dona? Han enviat el correu des de l’escola? Aquest any la faràs caminant o t’animes a córrer? Quedarem per entrenar?
Aquestes són les preguntes que des de fa uns anys ressonen a l’escola Bogatell quan arriba la tardor. Perquè s’ha convertit en una data important per a la comunitat de dones que integren la comunitat educativa: mestres, alumnes i famílies. Sense deixar de banda tots els homes i nens que ens acompanyen i que cada vegada més corren amb nosaltres per aquesta causa solidària de contribuir a la lluita contra el càncer de mama.
L’equip directiu ha aconseguit que sigui un esdeveniment més del curs escolar, una activitat per compartir una manera d’educar i uns valors que emanen de l’esport i de l’activitat física i que volem inculcar a les nostres filles i fills.
La cursa és l’excusa per avaluar com estem i acceptar els nostres límits. Les que poden, corren, les que no, caminen o animen les companyes. Però cadascuna, des de la seva situació, intenta donar el millor, esgarrapar alguns segons respecte de la cursa anterior, caminar més àgil. Moltes de les dones que ara correm habitualment vam començar amb els plans d’entrenament que s’organitzen les dates prèvies i vam integrar aquest esport a la nostra vida. Aquest diumenge 17 de novembre ens hem sentit orgulloses en pensar que aquella cursa que fa uns anys vam començar caminant, ara la podíem acabar corrents. I encara que haguem creuat la meta caminant, crec que totes hem sentit la veueta interna que, en la dura pujada del carrer Lleida, ens ha dit: vinga noia, somriu, que si aconsegueixes acabar res se’t podrà resistir!
I es que necessitem nenes i dones fortes, valentes, lluitadores i somniadores, que no es rendeixen i es superen cada dia, que afronten els reptes amb entusiasme, sense por, coneixent les seves habilitats i amb quins recursos propis o de la seva xarxa familiar o comunitària poden comptar.
Perquè volem destacar tres coses. La primera, la importància de l’esport a totes les edats, no només pels beneficis físics que ens aporta, que són molts, sinó perquè ens ajuda a créixer com a persones i ens permet viure bons moments als que sempre podrem tornar. I la segona, la necessitat de treballar amb les nenes i nens els valors que ens ensenya l’esport, tant a l’escola com a casa. La disciplina, l’esforç, la constància, la superació, l’amistat, el respecte a l’altre, la col·laboració, la generositat, l’honestedat, s’han d’ensenyar, transmetre amb l’exemple dels adults i experimentar en la pràctica de l’esport. I la tercera, el valor de la solidaritat, petits gestos contribueixen a millorar la vida dels altres i fer un món millor.
Des dels mitjans ens arriba el missatge d’un futur incert per les nostres filles i fills, és possible, però si ara aconseguim que interioritzin aquests valors, segur que estaran millor preparats per afrontar els canvis i ser feliços.
I acabem recordant un dels motius més importants pel que correm les dones i nenes de l’escola Bogatell. Volem contribuir amb la nostra aportació econòmica a la investigació del càncer de mama que han patit i estan patint tantes mares, àvies, germanes i amigues. Per totes elles i pel futur millor de les nostres nenes.
Moltes gràcies Isabel Alonso pel teu escrit.
Comentaris recents